[965] Com escriure una ressenya

Avui vull parlar d’un llibre que acabo de publicar a Eumo Editorial: Com escriure bé una ressenya. Una de les activitats d’aprenentatge que els joves troben sovint en la seva vida acadèmica és el comentari escrit sobre una lectura relacionada amb alguna matèria del currículum. Es tracta d’una activitat típicament universitària, però és ben habitual també en els estudis previs a l’ensenyament superior. Com escriure bé una ressenya ensenya a produir aquest tipus de textos i pot ser útil a docents i estudiants i, més en general, a tothom que hagi de redactar o jutjar un escrit d’opinió sobre un producte cultural.Un dels factors que condiciona decisivament l’èxit o el fracàs d’un escrit és el grau de coneixement que té l’autor del tipus de text que produeix. Aquest llibre convida els lectors a reflexionar sobre la naturalesa de les ressenyes i constitueix un curs de redacció aplicat a l’elaboració d’aquest tipus d’escrit. S’hi expliquen les característiques de les ressenyes, les seves convencions i exigències formals i les operacions de sentit que hi són habituals, amb l’objectiu que l’autor pugui escriure un text que s’ajusti al gènere i que sigui eficaç. Amb aquesta finalitat, el llibre presenta seixanta consells d’expressió categoritzats de manera que puguin arribar fàcilment al lector i explicats de manera planera. Aquests consells s’organitzen en tres blocs que corresponen a tres aspectes bàsics en elaborar un text com la ressenya: a) la presència d’un autor, b) la proposta d’un sentit ic) la creació d’un artefacte eficaç. Els encerts o les deficiències relacionats amb aquests tres aspectes es tradueixen en encerts o deficiències d’expressió. Cada bloc és introduït amb una breu explicació i, a continuació, s’hi recull la veu d’alguns testimonis que manifesten dificultats d’expressió relacionades amb el contingut que s’hi presenta. Al final dels blocs s’ofereixen uns comentaris generals amb orientacions sobre l’avaluació dels aspectes explicats. Després dels seixanta consells, el lector pot trobar una taula que recull els ítems més destacats de què s’ha tractat al llarg del llibre. Aquesta taula aplega més de cent setanta aspectes que tot ressenyador pot tenir en compte en expressar-se i permet que els docents, en encarregar l’elaboració d’una ressenya als seus alumnes, puguin propiciar-hi el diàleg sobre les característiques que ha de tenir el text i afavorir, doncs, la transparència en l’avaluació. A la part final, el llibre presenta diverses ressenyes d’una mateixa obra que il·lustren els seixanta consells explicats. Cada ressenya va acompanyada d’un comentari sobre els encerts i els errors que els textos contenen. Una taula permet localitzar en quines ressenyes estan representades les qüestions relacionades amb els seixanta consells. Espero que el llibre trobi els seus lectors i, sobretot, que sigui útil i contribueixi a la millora de l’expressió escrita a la universitat.

[962] Itineraris de consciència intercultural

En el marc d'un projecte interuniversitari Interlingua de la Generalitat de Catalunya coordinat pels serveis lingüístics de la Universitat Rovira i Virgili i la Universitat Politècnica de Catalunya, vaig redactar els Itineraris de consciència intercultural. El projecte en què s'incardinen és el Curs d'autogestió de la interculturalitat i el multilingüisme per als estudiants de mobilitat sortint. Els Itineraris presenten deu casos d'experiències possibles viscudes per estudiants de mobilitat. Serveixen per a la lectura, l'anàlisi i el debat a l'aula. Els casos són seguits d'una reflexió que destaca alguns aspectes clau de la competència intercultural. Al final dels casos, d'altra banda, es formulen unes conclusions vàlides en qualsevol situació. Els experimentarem al Servei de Llengües de la UAB. Consulteu el material, si us ve de gust.

[961] IX Congrés ACLES, a León

Aquests darrers dies hem estat a León, al IX Congrés de la Asociación de Centros de Lenguas de la Enseñanza Superior (ACLES), organitzat pel Centro de Idiomas de la Universidad de León. Hi hem assistit diverses persones del Servei de Llengües de la UAB, dels àmbits de l'avaluació, la psicometria i l'ensenyament-aprenentatge de llengües. L'ocasió ha estat, com sempre, una oportunitat de saber què passa en altres centres de característiques similars als catalans (o als de la Xarxa Vives), amb els quals tenim una relació més estreta i regular. Com és lògic, en la seixantena de centres d'ACLES les problemàtiques o les qüestions d'interès són molt semblants i comunes: examinar i certificar d'acord amb uns estàndards de qualitat; ensenyar llengües amb tot el rigor metodològic possible; fer un ús motivat i adequat de les tecnologies a l'aula; innovar en l'ensenyament d'idiomes... El congrés s'ha desenvolupat entre el 25 i el 27 de juny. En vull destacar (a més de les intervencions dels companys de la UAB, la UdG, la UB), la ponència de la Universidad Autónoma de Madrid "Setting in Motion Provision for EMI at the Universitat Autonoma de Madrid: Getting Ready for doing", que ha incidit en el mateix àmbit del projecte que hem anat a presentar al congrés: el de la formació del professorat universitari per poder fer la seva docència en anglès. El Servei de Llengües de la UAB ha estat treballant aquests darrers dos anys en el MOOC  English for Teaching Purposes, com hem explicat en aquest blog, la primera edició del qual ha tingut lloc entre febrer i març d'aquest any 2015. Ja amb una mica de perspectiva, la nostra intervenció a León ha explicat el disseny formatiu del projecte, la producció del material i l'experiència d'impartició de la primera edició del curs, entre febrer i març de 2015. El material formatiu continua a la plataforma virtual a l'abast de qualsevol persona que hi vulgui aprendre en règim d'autonomia.

