[248] Conquerir els espais d'aprenentatge

No fa gaire parlàvem del Simposi d'Educación Expandida que ha tingut lloc aquest darrers dies a Sevilla, que partia de la premissa que l'educació (i la formació) es troba ja pertot arreu. Els serveis de llengües, comentàvem en un altre bloc, han de ser ubicus si volen respondre a les necessitats de formació ja del tot esparses del seu públic: un públic que és potencialment tothom i que és potencialment arreu. En aquest nou context, que es defineix en bona mesura per l'existència d'uns espais físics relacionats amb l'aprenentatge (en un campus universitari, per exemple) i també per l'expansió de la xarxa i les seves creixents possibilitats, qualsevol reflexió sobre els nous espais d'aprenentatge esdevé crucial. És per això que m'ha semblat interessant l'article aparegut al número 44 d'EDUCAUSE (març-abril de 2009), signat per Shirley Dugdale, “Space Strategies for the New Learning Landscape”. L'article se centra en l'àmbit universitari, parteix de la idea que l'aprenent és al centre del procés formatiu i visualitza de forma clara una dimensió tradicionalment desatesa i cada cop més central en l'aprenentatge, l'aprenentatge informal. El text tracta força dels espais físics, però també dels virtuals i de la connexió que tenen amb els físics (“Campuses need to plan not only with a broader perspective about the environment in which learners will be immersed but also to exploit more effectively the potential connections between physical and virtual spaces”). Dugdale comenta deu estratègies clau “to improving learning space and stimulating campus transformation”, que són les següents: “1) analyze the whole campus as learning space (amb espais poc especialitzats, basats en la interacció humana i en la combinació de treball formal i no formal); 2) develop insights from user engagement (a partir de la comprensió de l'ús real que es fa dels espais d'aprenentatge com a base per a l'activitat planificadora); 3) plan to support multiple types of learning (col·laboratiu, mixt, integrat, multidisciplinari, immersiu, híbrid...); 4) leverage space strategies to enable experimentation; 5) leverage growth in hybrid courses to gain improved space utilization; 6) seek strategic partnerships to develop informal learning space (els partners universitaris són múltiples: les biblioteques, per exemple: “As library space is shared with a variety of partners, the traditional distinctions between the library and other informal learning spaces are blurring”); 7) consider diffuse vs. centralized distribution of functions (on i com situar els espais d'aprenentatge?); 8) link space performance to learning assessment; 9) develop workplace settings that foster learning organizations (“providing more collaborative work settings and better shared spaces will enable colleges and universities to be more agile in response to change”); 10) recognize learning space beyond the campus (“the city is becoming the campus and the world is becoming the classroom”).” Els serveis lingüístics hem de repensar urgentment l'arquitectura dels nostres espais d'aprenentatge: tenim espais físics susceptibles de redefinició (els espais d'autoaprenentatge, per exemple); els nostres aprenents fan servir espais físics comunitaris per aprendre llengües que desconeixem i no podem, doncs, adequar convenientment; hem de projectar la construcció de nous espais propis que responguin a les noves necessitats dels aprenents; hem de saber on són, virtualment, els nostres aprenents o futurs aprenents: no on volem portar-los (aules virtuals, blocs docents, espais prefabricats per a l'aprenentatge), sinó en quins llocs de la xarxa ja són habitualment i cap a quins espais nous o aplicacions migraran... Fa temps vaig plantejar a l'àmbit laboral la possibilitat de tenir un estudiant de sociologia que pogués fer una investigació sobre les xarxes socials on es troben o per on es mouen els estudiants universitaris, els espais virtuals on es concreta la seva identitat digital. Continuo pensant, un any després, que és imprescindible tenir un mapa complet al màxim dels espais de trobada i d'aprenentatge dels estudiants, sense el qual és difícil afinar en la determinació dels serveis de llengües que se'ls han d'oferir i del lloc on s'han d'anar a oferir aquests serveis. Els usuaris de serveis lingüístics ja no aprenen fonamentalment a les classes, ni tampoc a les mimètiques aules dels campus virtuals. És imprescindible, doncs, en aquest moment, que les organitzacions relacionades amb l'ensenyament conquereixin els espais d'un aprenentatge cada cop més ubicu. Es tracta d'observació i de planificació.