[560] Linguasnet

Avui vull donar una breu notícia de Linguasnet, un material didàctic creat dins el projecte europeu Leonardo Da Vinci adreçat a immigrants, amb el qual es pot aprendre anglès, portuguès, romanès i castellà. Es tracta d'un recurs que forma part de la iniciativa "An European Tool to Improve Access and Permanence of Immigrants in the Labour Market" que s'inclou en un conjunt més ampli de productes adreçats a l'acollida de la immigració (un informe sobre les necessitats dels immigrants per treballar i inserir-se a la societat d'acollida, un portal web, un fòrum on es poden compartir opinions, etc.). Linguasnet presenta catorze lliçons i s'orienta a desenvolupar les competències necessàries per parlar amb persones que saben qualsevol de les quatre llengües indicades. El material té catorze lliçons que inclouen animacions, exercicis interactius i d'escoltar i repetir i també jocs. Presenta una interfície senzilla, una estètica escolar i un enfocament didàctic molt clàssic. Linguasnet conté, d'altra banda, informació rellevant sobre els països on es parlen les quatre llengües objecte d'estudi, amb adreces útils per a les persones que hi volen anar a viure, passar un temps o treballar. El recurs incorpora també totes les qüestions sobre tràmits, mercat de treball, organitzacions relacionades amb la immigració, sistema educatiu, tràmits administratius o habitatge. Es tracta d'una eina que podem tenir en compte, doncs, com a referent per a l'anàlisi al màster d'ensenyament de català per a l'acolliment lingüístic, que engegarem a la UAB la setmana que ve.

[102] Multilingüisme: pont o barrera?

El 10 de setembre el comissari europeu per al multilingüisme, Leonard Orban, pronunciava a Brussel·les un discurs d'esperança per al multilingüisme en el marc del diàleg intercultural: “El multilingüisme, un pont per al diàleg intercultural o un obstacle?” (consulteu-ne la versió francesa o la versió romanesa). Hi defensava la diversitat lingüística europea com a riquesa, font de cohesió social contra la intolerància i l'extremisme i factor de prosperitat i s'hi mostrava partidari de la necessitat de superar els conflictes que genera. Orban s'hi declarava contrari a la reducció dràstica de llengües per al contacte intercultural (“Je ne suis pas convaincu par les arguments de ceux qui ne proposent qu’une ou deux langues comme seul moyen d’échange interculturel. Cette manière de procéder n’aurait pas seulement pour conséquence d’appauvrir notre société, elle serait aussi en contradiction avec la philosophie même du projet européen.”). I parlava també al discurs de la llengua com a eina d'integració de la immigració, i de la necessitat que les empreses fomentessin les competències lingüístiques. Recomano els vídeos següents (versions portuguesa, italiana, alemanya, francesa), en què s'entrevista Leonard Orban sobre la qüestió.

Versió portuguesa:



Versió italiana:



Versió alemanya:



Versió francesa:

[88] Intercompréhension (1)

LaDepêche.fr parlava abans-d'ahir d'aprenentatge de llengües: constatava que l'anglès arrasa a França i que el castellà ocupa el segon lloc de llengües més apreses. L'alemany, el rus i llengües “antigues” com grec i llatí clàssic van clarament de baixa. I, en canvi, “Les langues dites «rares» ont le vent en poupe. Le chinois en particulier qui, considéré comme un «excellent vecteur de promotion » bénéficie d'une attention toute particulière de la part de l'administration scolaire...” El pretext de LaDepêche per parlar de llengües era la trobada (I Encontre Euromania) que hi havia el 30 de setembre i l'1 d'octubre a Tolosa de Llenguadoc promoguda per l'Institut Universitaire de Formation des Maîtres (l'IUFM) amb l'objectiu de traçar camins "pour une nécessaire éducation bi/plurilingue en contexte scolaire". Una notícia encoratjadora relacionada amb aquesta trobada i el centre que l'acollia és la presentació d'un manual escolar per a la intercomprensió romànica en sis llengües: “Un manuel scolaire d'apprentissage des langues à usage non pas national mais européen, et destiné précisément à une première initiation à six langues romanes” (occità, francès, italià, castellà, portuguès i romanès), un “outil pédagogique véritablement révolutionnaire”, concebut per Pierre Escudé i dirigit per l'IUFM en col·laboració amb la Universitat de Valladolid, l'Institut Politècnic de Leiria, el Ciid de Roma i l'editorial escolar romanesa Humanitas. La iniciativa ha estat un projecte Sòcrates Lingua 2, i ha estat finançat per la Comissió Europea. El pla del manual és senzill: “tout en respectant les programmes nationaux, nous souhaitons mettre en évidence les rapports qui existent entre toutes ces langues. De façon à ce que les élèves, en repérant des mots et leur sens, établissent entre elles autant de ponts et de passerelles”. No hem d'oblidar que les llengües romàniques són parlades per un 42 % d'europeus i per mil milions de persones al món. Darrere l'interès que els francesos demostren amb aquesta i altres iniciatives i posicionaments que estimulen (algun dia en comentarem alguns) la intercomprensió hi ha, sens dubte, una fórmula enginyosa de defensa de la francofonia davant un anglès cada cop més fort i percebut com una potent amenaça. No deixa de ser curiós que un Estat com el francès que ha asfixiat durant segles l'occità o el català ara encoratgi indirectament, amb les iniciatives per la intercomprensió, una certa renaixença d'aquestes llengües. El manual porta per títol Euromania. Tinc dos amics que llegeixen assíduament aquest bloc i van a París aquest cap de setmana...