[959] A punt de llançar el MOOC!

El dia 2 de febrer el Servei de Llengües de la UAB llançarà el seu MOOC English for Teaching Purposes a la plataforma de cursos MOOC Coursera. L'acceptació del curs ha estat bona: hi ha persones inscrites de 170 països (un 36 % són europeus) i ara mateix arriben en nombre a un total de 13.500. Les persones que han decidit pagar una quantitat per obtenir un certificat de Coursera que acredita que són veritablement ells els qui hauran fet el curs són ja més de seixanta; és l'opció que  Coursera anomena signature track, per a la qual és imprescindible l'ús d'una webcam i també el control remot del patró de tecleig personal (que diuen que és tan personal com una empremta digital). El MOOC ens ha xuclat molta dedicació aquests darrers mesos (elaboració del disseny formatiu, coordinació de l'equip, producció interdisciplinària del material...) i ha estat possible gràcies a un equip ampli de persones del Servei de Llengües, el suport en forma d'ajut de la Generalitat (14MOOC14, Interlingua) i el suport, també, de la nostra universitat, la UAB, que projecta internacionalment la seva marca rere totes les experiències MOOC de la institució. Ara arriba el moment de la veritat, el moment d'observar des d'una certa distància el formigueig imprevisible dels participants (quins vídeos miraran?, s'ajudaran entre ells?, quina mena de problemes tindran?, s'agruparan segons les disciplines acadèmiques?, s'enregistraran, com preveu la proposta que permet aconseguir un certificat "with distinction"?, quedaran satisfets després de l'experiència?, aportaran propostes per a la millora del material?). L'expectació és enorme: la publicació de les lectures ja està programada i dilluns veurem veritablement què passa. Seran quatre setmanes de màxim interès per a nosaltres. N'explicarem alguna cosa a Aprendre llengües. Insereixo el vídeo promocional del curs, per si us hi voleu inscriure encara.

  

[958] Universitat en valencià i en anglès

Dilluns vaig participar a la IV Jornada de Docència Universitària en Valencià i Anglès, a la Universitat d'Alacant, jornada pensada perquè els docents implicats en la impartició d'assignatures en aquestes dues llengües tinguin un fòrum de contacte i recursos per concretar els seus objectius. La IV Jornada s'inscriu en les accions de política lingüística de la Universitat d'Alacant per promoure la docència en valencià i en anglès. A la sessió vaig poder sentir una explicació de XarxaMOOC (projecte del qual ja hem anat parlant a Aprendre llengües, que té per objectiu capacitar en els llenguatges d'especialitat en l'àmbit universitari), a càrrec de Robert Escolano, que ha estat i és l'ànima del projecte. L'experiència de XarxaMOOC és rellevant perquè es tracta d'un MOOC que ja ha tingut un miler d'estudiants i, doncs, que ja ha passat l'experiència de la impartició. Va ser un plaer també sentir la intervenció de Vicent Soler, catedràtic d'Economia Aplicada i degà de la Facultat d'Economia de la Universitat de València. Hi va defensar la fenomenal oportunitat que té el País Valencià de reforçar la seva marca (aprofitant els senyals identitaris propis, començant per la llengua), en un moment que l'economia i la política hi perden molt amb la indiferenciació. Vaig tenir-hi la possibilitat, també, de parlar del projecte English forTeaching Purposes MOOC que estem creant al Servei de Llengües de la UAB. Vaig explicar que l'acabarem de fer aquest 2014, que ben aviat es començarà a anunciar a la plataforma Coursera i que a principi de 2015 i al llarg de quatre setmanes s'obrirà globalment. Serà un bon moment de recollir el retorn de persones d'arreu del món que, ben segur, experimenten les enormes diferències d'aplicació de la metodologia English-Medium Instruction. Vaig convidar, també, als companys de la Universitat d'Alacant, a aprofitar el nostre curs MOOC, gratuït, i a fer-nos arribar els comentaris que considerin oportuns. Aprofito per agrair a la UA, des d'aquí, la invitació a participar en la seva IV Jornada.

[957] Actes Congrés ACLES

Fa uns dies els companys del Servei de Llengües Modernes de la Universitat de Girona ens van fer saber que ja havien sortit les actes del VIII Congrés d'ACLES, en format electrònic, congrés que va tenir lloc ara fa un any i que ells van coorganitzar. En vaig parlar a Aprendre Llengües. Em sembla interessant tenir a mà els arguments que s'hi van exposar. Diversos companys de la UAB hi van presentar comunicacions o aportacions rellevants. En un dels dos tallers programats vaig parlar-hi del marc competencial del professorat de llengües dels serveis lingüístics universitaris. Les actes contenen un resum de la intervenció. Aprofito l'avinentesa per desitjar bones vacances als seguidors del blog.

