[218] Estratègies de motivació a l'aula de llengües (i 2)

Tornem sobre Estratègies de motivació a l'aula de llengües de Zoltán Dörnyei. L'autor és ben clar: "...els alumnes que tenen la suficient motivació poden assolir un coneixement funcional d'una L2, independentment de la seva facilitat per les llengües o característiques d'altra mena". D'aquí que l'obra exposi 35 estratègies pràctiques per afavorir aquesta motivació en l'alumnat. El plantejament és insòlit, perquè si bé s'ha escrit molt sobre la motivació com a factor d'aprenentatge, s'ha fet sobretot des de l'òptica de la investigació i no en forma de consells adreçats al professorat que ha de promoure aquesta motivació. L'enfocament de Dörnyei és exhaustiu i mostra la pràctica docent motivacional com un procés en quatre fases: a) generar les condicions bàsiques per a la motivació; b) crear la motivació inicial; c) conservar i protegir la motivació; d) animar l'autoavaluació retrospectiva en positiu. Les estratègies de Dörnyei (en una formulació sintètica) són les següents: dins la primera fase del procés, 1) demostrar (el formador) l'entusiasme; 2) prendre's seriosament l'aprenentatge de l'alumne (creure-hi, preocupar-se pel seu progrés); 3) relacionar-se personalment amb els alumnes, amb disponibilitat; 4) establir una relació de col·laboració amb pares i mares dels alumnes (si escau); 5) generar un ambient agradable i de suport a l'aula (amb unes normes de tolerància, l'ús de l'humor, el foment de l'assumpció de riscos); 6) fomentar el desenvolupament de la cohesió del grup; 7) formular normes de grup explícites; 8) vigilar que es respecten les normes de grup. Pel que fa a la segona fase (crear la motivació inicial): 9) aplaudir els valors de l'aprenentatge lingüístic donant a conèixer models de conducta semblants als estudiants; 10) fer créixer l'interès intrínsec dels alumnes pel procés d'aprenentatge de la L2; 11) promoure valors "integradors" fomentant una predisposició positiva i oberta envers la L2 i els seus parlants; 12) fer que els estudiants siguin conscients dels valors instrumentals associats al coneixement de la L2; 13) fer créixer l'esperança d'èxit dels alumnes (aplanar-los el terreny per a un resultat satisfactori); 14) fer que els alumnes se centrin en els objectius; 15) fer que la programació i els materials docents siguin rellevants per als alumnes, ajustats als seus interessos i objectius; 16) ajudar a generar creences realistes entre els alumnes. Dins la tercera fase del procés (conservar i protegir la motivació): 17) fer l'aprenentatge amè, estimulant, no monòton; 18) promoure activitats atractives (que siguin un repte, que siguin personalitzades, que generin un producte tangible); 19) facilitar una participació activa de l'alumne en els exercicis; 20) presentar i assignar els exercicis amb motivació; 21) fer servir mètodes d'establiment d'objectius a l'aula; 22) recórrer a contractes d'aprenentatge per formalitzar el compromís de l'estudiant amb els objectius; 23) afavorir que els alumnes tinguin experiències d'èxit; 24) fer guanyar confiança als estudiants animant-los regularment; 25) ajudar a rebaixar l'ansietat lingüística; 26) fer guanyar confiança als alumnes en les seves capacitats d'aprenentatge ensenyant-los estratègies diverses; 27) afavorir la preservació d'una imatge social positiva dels alumnes; 28) fomentar la cooperació entre estudiants; 29) fomentar l'autonomia dels alumnes; 30) augmentar la capacitat automotivadora dels alumnes. I, pel que fa a la darrera fase (encoratjar una autoavaluació positiva: valoració i reaccions dels alumnes sobre els seus resultats), Dörnyei assenyala com a estratègies motivadores: 31) fomentar les atribucions a l'esforç entre els estudiants (que els alumnes expliquin els seus fracassos des de la manca d'esforç i d'estratègies, no des de la manca de capacitats); 32) donar als alumnes una retroalimentació d'informació positiva; 33) fer créixer la satisfacció dels estudiants (celebrar els seus triomfs, fer que el seu progrés sigui tangible); 34) oferir recompenses que generin motivació; 35) fer servir les notes de manera motivadora, reduint l'impacte desmotivador. Dörnyei recomana, al final de l'obra, un enfocament progressiu del docent cap a la pràctica motivacional i li ofereix unes taules que li permeten anotar quines de les estratègies ha provat i ha integrat en la seva pràctica. L'autor deixa ben clar que cal preferir la qualitat a la quantitat, i que no s'ha d'aspirar a aplicar totes les estratègies. Recomano vivament la lectura d'Estratègies de motivació a l'aula de llengües.

[217] Estratègies de motivació a l'aula de llengües (1)

Acabo de llegir l'obra de l'autor hongarès Zoltán Dörnyei Estratègies de motivació a l'aula de llengües. Es tracta d'un text que, pel seu contingut (que comparteixo plenament) i pel seu extraordinari didactisme, considero que hauria d'haver llegit tot professor d'idiomes. Cal agrair a Isidor Marí que s'hagi publicat en la versió catalana (Editorial UOC, 2008), sota l'impuls de la Càtedra de Multilingüisme Linguamón - UOC. És precisament una valoració de Marí al pròleg de l'obra el primer que sedueix de la publicació: la competència comunicativa, llegim, no és suficient en l'aprenentatge de llengües. Com? Després de dècades de creure a ulls clucs en els enfocaments comunicatius com a dogma més enllà del qual només hi ha el no-res, el buit total? Doncs sí. L'objectiu real de l'aprenentatge d'una L2, seguint Dörnyei, és produir estudiants disposats a utilitzar la llengua. I aquest objectiu va molt més enllà de tenir una competència comunicativa, perquè incorpora els aspectes psicosocials vinculats a l'aprenentatge i l'ús de les llengües segones, aspectes que són la clau veritable de la seva utilització final. Marí és, en aquest sentit, molt contundent al pròleg de l'obra: "Ens atreviríem a dir que en el context sociolingüístic català no es pot fer un enfocament correcte de l'aprenentatge del català o del castellà com a segona llengua sense integrar els factors psicosocials entre els objectius principals i les activitats habituals del curs". La motivació és, per Dörnyei, un dels factors psicosocials clau que determinen l'adquisició satisfactòria d'una L2. El seu text és l'exposició sistemàtica, clara, exemplificada i directa de 35 estratègies que el formador (l'autor no s'adreça a cap nivell en concret, cal adaptar els seus consells a les situacions particulars: no cal dir que tot el que diu és aplicable en una escola d'idiomes universitària) pot posar en pràctica per motivar els seus estudiants de llengua. En farem un resum, que no ha d'estalviar en cap cas aconseguir el llibre i devorar-lo sense dilació.