Parlàvem de l'article recent de Blees i Rittberger a Elearningpapers sobre “Web 2.0 Learning Environment: Concept, Implementation, Evaluation”. A banda la presentació més teòrica a la qual ja hem fet referència, l'article té la virtut de presentar un model concret de PLE compost de diverses aplicacions del web 2.0 com wikis, blocs (Wordpress), marcadors socials (CiteULike) o sindicació de continguts. El model presentat parteix de la base que “A Web 2.0 learning environment can be implemented in a variety of ways. The decision for certain implementations often depends on individual software experience, learning objectives and existing media competency”. I parteix també de l'opció (les opcions tecnològiques en la configuració dels PLE no són en absolut ingènues, com recordava no fa gaire Dolors Reig) de situar el wiki com a eina central, o centre d'aprenentatge del portal PLE (“a wiki as a central module offers the same integrative power as well as a more flexible adaptability to learner requirements, as it can be individually hosted and configured, and it is moreover possible to tag and categorise wiki contents, thus achieving a higher degree of structure and navigability”). El model dels autors es va aplicar a la Universitat de Ciències Aplicades de Darmstadt. El PLE dels autors es va posar a prova i es va avaluar en el marc de l'assignatura de Ciències de la Informació de la universitat citada (curs 2007-2008) i els resultats d'una enquesta en permeten valorar l'èxit sobretot pel que fa a la motivació i els resultats dels estudiants. A banda les múltiples consideracions sobre el model i tots els seus components, vull recollir uns comentaris de l'article sobre el rol del formador, aquesta gran incògnita en l'era del web social. Afirmen Blees i Rittberger, a partir de les seves lectures: “In a Wiki learning environment, teachers act as coaches or moderators in the process of learning and teaching (Bernhardt & Kirchner, 2007, 47) by introducing and pre-structuring, particularly in the beginning. All of the supportive measures offered by teachers should aim at a “target-group specific balance between the organising support offered by the teacher and the autonomy of the students” (Erpenbeck & Sauter, 2007, 150)”. Continuarem atents al que ens arribi sobre els PLE o, si ho preferiu, portals d'aprenentatge i la seva possible aplicació al context de l'aprenentatge de llengües.
VISITES
11.7.09
[308] Portals personals d'aprenentatge (1)
Llegeixo l'article “Web 2.0 Learning Environment: Concept, Implementation, Evaluation”, d'Ingo Blees i Marc Rittberger (Elearningpapers, 30/6/2009), que em sembla interessant per donar resposta a la necessitat de la formulació dels personal learning environment, en un moment en què s'abusa de les etiquetes i, en canvi, es troben a faltar propostes concretes d'aplicació dels conceptes. Els autors afirmen: “We assume that the technological change introduced by Web 2.0 tools has also caused a cultural change in terms of dealing with types of communication, knowledge and learning”. I plantegen un model concret de PLE ja experimentat en un context formatiu, basat en aplicacions del web 2.0. D'entrada, els autors presenten “the concepts of eLearning 2.0 and Personal Learning Environments, along with their main aspects of autonomy, creativity and networking, and relate them to the didactics of constructivism and connectivism”. I, seguint Wesch, indiquen que el gran repte per a l'aprenentate és ara “creating platforms for participation that allow students to realize and leverage the emerging media environment”. Els PLE, o portals d'aprenentatge, són la resposta. Què és un PLE? Segons Lubensky (2006), un PLE permet l'aprenent “to access, aggregate, configure and manipulate digital artefacts of their ongoing learning experiences". Recupero també la citació de Downes (2007) que reporten els autors segons la qual “The ‘pedagogy’ behind the PLE (...) is that it offers a portal to the world, through which learners can explore and create, according to their own interests and directions, interacting at all times with their friends and community”. Blees i Rittberger assenyalen que els quatre grups de requeriments per a un entorn d'aprenentatge basat en el web 2.0 són: 1) Obertura i permeabilitat (“the learning environment is not an isolated island, but a learning portal”); 2) Participació (“learners and teachers actively participate in the development of the learning environment"); 3) Motivació i 4) Monitorització, retorn formatiu, avaluació ("teachers trace/pursue individual and shared learning activities"; "teachers offer regular feedback and assess contributions in an appropriate fashion apt to encourage motivation"). Continuem en una altra entrada.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)