VISITES


6.1.10

[424] Cibermaneres

Aquests dies he llegit Cibermaneras: comunicación, cortesía y consejos de convivencia en la Red (Magali Benítez, Gestión 2000: 2008) i Manual de urbanidad y buenas maneras en la Red (José Antonio Millán, Melusina: 2008), de títol decididament retro. Es tracta de dues obres que eixamplen el terreny d'anàlisi d'un canal de comunicació a què el Marc europeu comú de referència... del Consell d'Europa (edició catalana, p. 126) es refereix d'una manera enormement vaga: “els ordinadors (correu electrònic, CD-ROM, etc.)”. La comunicació virtual i les interaccions que s'hi generen, riquíssimes, es regeixen per certes normes o pautes que es van conformant lentament, el coneixement de les quals pot fer reexir els nostres actes comunicatius. Sembla clar que la nostra competència sociolingüística i les nostres competències pragmàtiques (discursives, funcionals, organitzatives) han de créixer i adaptar-se a les noves formes d'expressió digital, en desplegament constant. Les dues obres citades s'aproximen al fenomen i tenen una voluntat més divulgativa de certes tendències o usos que no pròpiament prescriptiva. Totes dues obres tracten la netiqueta (o la netetiqueta, segons Benítez) i analitzen les constants de certes formes de comunicació com el correu electrònic, la missatgeria instantània, els blocs, les comunitats virtuals, les xarxes socials, i inclouen reflexions sobre la identitat a Internet o els estils de comunicació que s'hi produeixen. És interessant veure en aquestes obres exemples de casos de comunicació fallida, llegir consells o reflexions sobre usos quotidians (quan s'ha de fer servir la còpia oculta en la missatgeria?; quines paraules d'un bloc han d'anar enllaçades?; què cal fer i no cal fer en un ordinador aliè?, etc.) i entendre la naturalesa de determinades formes de comunicació a la xarxa. Cal llegir aquests textos amb una certa distància, és clar, entenent que la xarxa són cada vegada més relacions i feixos de relacions, i que aquestes configuren també decisivament les maneres. La tolerància és una bona recepta, d'altra banda, cap a unes maneres que tot just s'estan definint (un exemple: seria absurd voler percebre crits, indefectiblement, rere tot missatge escrit en lletres majúscules, seguint fil per randa la interpretació que se sol donar a l'ús d'aquest tipus de lletra a la xarxa). Recomano les dues obres objecte d'aquest apunt, que ens aporten elements interessants per saber guardar i interpretar les formes a la xarxa. El fons, és clar, es pressuposa.