[605] Més enllà de les bones pràctiques

Aquests són els darrers dies de les assignatures de llengua catalana a Humanitats. Hi he experimentat, com ja he comentat en altres entrades, l'estímul del treball sense complexos de la competència digital i el foment de la residència dels alumnes en entorns personals d'aprenentatge. Ara és moment de balanços. Em sento en plena sintonia amb les experiències explicades a Investigaciones sobre buenas prácticas con tecnologías de la información y la comunicación, obra coordinada per J. Ruiz i J. Sánchez (Aljibe, 2010), text que acabo de llegir. Es tracta d'un recull d'explicacions de diversos intents compromesos de dur la tecnologia educativa a les aules d'universitats, del sud de l'Estat sobretot (universitats de Múrcia, Sevilla, Malaga, Granada, Extremadura, etc.). Comparteixo les grans línies de fons d'aquestes experiències: l'evolució del primer e-learning cap al blended learning i cap als PLE, l'oportunitat que representa per a l'educació la transformació total que es viu rere la nova cultura digital, la necessitat d'augment de la competència digital en la comunitat universitària i, en particular, en el professorat, etc. Els temes en què incideixen els diversos articles van des de qüestions avaluatives fins al foment del treball organitzat dels alumnes amb eines 2.0, l'ús d'edublocs, l'anàlisi del discurs en els fòrums d'aprenentatge virtual o les interessants reflexions sobre els entorns virtuals universitaris no ja per a l'aprenentatge sinó per a la investigació, per exemple. Em sobta que diversos dels articles expliquin temptatives desenvolupades a les facultats d'educació universitàries i, encara més, dins assignatures de noves tecnologies aplicades a l'educació. Segons com, em sembla que aquesta focalització és un mal senyal. La pràctica radical de l'ensenyament-aprenentatge 2.0 és una assignatura pendent a les universitats in extenso (llegia no fa gaire a La universitat a societat xarxa: usos d'Internet a l'Educació Superior, 2008, un cru balanç dels dèficits en aquesta línia ) i no és cosa (només) de futurs mestres ni d'aules on es duu a terme una reflexió sobre la tecnologia i la seva aplicació. Els professors de llengua, com a mínim, hem d'assumir el repte de canviar de terreny de joc i d'abocar els nostres estudiants a experiències intensives de residència digital. No n'hi ha prou, però, tampoc: les universitats no es poden acontentar a recopilar bones pràctiques esparses fruit del voluntarisme d'uns quants professors i professores.

[596] Bones pràctiques d'acolliment lingüístic

Aquests darrers dies al màster d'ensenyament de català per a l'acolliment lingüístic hem parlat de bones pràctiques. Vaig presentar la sessió amb una definició de bona pràctica i amb una indicació dels llocs on es podien localitzar bones pràctiques d'acolliment, sobretot en l'àmbit català però sense perdre de vista el marc europeu. A continuació, vaig donar unes pautes per a l'anàlisi de bones pràctiques d'acolliment lingüístic, una graella de reflexió sobre els aspectes més importants relacionats amb la identificació i la valoració d'una bona pràctica. Em vaig proposar, d'altra banda, mostrar un bon grapat d'experiències en un sentit ampli de la paraula que poguessin ser considerades bones pràctiques (campanyes, publicacions en formats i suports ben diversos, iniciatives, exposicions, etc.). Vaig proposar als alumnes del màster una possible classificació en deu grans grups de les bones pràctiques analitzades, que va ser la següent: 1) iniciatives sobre el codi (especialment les més innovadores); 2) activitats i projectes relacionats sobretot amb la competència intercultural i l'augment de la consciència lingüística; 3) iniciatives relacionades amb l'emergència de vivències lingüístiques de la població immigrant; 4) activitats de voluntariat o de suport humà personalitzat, sobretot basades en la conversa; 5) activitats de formació de les persones que intervenen en l'acolliment lingüístic; 6) iniciatives d'acolliment lingüístic al món del treball; 7) iniciatives impulsades pels governs locals; 8) iniciatives adreçades a col·lectius específics de la immigració (dones, per exemple, o persones d'una determinada procedència geogràfica o lingüística); 9) iniciatives relacionades amb la traducció, la interpretació i la mediació de les llengües de la immigració; 10) activitats en l'àmbit (crucial) de la salut. Sota aquests deu grups, vam encabir una setantena d'experiències d'acolliment lingüístic, en les quals d'una manera més o menys directa la llengua jugava un paper important. Vaig deixar de banda les iniciatives més conegudes, o aquelles que han comptat amb un suport més explícit i de més nivell, i totes aquelles que no s'adreçaven a adults. L'assignatura es tancarà d'aquí a uns dies amb l'anàlisi per part dels alumnes d'una bona pràctica que han d'escollir.