[954] Escriure a la universitat

Aquests dies en l'assignatura de llengua catalana d'Humanitats hem tractat la qüestió decisiva de la llengua a les disciplines, de la qual en aquest blog he parlat en diverses ocasions, perquè la considero crucial. La publicació recent d'una obra extraordinària com La escritura académica a través de las disciplinas, coordinada per Liliana Tolchinsky (Barcelona: Octaedro; ICE UB, desembre de 2013), ens ha servit per refermar-nos en la transcendència d'aquesta qüestió en la configuració de la competència lingüística dels estudiants universitaris. Un dels capítols de l'obra, d'altra banda, dedicat específicament a l'escriptura de l'antropologia social i cultural, és idoni per a l'alumnat d'antropologia de l'aula i no hem hagut de dependre tant, en aquest cas, dels materials generats en el context anglosaxó, on el corrent writing in the disciplines és, a diferència d'aquí, força estès en l'àmbit universitari. La publicació citada té la virtut de contenir uns capítols introductoris enormement clars i útils (sobre el fet d'escriure i publicar i sobre algunes de les característiques clau del procés d'escriptura i, també, de la naturalesa argumentativa dels textos acadèmics i científics) i va seguit per cinc capítols sobre la llengua de cinc disciplines universitàries concretes (dret, economia, ecologia, psicologia social i disciplines afins, a més de l'antropologia). Ens trobem davant una aportació rellevant, doncs, que alumnat i professorat d'aquestes àrees temàtiques, sens dubte, haurien de conèixer. La queixa reiterada dels nivells baixos de domini de la llengua dels alumnes universitaris, que gairebé sempre es fa eludint responsabilitats i mirant cap a altres nivells d'ensenyament (els neulers dels dèficits sempre se solen carregar als altres) s'hauria de corregir, en part, entenent que l'alumnat universitari participa en una nova alfabetització en ingressar a la universitat, l'alfabetització acadèmica pròpia dels estudis de nivell superior, en la qual hi ha molta llengua a aprendre (i a ensenyar, no ho oblidem): gèneres de discurs, terminologia, convencions de la matèria. Aquesta llengua és indestriable de les disciplines acadèmiques, perquè les conforma. D'aquí l'interès d'un text com La escritura académica a través de las disciplinas. Estic totalment d'acord amb les paraules i l'esperit d'un text imprescindible de Paula Carlino (2005. p. 22) del qual vam parlat en aquest blog temps enrere, quan afirma: "Esta idea de que leer y escribir son habilidades separadas e independientes del aprendizaje de cada disciplina es tan extendida como cuestionable. Numerosos investigadores constatan, por el contrario, que la lectura y escritura exigidas en el nivel superior se aprenden en ocasión de enfrentar las pràcticas de producción discursiva y consulta de textos propia de cada materia [...]." Filòlegs i experts en les matèries, en un imprescindible diàleg, hem de contribuir a estendre aquesta idea i a implantar-ne la pràctica.

[945] Tot construint un MOOC de llengua

L'últim dia de l'any 2013 vam saber que el nostre projecte MOOC havia estat dels catorze seleccionats per l'AGAUR en la seva primera convocatòria relacionada amb cursos massius oberts en línia. Quan dic el nostre projecte MOOC em refereixo al que duem endavant al Servei de Llengües de la UAB per capacitar els docents universitaris d'onsevulga a fer les classes en anglès, si per decisió personal o per motius de política universitària o altres han d'afrontar aquest repte. Ja fa més de vuit anys que el Servei de Llengües va començar a treballar en aquesta línia, pensant en els docents del seu entorn immediat, la UAB. I ara ens resulta estimulant fer un salt endavant cap a la creació d'un MOOC, és a dir, d'un projecte per a una audiència il·limitada i global. Una aventura, certament, impagable. El projecte es farà realitat aquests pròxims mesos i es començarà a impartir la formació a la plataforma Coursera a començament de 2015 (la UAB va entrar a Coursera ara fa un any i ja hi té cinc cursos). L'aventura de crear aquest MOOC no es pot dur a terme sense el finançament a què feia referència, sense un model de gestió de projectes, sense un equip interdisciplinari (els projectes amb tecnologia, com afirmava T. Bates al seu text Cómo gestionar el cambio tecnológico, ja fa més de deu anys, han de ser necessàriament projectes fets des de molts angles, des de moltes mirades, des de moltes actuacions professionals simultànies). L'equip que hi treballa al Servei està integrat per una coordinació, per professionals de la docència en llengua anglesa, per un tècnic audiovisual (l'elaboració de vídeos és fonamental en el projecte), pels companys de l'assessorament lingüístic, per personal específic de suport al desenvolupament de MOOC... Hi ha una quinzena de persones implicades directament en el projecte. Esperem que el vaixell arribi a bon port: el calendari de treball és dens i complex. Estic convençut que, més enllà de crear un producte estem fent moltes coses més: estem participant globalment com a Servei de Llengües en un fenomen clau per entendre les noves maneres d'aprendre a la universitat, estem fent formació mentre projectem, estem treballant col·laborativament, som més capaços de comprendre i valorar el fenomen MOOC. Estem participant, al capadavall, d'una de les formes del nostre segle. I això és, certament, estimulant.   

