[878] Classificar les apps de llengua

Les apps per aprendre llengua es presten a múltiples classificacions, segons els paràmetres que establim o el nostre punt de mira. La temptativa classificadora té el seu sentit si pensem a crear-ne, a avaluar-ne la qualitat, o a entendre'n el valor i la possible aplicació en un procés d'aprenentatge. Especialment perquè, com comentàvem a l'entrada anterior, les classificacions de les botigues d'apps són molt sovint poc il·luminadores. Un recurs que m'agrada és la classificació de Silvia Rosenthal, que segueix la taxonomia de Bloom (classificació adaptada de Dave Mileham). Hi hauria sis menes d'apps, segons ens anem acostant al nivell superior, el que requereix l'activitat intel·lectual d'ordre més elevat: les apps que fomenten el record, la comprensió, l'aplicació, l'anàlisi, l'avaluació o la creació. Rosenthal ho exemplifica amb alguns casos de cadascuna d'aquestes apps. Si ens centrem en les de llengua, entre les múltiples classificacions que podem fer ens pot resultar útil la proposta de TCEA (Texas Computer Education Association), organització americana dedicada a la millora de l'ensenyament i l'aprenentatge per mitjà de l'ús de la tecnologia. La TCEA classifica les apps de llengua (també ho fa amb les d'altres àmbits com les matemàtiques, les ciències, etc.) segons el tema a què apunten o la destresa que permeten desenvolupar. En el cas de la llengua ("Language Arts") es refereix a ensenyar l'alfabet, aspectes de fonètica, ordre dels mots, gramàtica, lèxic, vocabulari, escriptura, diccionaris, etc. La classificació té l'avantatge d'aportar exemples d'aplicacions concretes, amb la indicació de la gratuïtat o no del producte, i també enllaços directes a la botiga d'apps.