[551] Bones pràctiques de multilingüisme

Dilluns vaig assistir a la V Jornada Internacional de Bones Pràctiques de Gestió del Multilingüisme (la gestió del multilingüisme a l'aula: experiències dels centres educatius), organitzada per Linguamón i pel Departament d'Educació de la Generalitat. L'acte va tenir dues conferències, la inaugural, a càrrec d'Artur Noguerol, i la de tancament, igualment interessant, a càrrec de Daniel Coste, conegut especialista francès que molts de nosaltres identifiquem amb el Marc europeu comú de referència, del qual és un dels quatre autors principals. Coste va parlar de la competència plurilingüe en el marc de la dimensió plurilingüe i intercultural de l'educació i va explicar com tendir a un currículum de llengües integrador. Vull destacar en aquesta entrada les intervencions de l'escola Garona de Vielha (Júlia Pérez), i la que es va fer sobre el tractament de les llengües a l'escola andorrana (Anna Oliva). Em va interessar molt, d'altra banda, el projecte europeu Euromania (presentat per Rosa Fornell), que actualment s'està adaptant al català. Es tracta d'un material elaborat dins un programa Sòcrates per cinc països (Itàlia, Espanya, França, Portugal i Romania) i que treballa amb set llengües i a partir de la metodologia de la intercomprensió romànica, darrerament tant en voga. El material es concep per a un públic de 10-12 anys, però és vàlid, també, en altres franges d'edat. Euromania consisteix en vint mòduls de diferents matèries del currículum (aspecte clau, aquest: la llengua treballada des de les àrees encara anomenades no lingüístiques: matemàtiques, socials, naturals i tecnologia) i proporciona als alumnes recursos metalingüístics i per a la intercomprensió. El material cerca "crear les primeres competències d'intercomprensió i de plurilingüisme". Va la pena fer un cop d'ull al material, que trobem, en aquesta adreça. Euromania és, sens dubte una bona pràctica més de multilingüisme. Esperem que amb aquesta i tantes altres pràctiques a Linguamón se li continuï girant feina per molts anys.

[280] Projectes europeus d'aprenentatge de llengües

Dedico unes ratlles, avui, als projectes d'aprenentatge lingüístic europeus que aplega la publicació recent (2009) Langues, Creativité et Innovation: histoires de réussites européennes (Direcció General d'Educació i Cultura. Programa per a l'educació i la formació al llarg de la vida de la Unió Europea). Hi trobem projectes adreçats a l'aprenentatge d'infants (recurs d'introducció a l'anglès i al francès per a nens i nenes de 3 a 6 anys); a l'aprenentatge de l'anglès d'adults amb handicaps intel·lectuals; recursos adreçats a l'aprenentatge de l'estonià i el danès i un projecte d'aprenentatge en festivals lingüístics. Però els tres projectes que em semblen més interessants són: 1) Euromobil II, programa multimèdia interactiu d'aprenentatge lingüístic i d'informació destinat a afavorir la qualitat dels intercanvis d'estudiants (reforça la llengua i les competències interculturals), que fa servir enregistraments en vídeo (txec, francès, polonès, portuguès, romanès). El curs desenvolupa la comprensió oral i escrita, el vocabulari, les capacitats de comunicació oral i de conversa, la llengua escrita i la llengua parlada. També: 2) Mission Europe, sèrie d'emissions de ràdio que permet seguir una intriga policial bilingüe amb un heroi que és un jugador de jocs de vídeo que emprèn aventures a França, Polònia i Alemanya (novament un terreny apte per a la col·laboració entre la formació i la dinamització lingüístiques). I 3) Programmacción, eina informàtica que permet als professors de llengües crear fitxes personalitzades en el context de realització d'activitats lúdiques d'expressió oral, d'acord amb un enfocament pedagògic centrat en l'estudiant (en espanyol, alemany, italià, hongarès i polonès). Un cop d'ull a aquests projectes pot fer pensar en la possibilitat d'utilitzar-los o, tal vegada, pot donar alguna idea aplicable a les llengües adients, el català per exemple.

