[401] Expressar la nostàlgia

Avui vull expressar la nostàlgia. I ho vull fer sense anar als diccionaris, sense buscar cap definició, sense escriure més de mitja línia sobre l'origen grec de la paraula, sense fer servir el llenguatge aproximatiu dels mots, sense explicar matisos d'emocions complexes que sempre es fan escàpoles. Com que els llenguatges s'ajuden provo de crear una imatge, un poema objecte, si es vol anomenar així, que faci entendre el sentiment de cop, sense una línia de temps. D'un cop de retina. Observo alguns objectes casolans del meu entorn, en trio dos i plantejo una proposta gràfica. Disposo els elements i en faig una fotografia. La nostàlgia implica un abans i un ara, dos moments, dos cossos germans. Amb el primer d'aquests moments, el passat, hi establim, no sabem pas com, un fil de comunicació dolça, enyoradissa i alhora torbadora, inquietant. Una màgica correspondència baudelairiana. El segon moment, el present, ens incomoda i ens aboca a trobar un refugi agredolç en algun topant d'allò que vam ser. Només les ombres, però, s'assemblen. He provat d'expressar la nostàlgia amb una imatge. Després de reposar-hi una estona cal tornar a la feina. Que no és altra que provar de ruixar amb un senzill pot d'insecticida tota una plaga bíblica.