Aviat farà un any que arrencava l'aventura periodística de l'Ara, mitjà que molts de nosaltres hem afegit al nostre horitzó informatiu diari. Aprendre llengües hi ha estat, amb satisfacció, des d'aleshores, amb una intervenció regular (més d'un centenar) sense pretensions, fruit de l'activitat quotidiana de pensar sobre el que amaguen i revelen les formes lingüístiques que fem servir i, en especial, sobre aquelles formes que salten a la palestra informativa. Aquests darrers temps a Ara, aprendre llengües he dedicat unes línies a parlar de termes relacionats amb la vida política ("Exprés", sobre la reforma exprés de la Constitució; "Ni talent, ni talant", sobre Rodríguez Zapatero; "Culs de cafè", sobre unes polèmiques declaracions de Duran i Lleida; "Penjar els hàbits", sobre la fi d'ETA; "Peti qui peti" i "Tocar els nassos", sobre el llenguatge col·loquial de certs polítics). Altres escrits han tingut pretextos basats en la política internacional ("Prou", sobre la causa Palestina) o han estat relacionats amb el llenguatge de la convulsa vida econòmica ("Aguantar el tipus"; "La Triple A", "Pega grega", "Silvicultura", dedicat a Silvio Berlusconi, o "Mercats"). Altres escrits han pres com a referència el món del futbol ("Fums", sobre Cristiano Ronaldo; "Deulofeu"; "Congeniar", sobre la bona entesa esportiva Messi-Fàbregas; "Natural", sobre Mourinho). I altres, encara, han tingut com a base algun fet lligat amb la tecnologia i les seves pràctiques ("Mots d'ordre", "Pomes agres"). Un altre dels escrits d'Ara aprendre llengües, que apareix a la secció de “Mestres” de l'Ara, el vaig dedicar al sentit del mot “Magistral”, en homenatge als mestres i la seva funció social. Si us ve de gust llegir-los, ara que encara ens trobem a l'Any de la paraula viva (2011), els teniu a un clic. [Imatge]