Fa uns dies m'arribava aquest vídeo realitzat per Ana Pérez i Marina Presas en què quatre professores de diversos centres expliquen per què cal aprendre llengües, no precisament les llengües que ja no cal explicar al gran públic que és bo conèixer, sinó algunes llengües alternatives com el xinès, el rus, l’àrab i el japonès. Tots els serveis d’idiomes es troben en la situació de fer veure la importància de l’aprenentatge (si més no) d’algunes de les seves llengües. En el cas del vídeo es tracta de professores de la Fundació Institut Confuci de Barcelona (la professora ens parla en aquest cas del xinès i destaca els motius de negoci i els motius culturals per a l’aprenentatge); d’Idiomes UPF (la professora ens parla del rus i es refereix a poder connectar amb tota l’àrea de les llengües eslaves i de la possibilitat que dóna conèixer el rus d’entrar en contacte amb el turisme d’aquesta procedència...); EOI Drassanes (la professora aquí ens parla de l’àrab i els motius d’aprenentatge que destaca són: perquè s’ha viatjat a un país àrab, per feina, per cultura, per literatura...) i finalment Kingsbrook Idiomes (la professora es refereix al japonès i destaca l’interès cultural en l’aprenentatge). Més enllà dels arguments racionals més o menys utilitaris presentats al vídeo (eixampleu-los, si voleu, amb la reflexió sobre la llengua personal adoptiva d'A. Maalouf de què parlàvem fa més de quatre anys a Aprendre llengües), l’aprenentatge de llengües és una garantia d’obertura de la ment, d’exercici de la flexibilitat, de voluntat de descentrament. Un exercici constant d’algunes de les condicions bàsiques per habitar aquest segle. Aprendre llengües (sempre alguna llengua i sempre més a fons la pròpia) és sobretot una actitud vital.
