[245] Tot està per fer

Em cau a les mans (digitalment) el programa del Simposi Educación Expandida (organitzat amb Zemos98, onzena edició), que té lloc aquests dies a Sevilla i en l'organització del qual trobo Juan Freire, una autèntica garantia de solvència. El Simposi té tres menes d'activitats, tallers, presentacions de projectes i conferències, i el bloc de l'esdeveniment permet seguir de prop el que s'hi fa: ara mateix és ja un espai de reflexió i anàlisi i un lloc idoni per compartir idees i conclusions. Recomano molt donar un cop d'ull al programa o al web de l'esdeveniment. En destaco algunes experiències que, per la informació que m'arriba, cauen dins els meus interessos: la conferència “Ciudad educativa: de una sociedad con sistema educativo a una sociedad del conocimiento y el aprendizaje”, de Jesús Martín-Barbero, per exemple. Al resum (llegiu-lo) trobem afirmacions de pes com les següents: de quina societat parlem? “Una sociedad en la que ni el espacio ni el tiempo de la educación son los que correspondieron al paradigma secuencial/lineal del arriba abajo y de izquierda a derecha, el paradigma del libro. Esa mutación se halla en nuevos modos de percepción y de lenguaje, en nuevas sensibilidades y escrituras que deslocalizan los saberes modificando tanto el estatuto cognitivo como institucional de las condiciones del saber, y emborronan las fronteras entre razón e imaginación, saber e información, naturaleza y artificio, arte y ciencia, saber experto y experiencia profana. La “inteligencia colectiva” de la que habla el dicho popular “todo lo que sabemos lo sabemos entre todos” tiene ahora la fuerza de una utopía.” Em semblen interessantíssimes, també, experiències anunciades com la que s'explicarà al taller Banco Común del Conocimiento, que “es una experiencia piloto sobre el intercambio de conocimientos, una iniciativa para el aprovechamiento y la indexación colectiva del conocimiento significativo, potenciado a raíz de la expansión de la nuevas tecnologías y las redes digitales. BCC es un campo de acción colectiva basado en la transferencia de conocimientos y la educación mutua. Un laboratorio donde experimentar con nuevas formas de producción, aprendizaje y participación ciudadana. En este espacio creativo de acción social se generan políticas de aprovechamiento, revalorización y reciclaje de los recursos que cada individuo posee.” I també m'agradaria sentir la presentació d'AMASTÉ, oficina d'idees especialitzada a articular processos i dispositius de mediació relacionals i participatius que “fomentan la imaginación, la reflexión activa y el espíritu crítico, en ámbitos como innovación social, juventud, cultura, emprendizaje...” Res de tot això, és clar, no pot ser aliè als gestors de la formació lingüística. Com no ho és la frase emblematica del Simposi: “el proceso de aprender puede ocurrir en cualquier momento y en cualquier lugar, estamos tratando de sugerir el cambio de perspectiva y la oportunidad que supone hablar de educación en este escenario de transformación tecnológica. Ahora más que nunca, todo está por hacer en nuestra sociedad”. Avui som, amics, a la Sevilla deslocalitzada del present vertiginós que ens toca viure. Sense seguir cap procediment administratiu, sense esperar cap autorització (l'autoritat és un mateix, és l'època dels autors), sense representar cap despesa insostenible a l'empresa. L'educació s'expandeix, es filtra pertot, llisca líquida a anys llum de les regles absurdes que encara regeixen (fins quan?) la vida arcaica i massissa de les nostres administracions, on tot està per fer.