[Reprenc l'apunt anterior parlant del IV Simposi Internacional sobre l'Ensenyament del Català.] El tercer simposi (2002) es va vertebrar en cinc àrees
(llengua, cultura i educació; coneixement i ús de la llengua; noves
migracions; tecnologies de la informació i la comunicació, i
currículums i metodologia) que ens permeten continuar perfilant les
inquietuds dels darrers anys a l'entorn de l'ensenyament del català.
Si les conseqüències de la primera immigració, l'espanyola, havien
estat ben presents en les dues primeres edicions, el tercer simposi
va fer front, en canvi, al fenomen de la nova immigració i a la seva
repercussió en l'ensenyament de la llengua, en un moment de fort
increment de la demanda de la formació inicial de llengua per a
nouvinguts. Un altre dels temes destacats del tercer simposi va ser
el de les noves tecnologies i la seva relació amb l'ensenyament i
l'aprenentatge de la llengua. Si els simposis del 1981, el
1991 i el 2002 van tenir una acollida excel·lent (entre els
set-cents i el miler de participants; un nombre elevat de
comunicacions: entre una seixantena i més d'un centenar), a hores
d'ara ja es pot afirmar que el IV Simposi Internacional sobre
l'Ensenyament del Català ha tingut un gran èxit de convocatòria.
Els quatre eixos temàtics en què s'encaixen les conferències, les
ponències i les comunicacions previstes en aquesta edició són els
següents: llengua, cultura, societat i polítiques educatives;
didàctica de la llengua; adquisició i aprenentatge de llengües i
formació del professorat. Des del tercer simposi, el 2002,
ha plogut molt (el Marc
europeu comú de referència per a les llengües en català es publicava el 2003; Facebook naixia el 2004; YouTube, el
2005; Twitter, el 2006; el Parla.Cat sorgia el 2008...) i hem vist
néixer i créixer aquí i allà recursos i bones pràctiques
(d'acolliment lingüístic, per exemple, o relacionades amb els
enfocaments plurals en l'aprenentatge de les llengües i el foment
del plurilingüisme): a peu d'aula, a la xarxa, o als despatxos des
d'on es dissenyen les polítiques educatives. El IV Simposi
recollirà, sens dubte, els fruits de l'activitat vertiginosa dels
darrers anys i sabrà donar resposta al context i a les qüestions
emergents i crítiques.
La diferència essencial amb els anteriors simposis, des del meu punt de
vista, serà la manera de participar-hi i de ser-hi dels
professionals. Deu anys de web social (el web 2.0 naixia el 2004) han
deixat en tots nosaltres el que m'atreviria a anomenar un "estat
de simposi permanent". Amb la gimnàstica de més d'un decenni
d'explicar-nos a les xarxes socials, de compartir i projectar amb
altres col·legues, de generar espais de trobada formal o informal al
ciberespai, el IV Simposi promet ser una experiència d'ancoratge
estimulant i enriquidora.