[938] El treball de recerca en l'àmbit del dret

Aquests darrers dies he llegit el llibre de Rafael Escudero Alday i José García Añón Cómo se hace un trabajo de investigación en Derecho (Madrid: Catarata, 2013), un text que puc aconsellar als estudiants de dret i no tan sols als d'aquesta disciplina, perquè una bona part de les explicacions del text són vàlides per a universitaris d'altres àmbits properes (ciències socials, ciències humanes), especialment ara que el treballs de recerca són una part important dels plans d'estudi a les universitats. La mateixa col·lecció, d'altra banda, té algun títol semblant en altres matèries (la sociologia i la ciència política, per exemple). El text destaca per la claredat expositiva. Enfoca el tema des del procés i des del producte i tracta equilibradament diverses qüestions clau com aspectes de redacció del text, aspectes de presentació formal del treball de recerca (com es fa la bibliografia, les notes a peu de pàgina, quins criteris han de seguir les citacions), aspectes d'estructuració del treball o altres que es relacionen amb la progressiva definició del text. Són interessants, en aquesta línia, les reflexions sobre elecció de tema, accés a fonts d'informació i emmagatzematge de dades recollides en la primera fase del treball, la formulació d'hipòtesis en l'àmbit jurídic i l'argumentació correcta. Especialment important és la part del text dedicada al debat teòric en què s'insereix la recerca projectada, la dogmàtica jurídica. Vull destacar també la claredat en la presentació d'exemples (de fitxes, esquemes, índexs, referències bibliogràfiques, citacions...) intercalats en el text. Aprofito aquest apunt per consignar també una lectura d'aquests darrers dies, igualment relacionada amb l'àmbit del dret. Es tracta del text de Santiago Segura Munguía Frases y expressiones latinas de uso actual (Bilbao: Deusto, 2006). M'interessen des de sempre els llatinismes, i també el decantament especial d'aquest text cap als jurídics i l'annex substancial del text sobre les institucions jurídiques romanes. Bona lectura.  

[937] Com escriuen els futurs mestres

No sé si mai heu viscut la sensació de posar els peus en una escola desconeguda i observar les pissarres encara no esborrades amb errors significatius de llengua produïts per un mestre o una mestra. És una d'aquelles situacions que fan tremolar. La responsabilitat dels mestres pel que fa a la qualitat de la llengua dels ciutadans de demà és extraordinària (i el seu esforç, indubtablement, també ho és majoritàriament). Per això és decisiva, també, l'educació lingüística que reben mentre fan la seva formació bàsica per esdevenir mestres. Totes les mesures que es puguin emprendre des de les facultats d'educació són poques en aquest sentit: la feina que s'hi ha de fer (ho dic per experiència) és molta. Tots els instruments que ajudin a formular el diagnòstic del nivell de llengua dels futurs mestres és benvingut. Em sembla interessant, en aquest sentit, la recerca de José Luis Gallego Ortega, Antonio García Guzmán i Antonio Rodríguez Fuentes duta a terme a la Universitat de Granada i que fa poc ha vist la llum en el llibre Cómo escriben los futuros docentes (Málaga, Aljibe, 2013). La investigació que, amb tota mena de detalls, ens presenten aquests investigadors, parteix d'un estudi qualitatiu, de cas (no automàticament generalitzable, per tant) elaborat a partir de les entrevistes, respostes i execucions de textos d'una vintena d'alumnes de magisteri de la Universitat de Granada. La metodologia seguida per aquests autors parteix del model de composició escrita establert per Flower i Hayes i reelaborat per aquest darrer. Els objectius dels investigadors eren determinar les habilitats dels estudiants universitaris per escriure un text expositiu-explicatiu i revelar els processos metacognitius i cognitius implicats en la producció de textos i, alhora, identificar disfuncions i proposar possibles solucions (la darrera part del llibre ofereix idees pràctiques per a la millora). Per bé que alguns dels resultats obtinguts em semblen condicionats per la naturalesa de les preguntes, la investigació aporta dades rellevants (en alguns casos més en els comentaris individuals dels alumnes que en els percentatges). Pel que fa a la planificació del text, es conclou que l'aspecte de l'organització de les idees és dels més deficitaris; pel que fa a la textualització, és l'aspecte de l'ordenació sintàctica aquell en què s'observen més dificultats en els alumnes. D'altra banda, quant als processos metacognitius, els alumnes estudiats expressen que no atorguen una importància conscient a la tipologia de textos. A partir de les anàlisis dels textos produïts, els autors de la recerca afirmen també el següent: que els alumnes no tenen prou en compte els destinataris, que no saben manejar els marcadors discursius, que no saben donar als textos la progressió temàtica adequada, que els manca claredat, rigor i ordre.

