[832] Escriure per aprendre llengua, avui

Aquests dies dono voltes a la manera com els aprenents de llengua resolen o resolem les activitats d'expressió escrita que els encarrega regularment el professorat, les clàssiques activitats de writing. Abans resolíem els exercicis d'expressió escrita amb una gramàtica a prop i, sobretot, un bon diccionari (o diccionaris) i un verificador. Escrivíem i comprovàvem si anàvem bé, corregíem i lliuràvem el text. Les possibilitats de plagi sense xarxa eren limitades i feixugues i no eren percebudes com una amenaça pel professorat. Ara compondre un writing és una activitat que no té res a veure amb aquella altra. Deixant de banda pel fet de ser no ètica qualsevol activitat de plagi significatiu, la xarxa ens dóna unes possibilitats extraordinàries de prendre i, doncs, d'aprendre. D'entrada, podem accedir molt fàcilment a textos sobre la temàtica que desenvolupem, amb la terminologia oportuna, o també que presentin una forma discursiva semblant a aquella a què hem de circumscriure el nostre text. Una excel·lent activitat de preparació del writing, doncs, és navegar per documents escrits en la llengua meta que ens situïn en el nostre territori d'escriptura: anotant alguna paraula, algun terme, alguna estructura, algun element que després puguem incorporar al nostre escrit. Més enllà de les activitats estratègiques de situació, l'aprenent d'ara duu a terme altres pràctiques que capgiren la manera com aprèn llengua per mitjà de la pràctica escrita. El diccionari deixa de ser, en primera instància, una peça imprescindible, perquè hi ha l'altre gran diccionari, el corpus immens que és la xarxa, l'espai on realment es fan les consultes bàsiques. Un cop l'aprenent ha fet el primer esborrany del seu text (que hauria de produir sense gaires bastides ni ajudes, posant-se a prova i fent possible, doncs, una autoavaluació clara del seu punt d'inici) ve el moment de prendre-aprendre de la xarxa, sense por, sense prejudicis, però críticament, és clar. És el moment de cercar a la xarxa si la nostra estructura existeix en la llengua apresa, si la col·locació de mots que hem escollit és productiva o no, de pouar dels suggeriments vius que contenen les frases que ens lliuren els cercadors (noves paraules, noves estructures, noves col·locacions), d'aprendre dels textos reals en la llengua apresa que presenten precisament les opcions lingüístiques per les quals ens hem decantat en l'escriptura d'aprenentatge. Ja hi haurà temps d'anar als diccionaris a polir un sentit concret o afinar en una estructura. Abans el més natural és que com a aprenents ens exposem a la llengua real, als discursos vius que tenim a tocar i en una quantitat ingent. Tot això pressuposa una competència informacional i digital elevada en qui aprèn. I en el professorat, és clar. Aquest darrer no es pot quedar ancorat, a més, en una actitud de condemna cega del cut-copy-paste. Quan aprenem llengües retallem, copiem, seleccionem, contrastem, rebutgem o enganxem (oralment i per escrit)... L'exposició a la llengua, un dels grans factors de l'aprenentatge, ha canviat radicalment. I també les maneres d'aprendre davant el luxe insòlit de tenir tota la llengua a l'abast, que són ja radicalment noves.