[687] Fugir de les aules de llengua

Quan vénen les vacances els docents fugen a corre-cuita de les aules. I fugen també dels discursos que impregnen els manuals, les classes i, sobretot, els políticament correctíssims exàmens de llengua. Hi ha textos (i temes!) que semblen reservats a exàmens de llengua, que no trobaríem més que en exàmens de llengua. Què és millor tenir gossos o gats a casa? Què preferiries que tingués el teu veí, cinc gossos o cinc criatures (cas real d'ahir en una aula de llengua, ho prometo)? Voldries tenir un apartament gran en un barri lleig o un apartament petit en un barri agradable? És millor viure al camp o viure a la ciutat? Quines són les aficions d'en Pau, en Pere i/o en Berenguera? Com es prepara un plat típic del teu país (ei, amanit amb tota mena de connectors)? És millor tenir un veí a la porta que un parent a Mallorca? Què en penses dels aliments transgènics? Què en penses de la recollida selectiva de deixalles al teu poble? Una de les característiques d'aquest món de discursos en què viu immergit sense gaires alternatives el docent de llengua és que solen ser triats per no ofendre ni ferir ni per casualitat cap mena de sensibilitat: es descarten dels exàmens, per exemple, textos sobre religió, qüestions ideològiques (res de parlar d'avortament en un examen), qüestions sensibles (conec una persona, per exemple, que es va posar a plorar a l'examen de llengua perquè havia de comentar un text sobre divorcis i ella, ai las, s'acabava de separar...). A l'estiu, pero, els docents de llengua abandonen l'espai tancat dels discursos dels manuals i dels exàmens i tornen a la normalitat, que és plena de textos incorrectes, de textos que toquen directament la sensibilitat (religiosa, política, ideològica...), de textos que disparen amb bala, de textos amb una creativitat lingüística inexplicable (ningú no demana ja explicacions), de textos que de vegades no cal ni que s'entenguin. I encara menys si el llibre o el diari on els llegim ens ha caigut a terra a causa d'una agradabilíssima becaina estival.

[38] Centre de redacció universitària de la UPF

La Universitat Pompeu Fabra té a disposició dels seus estudiants i del públic en general un Centre de Redacció virtual que es defineix com un "web de suport a les necessitats de redacció i comunicació acadèmica", que considero de consulta interessant. El Centre de Redacció vol ajudar a millorar les habilitats de comunicació escrita en l'àmbit dels gèneres acadèmics. Vol ajudar, també, a resoldre dubtes apareguts en elaborar un treball de classe (cerca d'idees, organització de les idees, estructuració dels apunts, etc.). I també a resoldre dubtes d'ordre lingüístic que no solucionen els diccionaris (com escriure de manera no sexista, com s'ha de presentar l'autor en un treball, com es presenta la bibliografia, com s'ha de presentar un treball, etc.). El web del Centre de Redacció vol donar, igualment, models de textos que orientin els aprenents, permet fer exercicis i dóna accés a recursos i bibliografia. El web, en construcció, es planteja amb una doble entrada, una que s'adreça als documents acadèmics en general i una altra als documents jurídics i té versió en català i en castellà. La part més interessant, des del meu punt de vista, és la de "tècniques d'escriptura" (planificació, textualitzacíó, revisió). Els textos que tracta el Centre, d'altra banda, són els següents: resum, comentari de text, apunts, fitxes, examen, treball acadèmic, test, informe, memòria, article d'investigació, currículum, protocol. Té seccions dedicades, també, a l'argumentació, la descripció, la narració i l'explicació.