[227] Optar per l'autonomia en l'aprenentatge

L'Espai Europeu d'Educació Superior comporta, si es mira de bon ull, una renovació pedagògica saludable. El foment de l'autonomia en l'aprenentatge hi esdevé un aspecte fonamental. No en va el projecte Tuning (Universitats de Deusto i Gröningen: 2003) ja destacava aquest aspecte (l'habilitat per treballar de manera autònoma era una de la trentena de competències bàsiques dels estudiants universitaris, classificada com a sistèmica o integradora) i els Descriptors de Dublín (2004), per exemple, especificaven que les noves titulacions s'haurien d'atorgar a persones amb les habilitats d'aprenentatge necessàries per continuar els estudis amb autonomia (en el cas del segon cicle s'indica "de manera àmpliament autodirigida o autònoma"). La UAB, com altres universitats, s'ajusta a aquesta valoració de l'autonomia. Així, estableix, per exemple, entre les seves quatre competències generals que ha de tenir un estudiant quan es gradua, la de "desenvolupar estratègies d'aprenentatge autònom". I considera (dins les competències transversals instrumentals) les "tècniques d'aprenentatge autònom". El Servei de Llengües de la UAB, en sintonia amb aquesta filosofia i aprofitant la pràctica i la reflexió d'anys sobre l'aprenentatge autònom de llengües, per mitjà dels seus centres d'autoaprenentatge de llengües, ha establert per a la seva formació en llengües, seguint les directrius de la UAB, que un 50 % de la càrrega de treball per a l'estudiant, com a mínim, sigui d'aprenentatge autònom (en la modalitat de formació que té un nombre elevat d'hores de presència a l'aula). Aquest percentatge s'eleva al 80 % en la formació bimodal i virtual.