[216] El llenguatge de la creativitat i la innovació

El 2009 és l'any europeu de la creativitat i la innovació, dues paraules que són, a parer meu, indestriables del concepte de professionalitat. El professorat de llengües basa part del seu impacte docent, precisament, en aquests dos principis. I l'escola d'idiomes seria una institució extraviada, erràtica, sempre idèntica a si mateixa (i irremissiblement caduca) si no tingués un pla acurat per a l'emergència de la creativitat (per què no el model empresa 20 %, per exemple, del qual ja hem parlat en aquest bloc?) i, alhora, un pla de suport a la innovació de tota mena, que pot aportar qualsevol persona de l'organització. Els dies 2 i 3 de març, a Brussel·les, la Comissió Europea ha organitzat un Congrés i alhora Mostra de creativitat i innovació que vol explorar i identificar exemples de bones pràctiques sorgides entre projectes finançats per la Unió Europea. S'hi mostraran, també, vint projectes estrella amb la idea que ajudin a inspirar altres projectes. Caldrà estar atents al que passi a Brussel·les els dies 2 i 3 de març i fer-hi una escapada formativa virtual (sense omplir impresos ni esperar vistiplaus: que lluny és, la veritable formació, dels plans de formació!). Em vull entretenir un moment, ara, en el glossari de termes relacionats amb la innovació i la seva divulgació que la Comissió Europea té al seu web. Són termes d'ús corrent, que de vegades coneixem sobretot en les formes angleses: és el domini del benchmarking, del brokerage, dels stakeholders, de les dissemination, de les ex-ante i les ex-post exploitation, dels spin-off effect, dels target group, dels final beneficiary i, en el pitjor dels casos... del re-invent the wheel. Val la pena perdre-hi una estona. La innovació s'hi defineix, per exemple, de la manera següent: "Innovative results are those which represent some new and distinctive features, distinguishing them from others with similar characteristic, and adding value in relation to conventional solutions." Aquest 2009 és l'any de parlar intensament, amb els col·legues de professió, el llenguatge de la creativitat i la innovació. Un llenguatge que és molt més que un grapat de lèxic específic.

[61] Pixka bat és molt!

El Govern basc tancarà ben aviat la campanya Pixka bat es mucho ("una mica és molt"), de promoció de l'euskera, la qual ha rebut més de 100.000 visites a Internet. El vídeo de promoció de la campanya a YouTube, amb la cançó del mateix nom, ha estat vist per 60.000 persones diferents. La campanya, que ha estat un èxit, ha tingut per objectiu desdramatitzar l'ús de l'euskera i la seva pretesa "dificultat" i fer perdre la por a fer-lo servir. Ens sumem, és clar, a la campanya, i aprofitem per dir que ens agradaria que el basc tingués més presència als productes i els serveis que ofereixen, en concret, les universitats catalanes (ens satisfà, en aquesta línia, que el projecte Argumenta tingui plantejada una traducció a l'euskera). Recomanem molt veure el clip amb la canço de la campanya, i incorporem al bloc tres vídeos francament divertits que mostren petits malentesos de la vida quotidiana que no haurien de retreure els qui es llancen a fer servir l'euskera. No passa res si es confon arratsalde on amb Arantxa León; liburua (= 'el llibre') amb biburua (= 'el que té dos caps'; buru = 'cap') o si no sabem demanar bé un tallat! (pel que fa a l'error en l'aprenentatge de llengües, recomano l'article "El error en el proceso de aprendizaje", d'Ana Isabel Blanco, de l'Instituto Cervantes de Varsòvia). Pixka bat és molt... per començar.

