VISITES


3.4.13

[882] Diàleg obert sobre el professorat

Estrènyer l'horitzó
Continuo la conversa de la Carme Bové al seu bloc Amb mel a la boca, en què ella reprenia el diàleg encetat sobre el nou professorat. No fa gaire, en el marc d'un projecte interuniversitari que hem dut a terme el Servei de Llengües de la UAB, el Servei de Llengües Modernes de la UdG i UPF Idiomes, ens hem trencat el cap per provar de dibuixar el marc de competències del professorat de llengües dels serveis lingüístics universitaris (consulteu l'apunt en què en parlava, i la versió electrònica del document). En aquest marc competencial llistàvem dos-cents cinquanta aspectes rellevants per al professorat actual, en els quals idealment hauria de ser competent. El mapa obert d'aquestes competències, moltes i molt variades, em fa pensar en un altre tret del professorat d'ara que veig molt lligat al rol tan actual de guia, orientador, xerpa, i que vull aportar a la conversa. ¿Voleu dir que no cal començar a admetre que el professorat ha de sacrificar un punt l'especialització per obrir-se a cobrir la diversitat d'aspectes que li poden ser rellevants en la nova conjuntura educativa? Aquesta nova conjuntura és plena d'elements que condicionen i replantegen l'ensenyament i l'aprenentatge, sense el coneixement mínim dels quals es pot guiar algunes persones, però no totes les persones, com escau al professorat. A les facultats universitàries queden encara molts professors de diverses matèries que pensen que allò que és rellevant, allò que els fa veritables professors, és el seu coneixement hiperespecialitzat en un àmbit, el seu. Prefereixen anar a fons en la seva disciplina abans que eixamplar horitzons respecte a tot allò que significa ja avui dia aprendre. Són els professors que es resisteixen, per exemple, a participar seriosament en experiències d'aprenentatge basades en la tecnologia, o que somriuen  quan senten a parlar de metodologia. Un professor que estigui al dia dels darrers avenços o de les darreres publicacions en el seu àmbit però que no hagi participat mai en una xarxa social per ensenyar o aprendre, que desconegui el món de les apps i aquelles que es refereixen al seu àmbit, que no s'hagi parat a pensar ni un minut en les possibilitats d'aprenentatge que les tauletes donen als seus alumnes... es pot adaptar als nous aprenents? Pot realment orientar-los, a ells que potser ja aprenen i volen ser ensenyats d'una altra manera? Crec que un dels grans reptes del professorat d'avui és, sense deixar de ser un especialista, eixamplar permanentment horitzons, ara que se'ns han fet immensos i mutants. Potser ja no ens val el refrany que ens deia que "Qui molt abraça, poc estreny". Tinc la sensació (ja em contradireu, el diàleg és obert) que l'única manera d'estar en condicions d'estrènyer, ara mateix, per al professor xerpa, és abraçar molt.