[300] Moltes gràcies, amics!

Aprendre llengües està de festa. Va néixer ara fa un any i ha arribat a l'entrada 300 (19.000 visites!). Moltes gràcies a tots per la fidelitat i el suport a aquest observatori: lectors, seguidors, comentaristes, incondicionals, passavolants, voyeurs, amics o desconeguts. Aprendre llengües ha volgut posar un granet de sorra a dinamitzar i cohesionar una comunitat de pràctica professional en un àmbit laboral concret, i, alhora, obrir-se a persones externes al clos laboral. La ratlla de separació entre el dins i el fora, però, en aquests temps líquids i fluctuants és com si hagués quedat del tot abolida: tot llisca a les xarxes, on les persones (i les seves dèries, passions, contactes, iniciatives) esdevenen veritables nodes i motors d'activitat. Sé que molts dels qui llegiu Aprendre llengües perdoneu la precipitació i el risc assumit de parlar de massa coses conegudes parcialment, de vegades només a partir d'intuïcions; sé que enteneu que el que s'hi exposa són reflexions de treball (potser hauria de dir de batalla) enmig d'un procés d'aprenentatge personal en què importa més obrir finestres que tancar reflexions (no són èpoques per a tancaments). Aprendre llengües és, sense haver elaborat cap reflexió sobre aquesta qüestió, l'aplicació d'allò de què parla: és un entorn personal d'aprenentatge; és un exercici de discurs que vol esquivar la buidor de continguts i ideologia del discurs massa fragmentat i massa cosmètic; és aprenentatge informal; és aprenentatge al llarg de la vida; és autoaprenentatge; és un irrenunciable exercici d'empowerment professional; és la creença en el treball en comunitats de pràctica i en un model d'empresa basat en l'observació de tendències i en la innovació; és la confiança en el poder del web social i en la saviesa de la multitud; és una aposta sense límit pel sharism; és l'assumpció de la necessitat urgent de nous rols, noves competències i noves eines professionals; és una proposta personal de convivència amb la incertesa dels temps presents. I és, sobretot, una eina de construcció i una eina de subversió alhora, la dualitat del paradoxal banquer anarquista de Pessoa. Moltes gràcies, amics, pel suport a aquesta empresa. Si voleu passar, dilluns dia 29, pel Servei de Llengües de la UAB (edifici M1), a Bellaterra, a les 11.30 h a fer una copa de cava per celebrar el primer any de vida d'Aprendre llengües sereu ben rebuts (aviseu, però, o farem curt!). Si voleu fer un brindis virtual, aquí el teniu. Els temps són tan líquids que es pot brindar sense cava. Una abraçada.

[299] Aprendre llengües i coratge polític

L'Ajuntament d'Ardales, a Màlaga, ens acaba de donar una lliçó impagable a tots els que creiem que l'aprenentatge de les llengües requereix molt més que l'existència de persones disposades a aprendre llengües en centres d'idiomes, a la xarxa o als seus entorns personals d'aprenentatge. Molt més que bons professionals, bons mètodes i centres d'autoaprenentatge moderns. Aquest Ajuntament ha demanat a la Conselleria d'Educació de la Junta d'Andalusia que s'ensenyin el català, l'euskera i el gallec a les EOI, que es pugui ensenyar català i cultura catalana en aquesta localitat i que la Biblioteca del poble pugui disposar de materials per a l'ensenyament de la nostra llengua. Tothom podrà tenir, doncs, si ho desitja, un útil kit de català a l'abast. Aquest fet, que no hauria de ser excepcional, és aquests dies una notícia i un exemple: el dia de Sant Joan el ple d'Ardales va ratificar una moció en aquest sentit. La lliçó d'Ardales és la del coratge, la de la no acceptació de les polítiques lingüístiques (o les perverses polítiques lingüístiques per defecte) i els imaginaris estesos que fan un flac favor a la linguodiversitat i a la possibilitat de descentrament lingüístic dels ciutadans. La lliçó d'Ardales és la lliçó de la subversió, del triomf de la ideologia, del pensament transformador disposat a lluitar contra els raonaments econòmics, els prejudicis de la població (llengües importants i altres que no ho són), les manipulacions informatives, els arguments polítics sobre la destinació dels recursos públics. Perquè la moció que ha aprovat l'Ajuntament d'Ardales per unanimitat parla de "servir de ejemplo en Andalucía y España llevando a cabo una iniciativa para demostrar que se puede convivir con el respeto a la diversidad"; de "dar a conocer una de las lenguas co-oficiales de España con más de cinco millones de hablantes y facilitarla para la movilidad laboral"; indica que "con la aprobación y organización de cursos de lengua y cultura catalanas en Ardales se contribuiría a luchar contra prejuicios basados, en muchos casos, en desconocimiento". Les institucions i les persones que les condueixen han de tenir ideologia, coratge polític, capacitat i voluntat de transformar la realitat. No s'hi val a alinear-se de manera acomodatícia, disciplinadament, amb les polítiques que vénen de més amunt, les quals, com tothom sap (i més en temps de crisi, sense els pressupostos que els són imprescindibles) sovint són estèrils papers mullats. Ardales és, avui, un referent per a les persones que pensem que hi ha d'haver vida, d'aquí a cinquanta anys, per a llengües que no siguin el xinès, l'anglès o l'espanyol i que ara és el moment de forjar uns nous ciutadans més capacitats per a la flexibilitat mental, la superació del conflicte, el respecte a la diversitat. Necessitem, amics, més que mai, ideologia i coratge polític al servei del canvi. Necessitem una serena, lúcida i contundent subversió.