Les apps per aprendre llengua es
presten a múltiples classificacions, segons els paràmetres que
establim o el nostre punt de mira. La temptativa classificadora té
el seu sentit si pensem a crear-ne, a avaluar-ne la qualitat, o a entendre'n el valor i la possible aplicació en un procés d'aprenentatge. Especialment perquè, com comentàvem a l'entrada anterior, les
classificacions de les botigues d'apps són molt sovint poc il·luminadores. Un recurs que m'agrada és la classificació de Silvia Rosenthal, que segueix la
taxonomia de Bloom (classificació adaptada de Dave Mileham).
Hi hauria sis menes d'apps, segons ens anem acostant al nivell
superior, el que requereix l'activitat intel·lectual d'ordre més elevat: les apps que
fomenten el record, la comprensió, l'aplicació, l'anàlisi,
l'avaluació o la creació. Rosenthal ho exemplifica amb
alguns casos de cadascuna d'aquestes apps. Si ens centrem en les de llengua, entre
les múltiples classificacions que podem fer ens pot resultar útil la proposta de TCEA
(Texas Computer Education Association), organització americana dedicada a la
millora de l'ensenyament i l'aprenentatge per mitjà de l'ús de la
tecnologia. La TCEA classifica les apps de llengua (també ho fa amb les d'altres
àmbits com les matemàtiques, les ciències, etc.) segons el tema a
què apunten o la destresa que permeten desenvolupar. En el cas de la llengua ("Language Arts") es refereix a ensenyar l'alfabet, aspectes de fonètica, ordre dels
mots, gramàtica, lèxic, vocabulari, escriptura, diccionaris,
etc. La classificació té l'avantatge d'aportar exemples
d'aplicacions concretes, amb la indicació de la gratuïtat o no del producte, i també
enllaços directes a la botiga d'apps.