Vam dedicar fa uns dies un apunt a les xarxes
socials específiques per aprendre llengües que han anat apareixent
aquests darrers anys dins el fenomen d'expansió general de les
xarxes socials. Comentàvem que des de diversos punts de vista (que
es relacionen sobretot amb la descurança dels aspectes pedagògics)
no resisteixen gaire, en general, una mirada crítica. Tenen res de
bo, però? Sí. D'entrada, aporten una mirada diferent sobre
l'aprenentatge idiomàtic: deixen clar que es pot aprendre llengües
en qualsevol moment, que els processos formals no són els únics i
que hi ha un potencial enorme de persones disponibles que volen aprendre i poden
ensenyar que les xarxes posen, precisament, en contacte. La llengua
que s'hi aprèn és una altra, és cert: és la llengua útil, la que pot ajudar a sortir del pas, la que treu d'un compromís en
un moment determinat. No és la llengua dels nivells, de les
progressions mesurades i reflexives que el formador, en altres circumstàncies, mira d'afavorir amb un
material i un consell idonis, experts. No: és una llengua més casual, però també és
llengua. La gran virtut de les xarxes socials específiques per
aprendre llengües és que serveixen als individus espais per a l'exposició a
l'aprenentatge (i les hores d'exposició són, precisament, clau en
aprendre llengües). Aquesta és una virtut d'aquestes xarxes:
afavoreixen l'exposició a l'input. Una altra característica que cal
destacar és que tenen un enorme potencial motivador: la motivació
és, sens dubte, un dels aspectes decisius en l'aprenentatge. Amb
l'al·licient de conèixer altres persones i també de ser-hi solidari
(ajudant-les a corregir els seus textos, puntuant les seves
produccions...), les ganes de participar i aprendre en aquests espais socials
d'aprenentatge es reforcen. Un altre dels aspectes positius clau
d'aquestes xarxes és que afavoreixen la voluntat de comunicar (vegeu
l'entrada que dedicàvem a la qüestió temps enrere), que és sens
dubte el darrer esglaó de tot aprenentatge lingüístic, al qual no
sempre s'arriba en els processos d'aprenentatge formal. Una darrera
qüestió: les xarxes socials específiques per aprendre llengües
tenen també l'atractiu de ser una alternativa. Ja vam veure que no
són cap panacea (per bé que s'hi presentin) i que en certs casos
tenen al darrere les grans empreses del sector de l'aprenentatge
(Pons, Pearson, MacMillan, Rosetta Stone...). Tot i això, estenen ponts
entre iguals que volen aprendre d'una manera alternativa,
complementàriament a l'acadèmia o no. Aporten, doncs, també, el
plaer de participar en espais nous i en dinàmiques noves per
aprendre. Són un granet de sorra més, imperfecte però tangible, per
liquidar l'antic ordre.
