[152] La llengua oral, suspesa (i 2)

Dues idees que em semblen suggestives dels textos de La Vanguardia que comentàvem a l'entrada precedent són les següents: 1) és normal que els joves tinguin dificultats en aquestes qüestions (domini de l'oral), perquè no han tingut oportunitat de practicar amb l'oratòria "y es la universidad quien tiene que enseñarles" (afirma D. Cassany, UPF); 2) la majoria de mestres i professors no saben expressar-se en públic, sobretot si surten del territori apamat de la seva lliçó (diuen Joan Badia i Teresa Ribas, UAB). Afirmació, aquesta, de gravetat, i que és molt lluny de l'autopercepció de la majoria dels ensenyants afectats. Vull destacar també que l'articulista apunta cap a la possibilitat que la selectivitat incorpori un examen oral (català, castellà), i que indica que les administracions pertinents treballen en aquesta proposta, tot i que no és fàcilment aplicable. Fa ben pocs dies, el 14 de novembre, el Consell de Ministres ja va aprovar que a partir del 2012 l'examen d'anglès de la selectivitat passés a tenir també una prova oral, com ja feia molt de temps que es comentava (¿caldrà fer proves de nivell de llengua als estudiants de nou ingrés, si l'examen de selectivitat de llengua estrangera és més complet i fiable?). Els escrits de Mercè Bertrán no passen per alt l'existència de les competències transversals dels nous plans d'estudi adaptats a Bolonya ("Todas las titulaciones deben prever que el alumnado termine sus estudios con competencias de comunicación y liderazgo o la cultura emprendedora") i el fet que poden ser la clau per pal·liar el dèficit d'oral. I l'autora es refereix amb detall a l'anomenat currículum nuclear de la URV, una fórmula interessant i que hem de considerar avançada (altres universitats en són ben lluny) que fa que totes les assignatures de totes les titulacions incloguin expressió oral i escrita, i que s'hagin d'avaluar. Resumint, doncs: la llengua oral continua a hores d'ara suspesa d'un fil en el nostre context.

[151] La llengua oral, suspesa (1)

La Vanguardia de dissabte, a la secció “Tendencias” dedicava una doble plana a l'expressió oral (la USTEC ens facilita un accés als textos) amb el títol prou expressiu de “Suspens en expressió oral” i el subtítol “Educadors i empleadors detecten carències de lèxic i comunicació oral en els joves”. L'autora dels escrits és Mercè Bertrán. Als qui treballem en l'àmbit universitari, aquestes afirmacions no ens sorprenen, perquè en aquest nivell educatiu no s'han pas resolt les qüestions relacionades amb el domini de la llengua oral. Diverses accions formatives que duem a terme des del Servei de Llengües de la UAB (cursos de presentacions orals en anglès; d'expressió oral, amb continguts preparatoris de caràcter virtual; cursos de manteniment de la llengua oral en diversos idiomes, etc.) s'orienten, precisament, a la llengua oral. Entre algunes de les propostes per millorar l'expressió oral que indiquen els escrits de Mercè Bertrán hi ha la dels concursos d'oratòria, que a Catalunya en aquest moment són estimulats pel Departament d'Educació i premien la capacitat oral dels estudiants en diverses llengües (català, castellà, llengües estrangeres curriculars, llengües de la immigració). Precisament, el curs passat (2007-2008) a la UAB vam engegar (sumant sinergies del Servei de Llengua i la Facultat de Dret) un primer Concurs d'Oratòria, en el marc de l'XI Seminari sobre Dret i Llengua a la UAB. Era un concurs obert a qualsevol estudiant de la UAB que es va plantejar com un curs-concurs: amb un període formatiu en els continguts relacionats amb la llengua oral formal i l'argumentació, amb el suport d'un formador expert, i amb la intervenció final dels candidats exposant un tema davant un jurat. La iniciativa va ser un èxit (els vídeos dels concursants aviat seran accessibles a Internet) i ja ens trobem preparant el concurs del 2009. Continuarem amb els textos de Mercè Bertrán a La Vanguardia, amb aquest suspens a la llengua oral.