Aquests darrers dies he ampliat el
diccionari personal al diari Ara amb diversos substantius que
connecto, sobretot, amb la vida política o altres fets d'actualitat. La raó? El joc, el plaer
de manipular les paraules i també de generar petits motius de reflexió de
base lingüística. I l'aprenentatge. Darrerament he definit les paraules següents: sotsobre (a propòsit dels sobres que
han circulat entre la classe política de dreta), filtre (sobre les
filtracions interessades de documents), presumpció (sobre la corrupció),
reconstitució (a propòsit de la Constitució espanyola), troncal (sobre la
llei Wert i el tractament que fa de la llengua catalana a l'escola), Jonquera (sobre la funció del polític republicà),
frustració (a partir del discurs antisobiranista), precipitació (a
propòsit d'un fet concret de la situació política dels EUA), envàs (a propòsit de
la recent i tan controvertida campanya de reciclatge dels envasos), oxímoron (sobre els límits
de la contradicció: entre la bellesa i la repugnància) i aixeta (sobre una metàfora recent de la vida
política). Llegiu alguna de les propostes, si us ve de gust.
