Llegeixo el text de Lluís Pastor (UOC) Retòrica Exprés. Ja vaig parlar mesos enrere a Aprendre llengües d’un altre text del mateix autor sobre el procés de producció de textos, Escriptura sexi. En totes dues obres l’autor fa referència a un concepte interessant, l’índex de boira d’un escrit, criteri que permet objectivar la claredat, la llegibilitat, la facilitat de comprensió d’un text. Aquest índex va ser inventat per Robert Gunning (1952) i ja hi ha diverses desenes d’altres índexs semblants que persegueixen el mateix objectiu. L’índex de boira de Gunning es basa en el nombre paraules per frase i en la llargada de les paraules dels textos (més extensió, en tots dos casos, equival a més boira). Pastor reconeix que hi ha altres factors que determinen la boira d’un text, que es relacionen amb el receptor. Les paraules difícils del text per al receptor contribuirien a augmentar la boira (subjectiva) dels discursos. L’autor de Retòrica Exprés, amb aquest afegitó, proposa una modificació correctora a la fórmula matemàtica de Gunning. No totes les boires, amb tot, es poden posar al mateix sac. Controlar la llegibilitat o la facilitat de comprensió dels nostres textos és una necessitat en qualsevol reflexió sobre la producció d’un text: ensenyar i aprendre a fer minvar aquesta boira (l’ambigüitat, la foscor indesitjades) en la generació dels discursos és o hauria de ser una exigència del sistema educatiu. De l’altra boira, amb tot, cal parlar-ne. Cada dia, dramàticament, més ciutadans de Catalunya consideren boiroses expressions naturals pronunciades per catalanoparlants, expressions que integren el moll de l’os de la llengua catalana. Bona part de les frases fetes, per exemple. Escriure o parlar en català en certes situacions a Catalunya exposa cada cop més a lamentables i tenses situacions d’incomprensió. Controlar i evitar la boira que depèn de la perícia tècnica, doncs, sí. Abandonar l’altra o exigir, insensiblement, la transparència als textos, no. Les llengües són paisatges naturalment boirosos, plens de replecs inconeguts, territoris on fa bo d'endinsar-se a gaudir del plaer del coneixement.