No fa gaire donàvem a conèixer a Aprendre llengües un bon recurs en diverses llengües per escriure clar. Avui vull donar notícia d'un text recent, Cómo escribir claro (Barcelona, UOC, 2011) de J. Pérez Colomé. Es tracta d'un text breu que planteja cinc capítols reflexius i teòrics sobre la qüestió i cinc capítols més pràctics. Als cinc primers l'autor ens fa veure que qui mana en el nostre text és el lector a qui s'adreça; que cal un ordre en l'escriptura; que escriure és un acte que requereix esforç; que escriure no és demostrar que se'n sap, i també que escriure requereix pràctica. Després d'aquestes consideracions, J. Pérez ofereix una bona mostra de textos poc clars i indica com es podrien esmenar, en capítols dedicats a qüestions com la supressió de paraules innecessàries; l'escurçament de les paraules; la tendència positiva a la frase curta, la veu activa, la formulació afirmativa o la necessitat d'un llenguatge definit i concret. Els exemples que aporta l'autor em semblen interessants i molt il·lustratius i crec que poden ajudar a reflexionar les persones que necessiten escriure millor. Considero que són el millor de l'obra. Trobo en el volum, d'altra banda, afirmacions molt radicals. Les persones que aprenen a escriure clar necessiten tenir una visió més àmplia de la realitat dels discursos amb què topen en la vida diària (no precisament clars i no pas per imperícia dels autors dels textos, ben sovint) i necessiten guanyar un sext sentit de la claredat en l'escriptura que no s'aconsegueix tan sols amb consells ultrats sobre determinats trucs que solen fer la prosa més clara (consells com el de reduir al màxim els adverbis amb -ment, per posar un exemple). Tot i que valoro molt la reflexió i els consells de l'obra que ens han d'ajudar a escriure clar, considero que la profusió de textos foscos amb què convivim mereixeria una anàlisi més profunda del fenomen de la foscor en l'escriptura quotidiana, una anàlisi no feta tan sols des de l'angle dels dèficits expressius de qui escriu.