[353] Nota: eina excel·lent per a la col·laboració

Em ve molt de gust parlar avui d’una senzilla i efectiva eina gratuïta (només cal registrar-s’hi) per a la col·laboració en línia que pot ser ben útil per treballar en cooperació a clase de llengua. Es tracta de Nota. És una mena de pissarra amb una interfície altament intuïtiva que es pot usar en modalitat privada o pública. El potencial de l’eina, malgrat aquestes dues possibilitats, es desprèn de la possibilitat de compartir allò que s’aporta a Nota amb les persones que es determini que poden ser també editores de l’aplicació. Les intervencions dels diversos editors poden ser gairebé instantànies. Una de les característiques més destacades de Nota és que els materials que es poden incorporar a l’espai de treball es poden afegir des de llocs com YouTube, GoogleMaps, Viquipèdia, Flickr o des de l’ordinador personal (imatges, fitxers, etc.). La facilitat per inserir elements d’aquestes i altres fonts sense haver de sortir de l’aplicació. és sorprenent Els espais creats (que poden ser pàgines o documents més extensos) es poden desar, imprimir o incrustar. Faig una prova rápida: cerco el terme Edupunk a la Viquipèdia des de Nota, l'incorporo a la pissarra; cerco fotografies sobre el moviment Edupunk, i vídeos a YouTube i els trasllado també a la pissarra. Pujo també un fitxer sobre la qüestió, en word, que el visitant pot descarregar; instal·lo una aplicació per enviar missatges de correu i també un comptador de visites. No he compartit l'espai amb ningú, però hauria pogut fer-ho fàcilment convidant-l'hi. Obtinc el codi embed i incrusto el material creat al peu d'aquestes línies. No he invertit més de cinc minuts en tota l'operació. Si voleu informació sobre l'aplicació podeu obtenir-la en aquest enllaç.

[352] Nodes alfabetitzadors a la universitat

Vèiem com les biblioteques universitàries han fet un pas de gegant cap a l’alfabetització informacional de les comunitats a què pertanyen. Però... ¿i les altres alfabetitzacions (llegiu les entrades 350 i 351)? Qui en té cura? ¿Es pot suposar que els docents universitaris ja en saben i que sabran ensenyar adequadament els seus alumnes? ¿Com és que tractant-se d'aspectes formatius decisius i complexos (allò que garanteix el nou saber llegir i escriure dels universitaris), reconeguts per l'EEES, no hi ha un espai nodal a la universitat que proporcioni suport al seu desenvolupament en forma de productes, cursos o serveis adreçats a personal docent i investigador, personal d'administració i, sobretot, estudiants? Crec que aquest node, pel que fa als alfabetismes icònic, audiovisual, digital i, en part, informacional (convergint amb la tasca de les biblioteques) hauria de ser el servei lingüístic universitari, una entitat que pot donar un servei global, coherent, sistemàtic i expert als diversos agents de la comunitat universitària en aquestes qüestions. No en va es tracta d'aspectes que es relacionen directament amb el llenguatge i la comunicació, amb les noves maneres de fer servir la llengua (els llenguatges) i comunicar-se, sense el domini de les quals ja no es pot entendre la realitat circumdant ni participar-hi. Voler cobrir aquests aspectes de la multialfabetització contemporània demana eixamplar els horitzons dels serveis lingüístics, liquidar conceptes enquistats del passat i assumir el rol i la responsabilitat d'ajudar estudiants, professors i administració a ser alfabets. Que no és poc. ¿Sabran seguir, els serveis lingüístics, el pas endavant fet per les biblioteques, que ja són nodes centrals a les universitats? No vull oblidar, per tancar aquesta entrada, que la comesa d'afavorir la multialfabetització també té un altre vessant més intern: cal incorporar els objectius alfabetitzadors a les propostes formatives clàssiques dels serveis lingüístics com són, per exemple, els cursos de llengua tradicionals. Hi ha una tasca a fer, doncs, també, de portes endins, cap a l'alfabetització (sobretot digital o mediàtica) del professorat del servei. Una tasca que ha de repercutir de manera molt favorable, inevitablement, en l'alfabetització de l'usuari del centre, l'aprenent de llengua. No es tracta només, és clar, que el professorat conegui recursos tecnològics nous aplicats a l'ensenyament de llengües. Es tracta que conegui i faci conèixer les noves condicions que garanteixen als individus ser lletrats. Tot un programa.