[908] VIII Congrés ACLES: l'aposta per la qualitat

Del 3 al 5 de juliol ha tingut lloc a Girona el VIII Congrés de l'Associació de Centres de Llengua de l'Ensenyament Superior (ACLES), organitzat aquest any pel Servei de Llengües Modernes de la Universitat de Girona. El Congrés ha acollit en aquesta ocasió uns cent trenta professionals de l'Estat que treballen en aquest àmbit, amb una nodrida representació dels serveis lingüístics catalans. El primer que s'ha de dir és que l'organització de l'esdeveniment, que ha donat cabuda a un repertori molt ampli d'actes acadèmics, ha estat tot un èxit, fet del qual hem de felicitar els col·legues gironins. Pel que fa al contingut de les comunicacions, moltes de les quals han transcorregut en paral·lel, puc fer referència també al nivell i a l'interès general. En la meva selecció he vist presentar productes per a la comunicació universitària, experiències d'ensenyament d'idiomes en línia, experiències de competència intercultural, iniciatives d'ús de carpetes d'aprenentatge, reflexions sobre les enquestes de final de curs dels estudiants dels cursos... De tot el que he sentit n'he tret alguna cosa de profit. Vull destacar també la conferència inaugural de Marta Estella, directora del Servei de Llengües de la UAB, amb el títol "Comunitat, agència i governança lingüística. Apunts per a una gramàtica de la política lingüística universitària en l'economia del coneixement", una reflexió completament actual. Perquè allò actual és, definitivament, allò que des de l'interès i la rellevància es caracteritza per ser original i per ser capaç de generar reflexió. D'altra banda, com sol passar en els congressos en què hi ha una forta presència de persones d'altres punts de l'Estat, al Congrés ACLES s'hi han percebut sensibilitats lingüístiques heterogènies: al costat d'actituds sensibles a la diversitat i a la competència intercultural, hem conviscut també amb algun estirabot fruit d'un inveterat monolingüisme. Em quedo amb l'esforç de les persones no habituades al català que han assistit als tallers, parlaments o comunicacions fets en aquesta llengua (no pas gaires) desplegant tota la seva capacitat de comprensió romànica amb l'actitud pròpia dels ensenyants d'idiomes: la d'obertura a les llengües. Una altra valoració que vull fer del Congrés fa referència a la vitalitat i a la complicitat dels serveis lingüístics de l'àrea catalanoparlant, ben palpable aquests dies a Girona. Unes condicions que han generat aquests darrers vint anys estratègies i productes interessants i valuosos i que són un terreny adobat per a noves iniciatives d'èxit. Per la meva banda, si al congrés ACLES de Pamplona hi vaig parlar d'ensenyament virtual universitari i al de València de com vivíem el boom 2.0 al nostre Servei, aquesta vegada, dins la reflexió general del congrés sobre la qualitat, he tingut el plaer de poder conduir un taller sobre les competències del professorat d'idiomes dels serveis lingüístics universitaris.

[906] Vídeos de la Jornada d'Intercomprensió

Incorporo avui al blog els vídeos de les diverses intervencions de la Jornada d'Intercomprensió Lingüística, que la setmana passada va tenir lloc a la Universitat Autònoma de Barcelona (vegeu l'entrada sobre la Jornada), a fi que els que no hi vau poder assistir pugueu donar-hi un cop d'ull si us interessa. L'esdeveniment va ser organitzat pel Servei de Llengües i l'ICE de la UAB i l'enregistrament es deu a Agustí Camps. Deixo també, a continuació, la comunicació sobre l'aplicació "Falsos Amics" per a dispositius mòbils, que ajuda a entendre per quin motiu el Servei de Llengües ha llançat aquest producte. Espero que us descarregueu l'app i que us ajudi a moure-us encara amb més plaer per l'àmplia avinguda del que és per a molts de nosaltres el nostre patrimoni lingüístic, les llengües romàniques.

Presentació de l'app Falsos Amics

[905] Tendir cap a la intercomprensió

Avui ha tingut lloc a la UAB la Jornada d'Intercomprensió Lingüística organitzada pel Servei de Llengües i l'ICE de la nostra universitat. Escric aquestes línies amb la satisfacció d'haver vist que hi ha hagut una assistència diversa i significativa de persones a l'acte (més de cent inscrits, una concurrència d'unes vuitanta-cinc persones) i d'haver tingut la sensació que consolidàvem o establíem ponts de comunicació amb agents i amics interessats pel tema. Vull adreçar des d'aquí unes paraules d'agraïment, en particular, a Manuel Tost, que fa dècades que investiga, treballa i projecta en relació amb la intercomprensió lingüística i que és un punt de referència inexcusable en parlar de la qüestió, i a l'ICE, que des del primer moment i malgrat la situació de crisi que convida més aviat a replegar-se, va obrir les portes a la coorganització de l'acte que li vam plantejar des del Servei de Llengües un cop la direcció del centre va decidir impulsar la iniciativa. Un altre agraïment és avui, sens dubte, per al Departament de Filologia Francesa i Romànica de la UAB (Martine Le Besnerais, Sandrine Déprez, Julia Frigière i altres companys). I no vull oblidar, naturalment, fer esment d'Artur Noguerol, professor emèrit de la UAB que ha obert l'acte amb una orientadora conferència inaugural sobre el plurilingüisme. Vull fer una darrera referència, també, als companys dels serveis lingüístics universitaris (Virgínia Castillo del nostre Servei, Jaume Palau dels Serveis Lingüístics de la UB, Jordi Pujol del Servei de Llengües i Terminologia de la UPC) que han explicat com des de fa més de deu anys, globalment, la metodologia d'intercomprensió s'utilitza amb fórmules diverses especialment amb els estudiants nouvinguts que s'aproximen al català i des de l'angle del que podem anomenar la sensibilització lingüística. Moltes gràcies a tots i al suport de diversos altres professionals del Servei de Llengües de la UAB que han col·laborat en l'organització de l'acte i que creuen en el valor metodològic i social de la intercomprensió. A la Jornada s'han presentat marcs de referència, idees clau sobre el nou ensenyament-aprenentatge de llengües, projectes específics relacionats amb la intercomprensió, els resultats de molta experiència acumulada sobre el tema. L'Europa d'Umberto Eco (la dels poliglots passius que poden comprendre la llengua dels altres com a via per a la descentració) ha semblat, per un moment, més propera. L'Europa dels ciutadans oberts a les llengües, dels propietaris d'amplis repertoris conformadors de la competència plurilingüe ha semblat per un moment a l'abast. Tant és si falten deu anys (o vint, es corregia Artur Noguerol) per a l'assumpció de la nova relació amb les llengües que respongui als enfocaments plurals que avui s'han defensat, entre els quals destaca la metodologia intercomprensiva. Quan hi ha un punt d'arribada definit, només falta tendir-hi amb determinació.

