[698] Obertura intercultural

El Servei de Llengües de la UAB ha llançat una eina que pretén sensibilitzar de manera lúdica de la necessitat de tenir un bon nivell de competència intercultural. L’eina s’ha finançat amb el suport dels ajuts NORMA i hi ha treballat l’equip GREIP de la UAB (consulteu els crèdits del producte) amb la coordinació de la Unitat de Formació i Autoaprenentatge del Servei. Es tracta del Test d’Obertura Intercultural (TOI). L’eina es presenta sota la forma d’un qüestionari que situa l’usuari davant una colla de preguntes relacionades amb alguns dels temes clàssics de la competència intercultural. L’usuari s’ha d’anar posant en la pell de diverses persones (vet aquí un dels aspectes clau de la competència intercultural) i respondre sobre la seva actuació en diverses situacions i contextos diferents del de partida. El qüestionari no té unes respostes correctes davant altres que no ho són, sinó que presenta una gradació de possibilitats de valoració segons uns criteris d’adequació al que s’entén per competència intercultural. Al final del test (vint preguntes), el TOI situa la persona en un de tres nivells i dóna un retorn a l’usuari en forma d'un senzill consell que li permet avançar en el desenvolupament de la seva competència intercultural. L’eina és d’accés lliure a la xarxa i pot ser útil a tothom (qui no està a punt de desplaçar-se, físicament o virtualment?; qui no ha de canviar de context cultural o lingüístic a cada moment?), especialment a estudiants universitaris, autòctons o nouvinguts. El TOI és un recurs útil, igualment, a les classes de llengua. El producte es presenta en diverses llengües, entre les quals vull destacar el gallec, el basc i l’aranès. Quants catalans faran el test en aranès, per posar a prova la seva competència intercultural?

[88] Intercompréhension (1)

LaDepêche.fr parlava abans-d'ahir d'aprenentatge de llengües: constatava que l'anglès arrasa a França i que el castellà ocupa el segon lloc de llengües més apreses. L'alemany, el rus i llengües “antigues” com grec i llatí clàssic van clarament de baixa. I, en canvi, “Les langues dites «rares» ont le vent en poupe. Le chinois en particulier qui, considéré comme un «excellent vecteur de promotion » bénéficie d'une attention toute particulière de la part de l'administration scolaire...” El pretext de LaDepêche per parlar de llengües era la trobada (I Encontre Euromania) que hi havia el 30 de setembre i l'1 d'octubre a Tolosa de Llenguadoc promoguda per l'Institut Universitaire de Formation des Maîtres (l'IUFM) amb l'objectiu de traçar camins "pour une nécessaire éducation bi/plurilingue en contexte scolaire". Una notícia encoratjadora relacionada amb aquesta trobada i el centre que l'acollia és la presentació d'un manual escolar per a la intercomprensió romànica en sis llengües: “Un manuel scolaire d'apprentissage des langues à usage non pas national mais européen, et destiné précisément à une première initiation à six langues romanes” (occità, francès, italià, castellà, portuguès i romanès), un “outil pédagogique véritablement révolutionnaire”, concebut per Pierre Escudé i dirigit per l'IUFM en col·laboració amb la Universitat de Valladolid, l'Institut Politècnic de Leiria, el Ciid de Roma i l'editorial escolar romanesa Humanitas. La iniciativa ha estat un projecte Sòcrates Lingua 2, i ha estat finançat per la Comissió Europea. El pla del manual és senzill: “tout en respectant les programmes nationaux, nous souhaitons mettre en évidence les rapports qui existent entre toutes ces langues. De façon à ce que les élèves, en repérant des mots et leur sens, établissent entre elles autant de ponts et de passerelles”. No hem d'oblidar que les llengües romàniques són parlades per un 42 % d'europeus i per mil milions de persones al món. Darrere l'interès que els francesos demostren amb aquesta i altres iniciatives i posicionaments que estimulen (algun dia en comentarem alguns) la intercomprensió hi ha, sens dubte, una fórmula enginyosa de defensa de la francofonia davant un anglès cada cop més fort i percebut com una potent amenaça. No deixa de ser curiós que un Estat com el francès que ha asfixiat durant segles l'occità o el català ara encoratgi indirectament, amb les iniciatives per la intercomprensió, una certa renaixença d'aquestes llengües. El manual porta per títol Euromania. Tinc dos amics que llegeixen assíduament aquest bloc i van a París aquest cap de setmana...