[12] El tutor virtual

Em sembla aclaridor l'article de Claudia Marisa Pagano "Los tutores en la educación a distancia, un aporte teórico". L'article destaca la importància de la tasca tutorial en aquesta modalitat d'aprenentatge, estableix els elements de l'educació a distància i se centra en el tutor i en les seves característiques (l'autora en destaca la dimensió tècnica, la dimensió didàctica i la dimensió psicoafectiva) i funcions (se'n destaquen la funció orientadora, l'acadèmica i la institucional i de nexe). L'article també prova d'establir les modalitats de tutoria (presencial, per correspondència, telefònica, telemàtica) i dedica l'últim apartat a la figura del tutor virtual, de la qual destaca el paper d'e-moderador.

[11] Biografies lingüístiques: un exemple

Les biografies lingüístiques estan a l'ordre del dia sobretot des que el Portfolio europeu de les llengües (PEL), instrument estàndard europeu de reflexió lingüística ancorat en el Marc europeu comú de referència del Consell d'Europa, les va convertir en una de les seves tres parts. Tot i que el terme biografia lingüística és fixat, l'etiqueta és àmplia i pot designar produccions molt diverses al servei de l'aflorament i l'objectivació de la realitat lingüística, cultural i intercultural de les persones. Tantes com formadors en promoguin l'ús o individus decideixin escriure aquesta mena de textos de la literatura del jo. La biografia lingüística pot acabar essent un cúmul de respostes sobre la identitat lingüística d'una persona, l'autoavaluació sobre els nivells que té en cadascuna de les llengües que coneix, la reflexió sobre la seva manera d'aprendre, etc. La didàctica basada en les autobiografies lingüístiques no té més d'una desena d'anys, es considera innovadora i té un enorme potencial pedagògic i unes possibilitats també molt grans de ser un instrument que pot ajudar altres persones, en un món com més va més interconnectat i més basat a compartir l'experiència. M'agrada la biografia lingüística de Lydia Libos, una estudiant universitària francesa que escriu amb detall i senzillesa sobre la seva relació amb les llengües (amb el francès, el creol, l'anglès, el portuguès, l'espanyol, el peul o ful, l'hongarès, el finès, el llatí...), sobre les metodologies d'ensenyament que li ha tocat viure, sobre les seves "immersions lingüístiques", sobre la seva relació amb les llengües en els diversos moments del seu periple estudiantil i també sobre les llengües de la seva incipient vida laboral.

[10] Com fer un pòster

La pràctica universitària de fer pòsters per comunicar els resultats de la recerca és cada cop més estesa. El material interuniversitari Argumenta té una unitat dedicada al pòster. Hi ha diversos recursos interessants, en anglès, per a la preparació de pòsters. Destaquem, sobretot, la fenomenal guia Advice on designing scientific posters, elaborada per Colin Purrington, del Departament de Biologia de l'Swarthmore College, de Pensilvània, o també els Do's and Don'ts of Poster Presentation (Steven M. Block), de la Universitat de Princeton. També és interessant, al web de l'American Society of Plant Biologists, How to make a great poster (de Dina Mandoli, de la Universitat de Washington). O un senzill però útil fullet amb unes interessants “suggestions for improving your poster”, de N. Carter i K. Nilson. La consulta de diversos exemples de pòsters realitzats es pot fer a Creating Effective Poster Presentations, de G. Hess, K. Tosney i L. Liegel. I si allò que es vol són exemples i instruccions però també un bon ventall de plantilles per a la creació dels pòsters pot resultar un bon lloc de visita el web del projecte Ecourban. És suggestiu, també, el web ePosters.net, on es poden penjar lliurement pòsters de l'àmbit mèdic i científic en general i accedir a consultar els que hi han deixat altres usuaris. Web 2.0, potser?