[900] Jornada d'Intercomprensió Lingüística

El dia 26 de juny al matí tindrà lloc a la UAB la Jornada d'Intercomprensió  Lingüística, que hem organitzat el Servei de Llengües i l'ICE de l'Autònoma. Al llarg d’aquests darrers anys la metodologia d’intercomprensió lingüística s’ha fet popular entre els ensenyants de llengua pel fet que es troba en plena sintonia amb els enfocaments més moderns d’ensenyament-aprenentatge de llengües i és una garantia per a la sostenibilitat lingüística. La Universitat Autònoma de Barcelona (departaments de llengües romàniques, Facultat de Ciències de l’Educació, Institut de Ciències de l’Educació, Servei de Llengües) contribueix des de fa ja algunes dècades a la recerca sobre intercomprensió, ha generat reflexió rellevant a l’entorn de la qüestió i diversos equips interdisciplinaris han produït materials didàctics de base tecnològica amb aquest enfocament que resulten útils als aprenents de llengües romàniques. La Jornada té per objectiu situar la intercomprensió (amb la conferència inaugural d'Artur Noguerol), explicar l’experiència amb aquesta línia de treball duta a terme als serveis lingüístics de les universitats catalanes (parlaran, a la taula rodona, representants de la UAB, la UB i la UPC) i presentar diverses iniciatives innovadores relacionades amb aquesta metodologia i la seva aplicació, de base tecnològica i metodològica. L'experiència formal del Servei de Llengües de la UAB en l'aplicació d'aquesta metodologia (al Servei s'hi ensenyen i s'hi aprenen llengües romàniques com el català, el castellà, el francès i l'italià i també el portuguès al seu centre de Barcelona) es remunta a l'any 2002, en què (encara en l'antic Gabinet de Llengua Catalana) es van concebre els primers cursos específics per a estudiants nouvinguts coneixedors d'una llengua romànica orientats únicament a enfortir les habilitats receptives (comprensió oral i comprensió escrita) dels aprenents, allò que el MECR havia anomenat feia ben poc les competències parcials receptives. Aquella línia de formació no s'ha perdut i actualment, deu anys després, els estudiants d'intercanvi nouvinguts reben al Servei de Llengües la formació incial agrupats segons el seu coneixement o no de llengües romàniques i d'acord amb l'aplicació de la metodologia intercomprensiva en el cas dels estudiants de procedència romànica. A la Jornada presentarem també l'app Falsos Amics, que vol reforçar la idea i la pràctica de la intercomprensió i treballa en sis llengües (català, castellà, italià, portuguès, francès i romanès).  La inscripció a la Jornada, que és gratuïta, ja s'ha obert. Us hi esperem. 

[896] XarxaMOOC

Aquests dies el projecte XarxaMOOC (Introducció al llenguatge d’especialitat en les universitats de llengua catalana. Eines digitals per als futurs estudiants de la Xarxa Vives d’Universitats) ha entrat decididament en la fase de difusió pública. És tracta d'un projecte que neix a la Universitat d'Alacant i es duu a terme en el marc de la Xarxa Vives d'Universitats i que constitueix una resposta a la nova modalitat formativa, els MOOC, i que respon, doncs, a una clara voluntat d'innovació i experimentació amb les noves tendències i les noves possibilitats tecnològiques. Enhorabona, doncs, al projecte i a l'empenta que tradicionalment defineix el País Valencià en la promoció i la defensa de la llengua. Des del Servei de Llengües de la UAB, com des de les altres universitats de la Xarxa, mirarem de col·laborar-hi en allò que calgui als companys d'Alacant. XarxaMOOC s'adreça als estudiants que accedeixen al sistema universitari de la Xarxa Vives, es tracti d'estudiants autòctons o no: també contribueix a afavorir l'entrada dels estudiants nouvinguts a la universitat. Es tracta d'una iniciativa que parteix de la base que els universitaris passen a integrar un espai nou, delimitat per una terminologia i unes pràctiques discursives també noves lligades a la llengua de les disciplines. No cal dir que considerem aquesta qüestió, de la qual hem parlat reiteradament a Aprendre llengües, completament clau per aconseguir uns universitaris i, encara més, uns futurs professionals, plenament competents. XarxaMOOC ens resulta interessant, també, des de l'àmbit de l'acollida lingüística i és ja al punt de mira dels nostres alumnes del màster d'ensenyament de català per a l'acolliment lingüístic, que valoren aquests dies amb una barreja d'entusiasme i escepticisme crític les oportunitats que ofereixen els MOOC en la formació i la recepció dels nouvinguts. Seguirem, doncs, XarxaMOOC (des del seu blog o a @xarxamooc). Insereixo el vídeo en què Robert Escolano, que coordina la iniciativa, ens situa sobre el projecte. 

