Ahir al matí van tenir lloc a la UPF les JAL, les III Jornades d'Aprenentatge de Llengües: Entorns, Eines i Recursos Didàctics, organitzades per la Direcció General de
Política Lingüística i, enguany, el Grup de Recerca i
Aprenentatge sobre Ensenyament de Llengües (GR@EL). Després de
tants anys de relació amb la DGPL, de conèixer la professionalitat
i el saber fer dels seus membres (la UAB va tenir el plaer
d'organitzar-hi conjuntament les II Jornades d'Aprenentatge de
Llengües fa un any i mig), les JAL eren una cita obligada. I encara més per
l'homenatge sentit a Montserrat Gimeno després de trenta anys fecunds de
trajectòria professional empenyent, en uns anys de canvis profunds,
l'ensenyament de la llengua catalana. La Jornada va ser també una
ocasió de retrobament de molts professionals i amics i em va
donar l'oportunitat de constatar que, malgrat el panorama negríssim
en què tots plegats ens trobem immergits, la professionalitat de
moltes persones té corda per anys. A les Jornades hi van intervenir
Josep Maria Castellà i Olga Esteve amb dues conferències i Yvonne
Griley, Montserrat Montagut i Alícia Arisa hi van presentar, al seu
torn, l'Aula mestra. Vull destacar especialment la força
comunicativa i el missatge de l'Olga Esteve. Dues de les reflexions
que em venien al cap al llarg del matí eren les següents: en primer
lloc, crec que hem d'abordar amb urgència, col·lectivament, un
aspecte relliscós en el qual els dos conferenciants no van entrar
centralment, un aspecte del qual es van quedar a la porta:
l'ensenyament i l'aprenentatge de la llengua imbricat en
l'ensenyament, l'aprenentatge i la pràctica de les competències
digitals. Aquelles competències, per dir-ho clar, per a les quals el
Marc europeu comú de referència del Consell d'Europa no té
solucions ni propostes, senzillament perquè s'han anat revelant
decisives i s'han anat configurant al llarg d'aquests darrers deu
anys, amb posterioritat a publicar-se el MECR. La segona reflexió
que feia està lligada al projecte Aula mestra. La possibilitat de
disposar d'un espai per a la flexibilització del Parla que obri, a
més, la porta a la incorporació de materials nous a la plataforma
és, indubtablement, positiva. Al moment que vivim, però, la
creativitat dels ensenyants sorgeix arreu, es manifesta cada dia per
mitjà d'eines i recursos nous i insòlits, i, amb molta freqüència,
no es pot circumscriure a estructures donades, perquè
desborda les estructures. És per això que penso que al costat dels esforços de canalització d'iniciatives hem d'obrir nous espais (presencials o virtuals) de reflexió, de diàleg,
d'intercanvi de provatures i de realitats, d'experimentació, espais
on els professionals puguin compartir, per exemple, el sentiment de
desbordament, el neguit i la incertesa constants que representa
ensenyar avui. Les jornades són, en aquest sentit, moments puntuals
privilegiats, però potser ens cal encara obrir més xarxa.