[857] Estrangeries

Aquests dies he llegit El extranjero: Sociología del extraño (Madrid: Sequitur, 2012), que conté diverses reflexions clàssiques sobre l'estrangeria: de Georg Simmel (1858-1918), d'Alfred Schütz (1899-1959) i de Norbert Elias (1897-1990). He llegit els textos projectant-hi una mirada actual, amb els estudiants d'acollida lingüística al cap, sobretot els universitaris. L'estrangeria del segle XXI és diferent de la del segle XX. L'estranyesa i l'estranyament (no necessàriament relacionats amb cap immigració) semblen haver augmentat i governen la nostra vida social: d'una banda, convivim amb estranys a la mateixa escala, al mateix carrer, estem acostumats a ser anònims a les grans ciutats; d'una altra banda, veiem aquí i allà (a l'empresa, a l'aula, al barri, al partit polític...), l'exclusió intencionada, l'estranyament de persones en una societat en què els endogrups es defensen excloent com mai, sense escrúpols. L'altra estrangeria, la més convencional, ha canviat també molt. No parlo ara de vells i nous fluxos migratoris, ni de la mobilitat aparatosa i sovint penosa per sobreviure que és una realitat ben palpable a la nostra societat. Parlo de l'era tecnològica i de l'augment exponencial a l'estrangeria que aquesta ha afavorit. Simmel defineix l'estrangeria com la condició de proximitat d'allò llunyà. Ara gràcies a la tecnologia ha augmentat indubtablement la nostra exposició potencial, i també real, a l'estrany; tenim a l'abast més exterioritat que mai i res, potser paradoxalment, ja no ens resulta tan estranger. Ara tot allò humà (persones, països, costums, llengües...) se'ns ha aproximat extraordinàriament. És alhora allà (amb història) i ho podem tenir fàcilment aquí (sense història). Aquesta estrangeria que ha obert de bat a bat la xarxa ens dóna com mai la possibilitat de mitigar els efectes dels desplaçaments i de l'absència. Fins i tot del retorn, que sempre ho és a un espai i temps ja perduts, a una nova terra estranya. La xarxa, doncs, que ens obre a l'estrangeria, ens la fa més difícil. Esmorteeix el desconeixement, l'esqueixament i també la discontinuïtat (que diferent, per a un desplaçat, la correspondència epistolar del segle XX i la videoconferència del segle XXI, que permet no tallar amb res, no deixar que res es vagi fent massa estranger). I ara que, des d'aquest punt de vista, minva l'estrangeria, ens adonem com mai del seu valor. Necessitem l'estranger per experimentar el pas de l'abstracte al concret (per conèixer els individus que hi ha sota les abstraccions). Necessitem també l'objectivitat de l'estranger: la seva mirada lliure i desapassionada sobre allò que vivim sense veure-ho. I necessitem igualment la deslleialtat de l'estranger: l'observació irreverent cap a allò que constitueixen les nostres pautes culturals, el qüestionament sobre nosaltres que a nosaltres mateixos ens costa tant de formular.

[790] Retallada lingüística

Llegeixo amb astorament a europapress.es que la policia ha ordenat prescindir dels intèrprets que assisteixen els ciutadans estrangers a les comissaries, habitualment a posar denúncies. La traducció quedarà a mans dels recursos humans de què disposi cada plantilla, és a dir, a mans de l'atzar. Podem llegir a la circular de la policia que "debido a las actuales restricciones presupuestarias y con el fin de racionalizar el gasto, se participa a esas jefaturas Superior que hasta recibir nuevas instrucciones se abstengan de utilizar los servicios de intérpretes que habitualmente se utilizan para la asistencia a detenidos, en las Oficinas de Denunciar y Atención al Ciudadano". La mesura es produeix ara que un gran contingent de turistes arribarà a l'Estat. No és pas difícil imaginar que es puguin trobar en situació d'haver d'acudir a una comissaria víctimes, per exemple, d'un robatori. La notícia d'europapress.es recorda que en el cas de detencions les persones han de ser informades de manera comprensible de les imputacions i del motiu de la detenció, així com dels drets que les assisteixen. La supressió d'intèrprets en el cas citat més amunt és una retallada lingüística del tot inconvenient. Cap persona en una situació d'inferioritat (pobresa, malaltia, robatori o qualsevol altre handicap transitori o permanent) no es pot haver d'enfrontar a una inferioritat afegida (negació del suport sanitari, assistencial, de l'ordre públic). En aquest cas es tracta d'una inferioritat afegida d'ordre lingüístic produïda en la potencial situació d'incomprensió. Diguem no a aquesta retallada, doncs, també.

