Jaume Cela s'ha jubilat. Fa un parell
de dies l'Escola Bellaterra, en la qual ha treballat aquests darrers
vint-i-tres anys com a mestre i director, li va dedicar una gran
festa d'homenatge amb l'objectiu de desitjar-li una entrada plàcida en aquesta nova etapa vital. De Jaume Cela s'ha dit gairebé tot:
pedagog, escriptor prolífic, mestre, mestre de mestres, cinèfil...
És per això que en vull deixar un record personal, una impressió
que m'ha deixat en aquests darrers vint anys que hi he coincidit
regularment. Jaume Cela ha excel·lit, per a mi, en un art com més va
més complicat: l'art de dir les coses amb claredat, sense donar
voltes al que es vol dir per suavitzar-ho o estovar-ho. L'art,
alhora, d'aconseguir el que es vol amb el que es diu. Dir les coses
clares no és, en general, cap garantia d'aconseguir el que es
pretén. Més aviat el contrari: els que diuen les veritats, perden
les amistats, diu el refrany. No he vist mai Jaume Cela deixant de
dir la seva veritat, amb una presència mínima inquietant d'elements edulcorants en el discurs. Vull deixar aquí el testimoni
de les notes quotidianes per als pares que ha redactat com a director
de l'Escola Bellaterra, dia rere dia, en aquests darrers vint anys llargs.
Unes notes que a mi sempre m'han agradat per la claredat radical, per
un estil de no estar per brocs i anar per feina. Les situacions més delicades, més
incòmodes, més tenses, sempre s'han resolt en la ploma d'en Jaume
amb tres o quatre línies (si no dos) d'un despullament total, que mai no ha
estat mancat, però, d'humanitat. La mort d'una criatura del centre,
el fred a les aules, la lluita per aconseguir un edifici
nou... Tot ho ha resolt sempre en tres línies de català pla, de llengua
democràtica que no amaga res en cap replec. Recordo especialment,
ara, una nota de fa alguns anys sobre els polls a l'escola, que vaig desar molt de
temps com a exemple d'una determinada manera d'escriure. Jaume Cela
hi deia el que calia: a l'escola hi ha polls, els vostres fills en
poden tenir, hem d'actuar tots alhora i ja podeu començar a fer-ho.
Cap drama ni cap matís ni cap cortesia especial: una invitació a l'acció davant una realitat cíclica. Una nota eixuta,
comprensible i eficaç. Aquesta és la meva peça per comprendre
una mica millor en Jaume. Un element més per al calidoscopi.
