Aquests dies he llegit el text d'A. W.
Bates i Albert Sangrà La gestión de la tecnología en la educación
superior (Barcelona, Octaedro-ICE UB, 2012), una obra que duu el
subtítol Estrategias para transformar la enseñanza y el
aprendizaje. La mirada dels autors sobre la qüestió és àmpliament
fonamentada i parteix de l'anàlisi d'un reguitzell de casos d'arreu
del món i d'una àmplia trajectòria en l'estudi de la gestió del
canvi tecnològic a les organitzacions. El diagnòstic dels autors sobre la gestió de la
tecnologia en l'educació postsecundària no és satisfactori: la
tecnologia no se sol gestionar i planificar bé a les universitats, ni les decisions se
solen prendre amb coherència i en els àmbits adequats, ni hi ha idea clara dels costos de la formació amb tecnologia, ni hi ha una
bona governança dins les institucions d'ensenyament superior sobre
la qüestió, amb les estratègies adequades i un combat prou reeixit
contra les inèrcies arrelades en l'estàtica cultura
organitzativa. La universitat, en general, suspèn en aquesta
matèria que és fonamental, lògicament, perquè l'alumnat pugui
desenvolupar-se d'acord amb les noves competències que reclama la
societat del coneixement. La majoria de vegades els canvis cap a la
incorporació de la tecnologia són sobreposats i no s'arrelen en les
polítiques de la institució ni responen a visions holístiques. I,
sobretot, no transformen veritablement d'una manera innovadora
l'ensenyament i l'aprenentatge. Davant la incapacitat de les
universitats, els autors proposen solucions (fins i tot arriscant-se
a baixar a les concrecions) sempre dins la confiança que la
universitat ha de respondre al repte que té plantejat. Si pensem en
les llengües dins les universitats, i encara de manera més general
dins les organitzacions d'ensenyament, ens adonem que el repte és també enorme i que les decisions no són
senzilles per diversos motius: cal trobar l'equilibri entre les opcions organitzatives i el respecte per la llibertat individual
del docent; cal saber trobar un lloc per a l'expansiva tecnologia sense control,
en el núvol, o com a mínim reconèixer-li un espai; cal veure on se
situarà la informàtica mòbil i l'aprenentatge informal d'idiomes; cal afrontar el repte de capacitar
l'alumnat per a la comunicació digital en l'ensenyament de les
llengües; cal un pla ambiciós de capacitació del professorat (allò que
demanen Sangrà i Bates per al professorat universitari) en tots els
aspectes tecnològics, una formació que permeti que les
decisions sobre tecnologia s'instal·lin en un terreny fèrtil.
