Llegeixo a l'Abroad Languages Blog un apunt sobre el poliglotisme que em sembla interessant, ara que és un fenomen en recessió i que, segurament, ho serà cada cop més en el sentit tradicional del terme ('saber moltes llengües'). La definició que trobo al bloc citat de poliglot i d'hiperpoliglot és la següent: “A polyglot is a multilingual person who speaks two or more languages. He or she can also be referred to as bilingual or trilingual depending on the number of languages he or she can speak. A hyperpolyglot on the other hand is a polyglot who speaks more than the usual number of languages, more likely to be over ten languages.” A casa nostra l'hiperpoliglot per excel·lència ha estat el filòleg Joan Coromines, com és ben sabut. L'Abroad Languages Blog ofereix, per als curiosos, una llista de persones que al llarg de la història han estat coneixedores de moltes llengües, de trenta, quaranta o cinquanta en alguns casos. Si l'hiperpoliglotisme convencional s'acaba, empès per les possibilitats i les ajudes tecnològiques, no passa el mateix amb el poliglotisme passiu, el que es basa en el desenvolupament de les competències parcials receptives. L'auge de les metodologies intercomprensives és gran, en aquest moment, a Europa. Per això s'explica que la Unió Llatina hagi organitzat una taula rodona a Expolangues sobre aquesta qüestió, en la qual tindré el plaer de participar el pròxim dia 4 de febrer. Poliglotisme passiu, deia. Trec del prestatge i fullejo l'obra del filòleg i pedagog català Delfí Dalmau (1891-1965), pulcrament editada el 1936 per les Publicacions de La Revista, que duu aquest mateix títol, Poliglotisme passiu. Un text que sempre he apreciat molt i en el qual llegeixo frases com: “L’ideal lingüístico-pedagògic no pot ésser universalment altre que parlar amb màxima dignitat en la llengua pròpia i comprendre tothom, sense que ningú hagi de renunciar a aqueixa dignitat.” Una excel·lent intuïció, ara fa tres quarts de segle, de la ideologia sostenibilista que hi ha rere l'actualíssima intercomprensió romànica. 28.1.10
[435] Poliglotismes
Llegeixo a l'Abroad Languages Blog un apunt sobre el poliglotisme que em sembla interessant, ara que és un fenomen en recessió i que, segurament, ho serà cada cop més en el sentit tradicional del terme ('saber moltes llengües'). La definició que trobo al bloc citat de poliglot i d'hiperpoliglot és la següent: “A polyglot is a multilingual person who speaks two or more languages. He or she can also be referred to as bilingual or trilingual depending on the number of languages he or she can speak. A hyperpolyglot on the other hand is a polyglot who speaks more than the usual number of languages, more likely to be over ten languages.” A casa nostra l'hiperpoliglot per excel·lència ha estat el filòleg Joan Coromines, com és ben sabut. L'Abroad Languages Blog ofereix, per als curiosos, una llista de persones que al llarg de la història han estat coneixedores de moltes llengües, de trenta, quaranta o cinquanta en alguns casos. Si l'hiperpoliglotisme convencional s'acaba, empès per les possibilitats i les ajudes tecnològiques, no passa el mateix amb el poliglotisme passiu, el que es basa en el desenvolupament de les competències parcials receptives. L'auge de les metodologies intercomprensives és gran, en aquest moment, a Europa. Per això s'explica que la Unió Llatina hagi organitzat una taula rodona a Expolangues sobre aquesta qüestió, en la qual tindré el plaer de participar el pròxim dia 4 de febrer. Poliglotisme passiu, deia. Trec del prestatge i fullejo l'obra del filòleg i pedagog català Delfí Dalmau (1891-1965), pulcrament editada el 1936 per les Publicacions de La Revista, que duu aquest mateix títol, Poliglotisme passiu. Un text que sempre he apreciat molt i en el qual llegeixo frases com: “L’ideal lingüístico-pedagògic no pot ésser universalment altre que parlar amb màxima dignitat en la llengua pròpia i comprendre tothom, sense que ningú hagi de renunciar a aqueixa dignitat.” Una excel·lent intuïció, ara fa tres quarts de segle, de la ideologia sostenibilista que hi ha rere l'actualíssima intercomprensió romànica. 
Subscriure's a:
Missatges (Atom)