[60] Bones pràctiques de mediació

Parlàvem no fa gaires dies en aquest bloc de la mediació lingüística. Linguamón - Casa de les Llengües ha organitzat per al dia 2 d'octubre la seva III Jornada de Bones Pràctiques de Gestió del Multilingüisme (traducció, interpretació, mediació) enfocant la qüestió cap a les llengües dels immigrants. Recordem també que Linguamón té un especial interès a promoure bones pràctiques en qualsevol qüestió relacionada amb el multilingüisme (consulteu la secció del seu web sobre aquest aspecte): "Linguamón Bones Pràctiques vol contribuir d’una manera activa i positiva a la sostenibilitat de les llengües, i per fer-ho dirigeix la seva activitat a la promoció i la difusió de bones pràctiques de gestió del multilingüisme i de la diversitat lingüística que s’han dut a terme amb resultats satisfactoris per part de diferents comunitats lingüístiques". Té també un directori de bones pràctiques validades per la institució, que en recull, per exemple, algunes de les que han endegat els serveis lingüístics universitaris.

[57] Projectes per aprendre llengües (i 2)

Els projectes europeus per a l'aprenentatge de llengües publicats per la Unió Europea a l'opuscle La mobilité crée des opportunités tenen un gran interès: són variats (incideixen en diverses llengües europees, les llengües més parlades però també altres de minoritàries, o les que s'han incorporat darrerament a la UE: "FEEL"); toquen diversos nivells de l'ensenyament; faciliten en alguns casos l'aprenentatge de llengües pròximes (projecte "Ajoh, Czesc et Hallo"); posen l'èmfasi a propiciar l'aprenentatge de llengües de col·lectius amb dificultats (persones desafavorides o marginades: projecte "Allegro" o persones amb hàndicaps visuals, projecte"Listen and Touch"). Són originals pel que fa a les estratègies (museus nòmades per fomentar la diversitat lingüística: el projecte "Glossomuseums"; aprenentatge per mitjà dels transports públics a diversos països d'Europa: projecte "Learning by Moving"; aprenentatge de llengua gràcies al futbol: projecte "Soccerlingua"). Els projectes es basen sovint en l'ús de mitjans virtuals (DVD interactiu: "Lost In"); però altres pivoten damunt l'ús de mitjans més tradicionals com la ràdio ("Mission Europe") o la televisió ("Speech Bubbles"). És molt interessant el projecte SPIK, d'aprenentatge multimèdia per saber afrontar situacions lingüístiques conflictives (en alemany). Perquè la llengua no es fa servir pas sempre en situacions de calma i relaxament absoluts.

[56] Projectes per aprendre llengües (1)

Aquest 2008 ha vist la llum una publicació de la DG d'Educació i Cultura de la Unió Europea, dins el programa d'aprenentatge al llarg de la vida, que recull tretze projectes europeus de màxim interès per a l'aprenentatge de llengües (facilitem l'enllaç a la versió francesa): La mobilité crée des opportunités: histories de réussites européennes. Leonard Orban, el comissari europeu per al multilingüisme, a la introducció de la publicació es refereix al multilingüisme esperançadorament com a "partie du code génétique de l’Union" i hi afirma que "la langue fait partie intégrante de notre identité et est l’expression la plus directe de la culture". Indica també que a Europa "la diversité linguistique est un fait établi. Dans une Union européenne fondée sur l’«unité dans la diversité», la capacité à communiquer dans plusieurs langues est une obligation pour les citoyens, pour les organisations et pour les entreprises. Nous avons pris l’engagement de préserver et de promouvoir cette caractéristique principale du projet européen". Els projectes de qualitat per a l'aprenentatge de les llengües són, doncs, molt benvinguts, és clar, i més encara si presenten el tret de l'originalitat, com els escollits. Els que aplega la publicació han estat desenvolupats gràcies al suport del programa Lingua de la Unió Europea (el català, malauradament, no pot accedir als ajuts d'aquest programa pel fet de no ser llengua oficial de la UE). Comentarem alguns d'aquests projectes.