[718] Mirar bé la immigració

Demà al Màster d'Ensenyament del Català per a l'Acolliment Lingüístic parlarem de bones pràctiques d'acolliment lingüístic, en un sentit ampli, i en veurem una mostra representativa. M'arriba via Vilaweb la notícia d'una iniciativa que no coneixia i que considero realment una bona pràctica (respon a una necessitat, és innovadora, implica diversos col·lectius, és transferible a altres àmbits similars). L'Ajuntament de Barcelona, gràcies a la feina de la Xarxa Antirumors de Barcelona, constituïda el 2010 desplegant el Pla Barcelona Interculturalitat, té un equip nodrit de voluntaris, mig miler, que lluita contra els rumors, prejudicis o estereotips que envolten la immigració i afecten la convivència (se'ls ha fet una formació que ja ha permés que un bon nombre obtingués un certificat d'agent antirumors). És ben habitual que les brames populars amplificades pels mitjans associïn determinades nacionalitats immigrants amb determinats delictes, sense un veritable fonament, en forma de generalitzacions abusives, o que s'estenguin certs tòpics infonamentats sobre la immigració. Llegeixo que entitats diverses com associacions de veïns i comerciants i persones a títol individual s'han adherit a la Xarxa Antirumors de Barcelona i que altres ajuntaments de Catalunya s'han interessat per la iniciativa. Els voluntaris combaten els raonaments erronis sobre la immigració amb informació precisa, objectiva i amb dades contrastades. Recomano una visita al web de la Xarxa, on es destaquen els 12 rumors més freqüents sobre la immigració (“Ens estan envaint”, “Acaparen els ajuts socials”, “No paguen impostos”, “Reben ajuts per obrir comerços, no els inspeccionen”, “Abusen dels serveis sanitaris i col·lapsen les urgències”, “Estem perdent identitat”, “No coneixen les normes, són incívics”, “Viuen amuntegats i fan baixar el nivell dels pisos”, “Fan baixar el nivell de les escoles”, “Sobreocupen l'espai públic i en fan mal ús”, “No tenen formació i prenen treball d'altres persones”, “Són una càrrega i no es volen integrar”). Al web de la Xarxa es pot accedir a força documentació sobre la qüestió. Recomano, en particular, el Manual per combatre rumors i estereotips sobre diversitat cultural a Barcelona.

[560] Linguasnet

Avui vull donar una breu notícia de Linguasnet, un material didàctic creat dins el projecte europeu Leonardo Da Vinci adreçat a immigrants, amb el qual es pot aprendre anglès, portuguès, romanès i castellà. Es tracta d'un recurs que forma part de la iniciativa "An European Tool to Improve Access and Permanence of Immigrants in the Labour Market" que s'inclou en un conjunt més ampli de productes adreçats a l'acollida de la immigració (un informe sobre les necessitats dels immigrants per treballar i inserir-se a la societat d'acollida, un portal web, un fòrum on es poden compartir opinions, etc.). Linguasnet presenta catorze lliçons i s'orienta a desenvolupar les competències necessàries per parlar amb persones que saben qualsevol de les quatre llengües indicades. El material té catorze lliçons que inclouen animacions, exercicis interactius i d'escoltar i repetir i també jocs. Presenta una interfície senzilla, una estètica escolar i un enfocament didàctic molt clàssic. Linguasnet conté, d'altra banda, informació rellevant sobre els països on es parlen les quatre llengües objecte d'estudi, amb adreces útils per a les persones que hi volen anar a viure, passar un temps o treballar. El recurs incorpora també totes les qüestions sobre tràmits, mercat de treball, organitzacions relacionades amb la immigració, sistema educatiu, tràmits administratius o habitatge. Es tracta d'una eina que podem tenir en compte, doncs, com a referent per a l'anàlisi al màster d'ensenyament de català per a l'acolliment lingüístic, que engegarem a la UAB la setmana que ve.

