Diverses persones del Servei de Llengües de la UAB hem assistit avui a la Cinquena Trobada del Consorci del projecte Dylan, en què hi ha implicats investigadors de la nostra universitat, en l'acte “Comunicació multilingüe a Europa: reptes actuals i respostes”. El Projecte Dylan “investiga en quina mesura la diversitat lingüística a Europa és un avantatge, més que un obstacle, en la construcció d'una societat basada en el coneixement”, considera el plurilingüisme un "recurs" més que no un objecte i incideix en tres àmbits, el de l'educació, el de l'empresa i l'institucional. “Le projet vise à fonder scientifiquement la construction de répertoires plurilingues comme ressources pouvant être exploitées dans la diversité des contextes professionels, politiques et educatifs.” Un plurilingüisme entès, tal com han recordat diversos ponents, no pas com la suma de diverses llengües, des d'una perspectiva additiva, sinó com un fenomen integral, molt més complex i per al foment del qual cal un autèntic canvi de representacions. Han pres part en l'acte Georges Lüdi, membre de l'equip coordinador del projecte (que ha parlat en català, castellà, francès, alemany, anglès...), Brian Fox (Comissió Europea), Anne Claude Berthoud, coordinadora del projecte, Marta Estella (UAB) i Daniela Veronesi (Liberà Università di Bolzano) i com a convidats Albert Branchadell (UAB) i Carme Muñoz (UB), que havien revisat la vintena llarga de treballs presentats amb motiu de la Trobada (dels quals s'hauria agraït, amb tot, que donessin si més no una visió panoràmica en l'acte). Una de les sensacions que els ponents em deixen és que el discurs polític i institucional va per una banda, sovint fent la defensa del multilingüisme com un patrimoni irrenunciable, i la pràctica, i la realitat a què respon, enormement complexa, per una altra. I que el gran repte és, precisament, l'aproximació entre l'un i l'altra. Els serveis lingüístics universitaris, en un moment que les institucions a què pertanyen es doten de plans de llengües, haurien de contribuir a treure la màscara a les paraules buides, a les expressions irrealitzables, a les formulacions impossibles de les noves disposicions lingüístiques universitàries i a fomentar de totes totes el plurilingüisme, que no s'adiu pas amb el descarat trilingüisme català, castellà, anglès que preconitzen aquests textos sense gaires dissimuls.