[338] Autoaprenentatge en tàndem (5)

Com en tot procés d'autoaprenentatge lingüístic, el component estratègic és una de les claus de l'èxit: controlar les estratègies cognitives, metacognitives i socioafectives és un aspecte decisiu. Trobo molt interessant, en aquest sentit, la classificació que fa Erik Otto a l'article “Estrategias del aprendizaje de lenguas en tándem: cómo aprender de forma eficaz”, dins la publicació a què he fet referència (p. 77-89). No em sé estar de reproduir aquesta classificació, perquè considero que orienta bé sobre aquest aspecte força desatès en l'autoaprenentatge en tàndem. Otto parla en primer lloc d'estratègies metacognitives. I comença per les que es relacionen amb el control del procés d'aprenentatge (establir objectius propis, conèixer i respectar els objectius i les preferències de la parella, comprometre's al treball conjunt i periòdic, reflexionar sobre el progrés, avaluar els assoliments); i continua amb les estratègies metacognitives relacionades amb el control de les sessions (preparar les sessions, dividir el temps entre llengües, acordar el sistema de correcció, assegurar el respecte al principi de reciprocitat, reflexionar sobre les sessions i valorar-les). Otto es refereix en segon lloc a estratègies d'interacció amb el company tàndem. Algunes es relacionen amb l'àrea socioafectiva (ser pacient, no ser excessivament indulgent, crear un ambient adequat); altres amb la cooperació per aprendre del company (adaptar el ritme i la velocitat de la parla a les capacitats del company, participar en la construcció de la comunicació i en el treball en comú, corregir el company, ajudar a comprendre i aprendre vocabulari nou i fer correccions, ajudar en l'autoavaluació de l'altre, discutir formes diferents d'aprendre en tàndem). En tercer lloc, Otto es refereix a les estratègies cognitives per processar la informació lingüística. Focalitza en tot allò que fa referència en la incorporació de les propostes del company (anotar correccions i propostes de l'altre, demanar al company propostes i corrreccions, utilitzar estratègies de deducció i comprensió) i també en el treball relacionat amb la llengua emprada pel col·lega tàndem (analitzar, categoritzar i revisar la llengua emprada pel company, fer servir eines de referència com diccionaris i llibres de gramàtica, practicar les expressions apreses i demanar retroalimentació). D'aquest elenc d'estratègies són decisives, sobretot, les socioafectives i les metacognitives. Coincideixo plenament amb Otto que els participants en els processos d'autoaprenentatge en tàndem han de tenir formació en estratègies d'aprenentatge i han de fer una reflexió profunda sobre com cal procedir en la seva activitat d'aprenentatge lingüístic. Sempre que en vulguin treure el màxim, és clar!

[337] Autoaprenentatge en tàndem (4)

L'autoaprenentatge en tàndem pot seguir diversos models. Hi ha dues variables que es poden considerar decisives: 1) la presencialitat o no presencialitat de l'activitat de les parelles tàndem i 2) l'orientació dels aprenents cap a la llengua o, a més, cap a altres interessos afegits. Pel que fa a la primera qüestió, tot l'autoaprenentatge en tàndem era radicalment presencial fins a meitat dels anys 90 del segle passat. En aquell moment, a remolc de l'expansió de les TIC, es va començar a desenvolupar l'e-tàndem, com a opció complementària a la presencialitat, o com a única opció en casos de distància física insalvable. Els plantejaments inicials de l'e-tandem van anar molt lligats a l'ús de la lletra escrita i a les pràctiques asíncrones (per mitjà del correu electrònic). Actualment, les possibilitats per a l'e-tàndem han crescut enormement: la imatge és el nou llenguatge de la xarxa i els espais de trobada dels autoaprenents en virtualitat es multipliquen i queden, sovint, esquifides les disposicions organitzatives de les entitats que procuren organitzar la dinàmica de les parelles tàndem: els entorns per a l'intercanvi de llengües proliferen (a Aprendre llengües he parlat de diversos d'aquests espais) i les eines de comunicació, així com les de consulta i assessorament lingüístic, són pertot a l'abast dels autoaprenents. El component tecnològic, doncs, ha revolucionat del tot l'autoaprenentatge en tàndem. La veritable qüestió, amb tot, no és tant l'entorn i les eines usats a les trobades entre dues persones que volen intercanviar aprenentatges lingüístics com tots els aspectes metodològics que permeten que aquestes pràctiques puguin generar veritables aprenentatges. L'altra variable a què feia referència és també fonamental en definir l'autoaprenentatge en tàndem: les parelles poden voler intercanviar llengua o poden estar mogudes també per un interès professional, acadèmic, o d'aprofundiment en algun aspecte concret. Aquests casos es revelen altament positius: presenten una motivació afegida i l'aprenentatge es produeix en un espai de màxima significació. És el cas de dos advocats que aprenen l'un la llengua de l'altre però també s'interessen, simultàniament, per conèixer aspectes de l'àmbit del dret de l'altra cultura (gèneres discursius específics, contrastos a partir de la tradició legal de cada país, etc.). La determinació del model, tant pel que fa a aspectes d'ús de la tecnologia com pel que fa a l'existència d'objectius més enllà dels pròpiament lingüístics no es pot improvisar si del que es tracta és de generar un autoaprenentatge en tàndem a consciència.