[869] Marc competencial del docent d'idiomes

Aquests dies hem tancat un projecte interuniversitari relacionat amb l'ensenyament d'idiomes. Es tracta del Marc competencial del professorat d'idiomes dels serveis lingüístics de Catalunya. L'hem dirigit al Servei de Llengües de la UAB, amb la col·laboració del Servei de Llengües Modernes de la UdG i d'UPF Idiomes. S'ha fet una edició del Marc competencial en paper, en forma d'un opuscle, i se'n pot consultar també una versió a la xarxa al Dipòsit de documents digitals de la UAB. El Marc és una iniciativa sense voluntat prescriptiva: té la funció d'orientar el professorat d'idiomes i els responsables de la docència i de la formació dels docents d'idiomes sobre tot allò que es pot considerar rellevant en la tasca d'un docent de llengües (de qualsevol llengua) en un context específic i característic, el dels centres de llengües de les universitats, i en un moment de canvis com l'actual. El Marc competencial planteja dues-centes cinquanta competències, organitzades en tres àmbits: [1] el context; [2] el desenvolupament professional; [3] l'entorn d'aprenentatge. El document estableix, d'altra banda, sis eixos que considerem clau en el perfil del professorat: [A] coneixement; [B] flexibilitat i adaptació; [C] comunicació; [D] actituds i valors; [E] anàlisi i reflexió crítiques i [F] creativitat, innovació i millora. La combinació d'aquests sis eixos amb els tres àmbits esmentats configura divuit espais [A1, B1... F3] en els quals es concreten les competències del professorat. Un excel·lent professor de xinès que acabés d'arribar a Catalunya i comencés a treballar en un centre d'idiomes universitari català, en un context nou, presumiblement s'hauria d'interessar, sobretot, per allò que es descriu a A1 (Coneixement + Context). Un professor de portuguès molt jove i ben preparat però sense gens d'experiència de treball a l'aula, presumiblement s'hauria d'interessar, sobretot, pel que es descriu a les seccions A3-F3 (tot allò que afecta la gestió de l'entorn d'aprenentatge). Aquests són només dos exemples quasi a l'atzar de possibles aplicacions del Marc. Esperem, precisament, això, que sigui aplicable i útil. Que els formadors de llengua puguin autoavaluar-se, si volen, i que les organitzacions tinguin criteris per organitzar la formació del seu personal i fer-la rellevant al màxim. El Marc competencial del professorat d'idiomes dels serveis lingüístics universitaris de Catalunya ha tingut un ajut de la Generalitat de Catalunya.

[862] Ensenyar i aprendre amb tecnologia

Aquests dies he llegit el text d'A. W. Bates i Albert Sangrà La gestión de la tecnología en la educación superior (Barcelona, Octaedro-ICE UB, 2012), una  obra que duu el subtítol Estrategias para transformar la enseñanza y el aprendizaje. La mirada dels autors sobre la qüestió és àmpliament fonamentada i parteix de l'anàlisi d'un reguitzell de casos d'arreu del món i d'una àmplia trajectòria en l'estudi de la gestió del canvi tecnològic a les organitzacions. El diagnòstic dels autors sobre la gestió de la tecnologia en l'educació postsecundària no és satisfactori: la tecnologia no se sol gestionar i planificar bé a les universitats, ni les decisions se solen prendre amb coherència i en els àmbits adequats, ni hi ha idea clara dels costos de la formació amb tecnologia, ni hi ha una bona governança dins les institucions d'ensenyament superior sobre la qüestió, amb les estratègies adequades i un combat prou reeixit contra les inèrcies arrelades en l'estàtica cultura organitzativa. La universitat, en general, suspèn en aquesta matèria que és fonamental, lògicament, perquè l'alumnat pugui desenvolupar-se d'acord amb les noves competències que reclama la societat del coneixement. La majoria de vegades els canvis cap a la incorporació de la tecnologia són sobreposats i no s'arrelen en les polítiques de la institució ni responen a visions holístiques. I, sobretot, no transformen veritablement d'una manera innovadora l'ensenyament i l'aprenentatge. Davant la incapacitat de les universitats, els autors proposen solucions (fins i tot arriscant-se a baixar a les concrecions) sempre dins la confiança que la universitat ha de respondre al repte que té plantejat. Si pensem en les llengües dins les universitats, i encara de manera més general dins les organitzacions d'ensenyament, ens adonem que el repte és també enorme i que les decisions no són senzilles per diversos motius: cal trobar l'equilibri entre les opcions organitzatives i el respecte per la llibertat individual del docent; cal saber trobar un lloc per a l'expansiva tecnologia sense control, en el núvol, o com a mínim reconèixer-li un espai; cal veure on se situarà la informàtica mòbil i l'aprenentatge informal d'idiomes; cal afrontar el repte de capacitar l'alumnat per a la comunicació digital en l'ensenyament de les llengües; cal un pla ambiciós de capacitació del professorat (allò que demanen Sangrà i Bates per al professorat universitari) en tots els aspectes tecnològics, una formació que permeti que les decisions sobre tecnologia s'instal·lin en un terreny fèrtil.

