VISITES


26.6.09

[298] Tres opinions de Mario Rotta

L'octubre passat vam tenir el plaer de tenir amb nosaltres Mario Rotta parlant de la figura de l'e-tutor (consulteu el vídeo de la seva conferència). Com que el món ara s'ha fet tan petit, dies enrere via Facebook li vaig plantejar algunes preguntes amb la idea de no perdre-hi el contacte i que, des de la seva experiència em pogués donar respostes breus i punyents (així li demanava) carregades d'oxigen. Ofereixo les respostes en aquesta entrada: li vaig preguntar, en primer lloc, sobre campus virtuals i entorns personals d'aprenentatge. Em va dir el següent: "I veri ambienti di apprendimento sono sempre stati personali e personalizzabili. Il concetto stesso di "piattaforma" (LMC, LCMS) è superato: gli strumenti del web 2.0 e altre tecnologie (ad esempio gli eBook readers) permetteranno a ogni studente di costruire il proprio ambiente di apprendimento e la propria biblioteca digitale". D'acord. La segona pregunta va ser sobre les competències digitals. Diu Mario Rotta: "Non basta essere "nativi digitali". I nativi digitali sono abituati alla tecnologia ma questo non significa che siano consapevoli dell'uso che se ne può fare. Mancano soprattutto le competenze critiche (la capacità di usare le tecnologie per raggiungere un obiettivo) e una visione poliprospettica (la capacità di iintegrare tra loro tecnologie diverse)". I la darrera pregunta que vaig fer-li va ser sobre la competència lingüística i comunicativa dels estudiants universitaris. La resposta de Rotta va ser la següent: "...sulle implicazioni comunicative c'è ancora molto da fare: nessuno insegna agli studenti a essere chiari, sintetici, efficaci, né a capire che la comunicazione si fonda su regole che cambiano in base allo scenario (presenza, distanza, gruppo, rete...) e alla multimodalità dei linguaggi". Les nostres universitats no viuen fenòmens singulars, doncs, pel que fa a aquests aspectes. Qui ensenya, doncs, els estudiants a comunicar-se?