[499] Llengua i immigració

Acabo de llegir Llengua i immigració, de Lluïsa Gràcia (amb la col·laboració de Pere Mayans), editat per Eumo Editorial. Es tracta d'una obra que és resultat del projecte "Llengua, immigració i ensenyament del català", coordinat per la mateixa Lluïsa Gràcia i que és el fruit de la recerca i les publicacions del GALI (Gabinet d'Assessorament Lingüístic per a la Immigració) de la Universitat de Girona. Bona part dels exemples de Llengua i immigració són extrets dels volums elaborats pel GALI sobre l'àrab, el xinès, el soninké, el mandinga, el berber, el fula, el wòlof, el panjabi, el romanès, l'ucraïnès i el tagal (als quals aviat s'afegiran els estudis de gramàtica comparada sobre el búlgar, l'hindi-urdu, el rus i el quítxua). El plantejament de l'obra de Lluïsa Gràcia és ben clar: la primera llengua (L1) influeix d'alguna manera en l'adquisició del català com a segona llengua (L2) i els errors que produeixen els parlants són diferents segons quina sigui la seva L1 i són, a més, previsibles, a partir de les característiques de les L1. Els trets analitzats per l'autora es relacionen amb la fonologia i la fonètica (estructura sil·làbica, vocals mitjanes, vibrants i bategants, distinció entre oclusives i fricatives sordes i sonores, palatals) i la morfosintaxi (flexió nominal i verbal, articles, adjectius i pronoms possessius, pronoms àtons, preposicions, ordre dels elements a la frase i dels elements dins els sintagmes, frases relatives, etc.). L'obra de Lluïsa Gràcia ens diu, per posar tan sols un parell d'exemples, que no ens hem de sorprendre que els aprenents de català procedents del xinès, el tagal, el soninké, el mandinga o el fula com a L1 tinguin dificultats en la flexió verbal, atès el fet que en aquestes llengües el verb no concorda amb cap element de la frase; o que no ens ha de sorprendre tampoc que els parlants d'àrab tendeixin a fer femenins tots els noms de parts del cos que són dobles (ulls, orelles, peus), perquè en la seva llengua sempre ho són. Llengua i immigració té, al començament del volum, una introducció sobre les llengües i algunes observacions sobre l'escriptura i els sistemes d'escriptura de les L1 que el volum pren en consideració. A partir d'aquí, l'obra s'endinsa en l'anàlisi contrastada dels fenòmens lingüístics apuntats més amunt. Independentment que hi hagi molt a descobrir pel que fa a l'adquisició lingüística (quins són els estadis en l'adquisició de la gramàtica de la L2?) i que hi hagi hipòtesis que indiquen que el camí que segueixen els aprenents d'una L2 és semblant, al marge de quina sigui la seva L1, l'obra de Lluïsa Gràcia és una aportació interessant per entendre les produccions dels aprenents immigrants de català i, en definitiva, per comprendre la naturalesa de les llengües que comencen a tenir una forta presència a Catalunya. El professorat que té parlants de xinès, tagal, mandinga, wòlof, àrab, fula, amazig, panjabi, romanès, soninké i ucraïnès ja està en condicions amb la tasca del GALI i aquesta darrera concreció sintètica de conèixer millor l'especificitat d'aquestes llengües i, doncs, amb tota seguretat, d'ensenyar millor.