[835] Apps per a estudiants de mobilitat

Trobem ja a l'Apple store i a Google play una versió de les guies de conversa català-anglès i anglès-català, català-francès i francès-català i català-castellà i castellà-català elaborades pels Serveis lingüístics de la UB amb el suport de la Generalitat de Catalunya. No hi ha encara ressenyes dels usuaris disponibles als dos magatzems d'apps però ja podem considerar aquesta iniciativa un encert. El projecte s'anuncia al portal Intercat, espai amb recursos electrònics per aprendre la llengua i la cultura catalanes especialment pensats per a estudiants universitaris de mobilitat. L'aplicació és gratuïta, fet que s'agraeix especialment quan justament aquesta setmana s'ha difós la notícia de l'encariment general de les aplicacions d'Apple. No hi ha dubte que la proliferació de dispositius mòbils intel·ligents fa pensar molt seriosament en noves formes de servir els continguts de sempre. Les guies de conversa dels Serveis lingüístics de la UB són un bon exemple de progressiva adaptació dels productes elaborats pels serveis lingüístics universitaris als sistemes de distribució més oportuns a cada moment: van sorgir en format de paper, les vam tenir a l'abast en format per a web i comencem a poder-hi operar també en forma d'aquesta app per a dispositius mòbils que inclou les tres guies indicades. Que s'ha d'incorporar la dinàmica de treball amb apps als serveis lingüístics em sembla molt clar: un servei sempre ha d'anar a trobar el seu usuari i els estudiants de mobilitat van cada vegada més equipats amb eines que els permeten l'm-learning i l'u-learning. Si voleu donar un cop d'ull a la reflexió que fèiem amb una companya a la UAB sobre l'oportunitat d'incorporar les apps a l'ensenyament aprenentatge en el context dels centres de llengües universitaris, podeu mirar el vídeo breu que vam produir fa uns mesos. Aprendre llengües ha donat i anirà donant notícia, d'altra banda, d'apps que poden ser útils en l'aprenentatge lingüístic dins o fora l'aula i, més en general, en l'acollida lingüística.

[816] Serveis lingüístics consorciats

La idea que certs serveis lingüístics universitaris es puguin oferir per mitjà de consorcis amb una òptima gestió dels recursos humans i, sobretot, amb una oferta àmplia de serveis als usuaris, és bàsica i no ha de representar cap esquinçament de vestidures. Deixo l'apunt d'un exemple australià il.lustratiu, després que a Aprendre llengües ja hàgim parlat en altres ocasions d'interessants recursos d'aquell continent compartits pels seus serveis lingüístics i oferts a la resta d'universitaris del món (eines antiplagi acadèmic, recursos d'escriptura a les disciplines, tutorials d'escriptura, etc.). El consorci de serveis de què vull parlar avui implica tres universitats de l'estat de Queensland, a l'est de l'illa, amb els campus a Brisbane. Es tracta de la Griffith University, la Queensland University of Technology i la University of Queensland, que han constituït la BULA (Brisbane Universities Languages Alliance) amb aquesta finalitat, amb els suports de les tres institucions i el govern. Amb independència del campus en què s'ensenyin presencialment les llengües (i sense menystenir la formació virtual per mitjà de Blackboard o amb recursos específics) els estudiants poden escolllir aprendre les llengües que la BULA ofereix, que tenen totes al seu abast, per l'aprenentatge de les quals poden tenir el reconeixement oportú a l'expedient acadèmic. Les llengües que ofereix la BULA són el xinès, el japonès, el coreà, l'indonesi, l'alemany, el francès, l'italià, el portuguès, el rus i l'espanyol, un elenc prou ampli en un país d'hàbits educatius profundaments monolingües en anglès. No costa d'imaginar que alguns d'aquests idiomes (pràcticament tots oferts en un ampli ventall de nivells) tindrien poques possibilitats de ser viables sense una estratègia de treball consorciat (quantes persones es deuen interesar per l'italià o el francès, per posar dos exemples, en un dels tres campus?). Des de la School of Languages & Comparative Cultural Studies de la University of Queensland, un potent centre d'idiomes, podeu accedir al consorci BULA.

[815] La universitat multilingüe (i 3)

M'agradaria insistir, en aquesta darrera entrada dedicada a La universidad multilingüe (vegeu 1 i 2), en dos aspectes que considero fonamentals per donar resposta al repte del multilingüisme. Tots dos s'oposen al tractament fàcil i cec de la qüestió, el gran enemic, l'opció de la tabula rasa. Crec que una part important de l'estratègia pel multilingüisme passa, clarament, en el nostre context, per treballar a partir de les semblances entre llengües emparentades com a element clau (només hi ha algunes referències esparses a aquesta qüestió al volum que comento), i també passa per valorar la competència plurilingüe dels estudiants, el que M. P. Safont anomena al seu article el bagatge cultural i lingüístic dels membres de la comunitat universitària, bagatges tan sovint ignorats o barroerament desatesos o menystinguts davant l'obcecació pel punt d'arribada (l'anglès). Aquests dos aspectes a parer meu són decisius en l'objectiu de poder tenir universitats multilingües i han de ser clau en tot model. Representen una contribució a la superació del prejudici. Per acabar: el gran repte que tenen les universitats, immergides com mai abans en les necessitats d'internacionalització, és el de l'educació multilingüe amb anglès abans que el de l'educació multilingüe en anglès. Aquesta segona fórmula, l'habitual i més senzilla, no és més que una manifestació de la miopia monolingüe (Phillipson 2010).