A la universitat hi ha una gran preocupació perquè els joves dominin l'anglès i es puguin comunicar amb tothom, a Catalunya i allà on els portin els seus projectes de mobilitat acadèmica i professional. Ja fa temps que sembla que des del punt de vista dels idiomes aquest sigui l'únic objectiu: el foment de l'anglès. Parlar la mateixa llengua, però, no és necessàriament parlar el mateix llenguatge. És tan o més important per a un estudiant universitari saber parlar llengües com saber trobar, possibilitar i edificar el communis comunicatiu (valgui la redundància) amb els altres, una zona humana per definició. En la construcció d'aquest espai de sintonia entre persones hi ha múltiples factors i destreses implicats (cognitius, psicològics, culturals, ètics, de sensibilitat...). I la competència lingüística i comunicativa hi té, és clar, un paper destacat. Parlen el mateix llenguatge persones que utilitzen cadascú la seva llengua, per exemple (en una pràctica d'interacció multilingüe), perquè creuen en el valor de la diversitat. Parlen el mateix llenguatge persones que, tot i tenir ideologies o punts de vista allunyats, dominen les tècniques formals de la negociació o saben instal·lar el seu discurs en l'espai d'una argumentació rigorosa allunyada de formulacions fal·lacioses o del llenguatge emotiu. Tenen la capacitat de parlar el mateix llenguatge que l'interlocutor, d'altra banda, els estudiants que saben aproximar el discurs especialitzat de la seva disciplina a un públic general, profà en la matèria, que demà pot ser un comprador dels seus serveis. Aquesta darrera capacitat, la de comunicar continguts a persones (estudiants o professionals) d'altres disciplines és decisiva i s'ha de poder ensenyar o reforçar des dels serveis lingüístics o els espais d'autoaprenentatge universitaris. Fixeu-vos en el cas de Microsoft: en aquesta seva pàgina (monolingüe en castellà: visca el multilingüisme!) l'empresa explica la seva estratègia de fer servir un “Lenguaje Pyme” amb els empresaris que no consumeixen encara els seus productes perquè no parlen el mateix llenguatge que ells: “Microsoft quiere que no solo su software sea útil y práctico, sino el lenguaje que acompaña a todos sus productos. Sabe que los empresarios están cansados de una especie de “dialecto” que a veces peca de exceso en tecnicismos y otras veces de redundancia de información poco clara". I continua: "La pyme sigue sin apostar por la tecnología y todos -fabricantes, distribuidores, instituciones- nos preguntamos por qué. Quizá una de las razones de este retraso tecnológico se encuentre en el hecho de que no hemos sabido hablar con ellos en su idioma. Esto es algo que queremos cambiar", señala la directora de Pequeñas Empresas de Microsoft Ibérica, Ana Garcillán. Así ha nacido la iniciativa "lenguaje PYME", cuyo objetivo es establecer un diálogo sencillo y comprensible que muestre cómo a través de la tecnología se puede aumentar la rentabilidad y la productividad de los negocios, que son, al fin y al cabo, las principales prioridades de las pequeñas empresas. Y la apuesta es fuerte: en este ejercicio fiscal, Microsoft invertirá más de un millón de euros en la formación a los distribuidores de informática.” La universitat ha d'afermar l'anglès dels estudiants, sí, però ha de formar ciutadans en els principis i les destreses perquè puguin parlar un mateix llenguatge amb altres ciutadans, que és tant com dir exercir d'éssers humans: per comprar i vendre, per intercanviar i divulgar el coneixement, per practicar la diversitat, el respecte i la tolerància.