[47] Voluntaris lingüístics (i 3)

Aquests dies, arran dels Jocs de Pequín, hem pogut veure com el voluntariat ha tornat a ser una institució fonamental en el desplegament de moltes de les activitats d'aquest esdeveniment global. Volem deixar constància que el voluntariat lingüístic, com a tal, hi ha tingut un paper. Llegíem ja en unes informacions en plena organització dels Jocs Olímpics que "Selon un responsable du Bureau du Groupe de coordination du volontariat et du bénévolat aux Jeux Olympiques de Beijing, les besoins du service volontaire et bénévole des J.O. nécessitent le recrutement d'un plus grand nombre de volontaires et de bénévoles linguistiques. A cet effet, le bureau susmentionné invite sincèrement les personnalités des divers milieux de la société remplissant les conditions requises à s'inscrire dans les meilleurs délais. Les départements intéressés commenceront à partir de mi-décembre au deuxième tour d'examen et de choix des bénévoles linguistiques."Els voluntaris lingüístics han intervingut, per exemple, en els serveis d'atenció mèdica dels Jocs o en el suport als desplaçaments dels visitants estrangers. Com és lògic, hi ha hagut en aquests casos formació específica per als voluntaris. Altres iniciatives de voluntariat lingüístic de què tenim notícia més enllà de les universitats són, per exemple, el d'un grup de dones bénévoles (o voluntàries) canadenques amb altres dones (immigrants) que no coneixen prou l'anglès o el francès. Un altre voluntariat lingüístic interessant, que aporta idees, el trobem al Japó: el Tokyo Metropolitan Government té un pla d'intervenció de voluntaris en el cas de desastres que preveu l'existència del voluntari lingüístic, que té com a missió "give victimized foreigners language support during a large-scale disaster" (punt 3). Una nova iniciativa de voluntariat lingüístic als hospitals podem trobar-la al North York General Hospital de Toronto, que és un centre marcadament multicultural, multiracial i multilingüe, on són imprescindibles per a la feina diària les competències lingüístiques i interculturals. A la vista d'algunes d'aquestes experències de voluntariat lingüístic llunyanes i ben externes a la universitat, semblaria oportú que els serveis lingüístics universitaris assumissin el repte de formar voluntaris per a intervencions específiques no estrictament relacionades amb el context universitari, i, encara més, que no fossin necessàriament orientades a l'acollida d'estudiants nouvinguts. Potser els crèdits per a accions solidàries dels nous plans d'estudi podrien obrir una via per a la formació d'aquests nous voluntaris que demana una societat cada cop més complexa, de la qual la universitat no hauria de quedar despenjada.

[46] Voluntaris lingüístics (2)

La idea del voluntariat lingüístic va ser seguida amb interès des de fora de les universitats i, al cap de sis anys d'engegar-se l'experiència del voluntariat lingüístic a la UAB, La Generalitat va activar amb decisió el programa Voluntaris per la llengua, inciativa d'una gran ambició, claredat i senzillesa alhora, que requereix la intervenció d'un autòcton i d'un nouvingut. El primer ha de comprometre's a mantenir unes sessions de conversa amb el segon, a fi que aquest pugui practicar l'ús de la llengua catalana i optimitzar l'aprenentatge de la llengua. La iniciativa de la Generalitat és àmpliament explicada a l'article següent sobre els Voluntaris per la llengua i va ser distingida com un dels "Ten successfull ways to motivate language learners" a la Unió Europea. Milers de persones, avui dia, en una progressió ascendent, constitueixen parelles lingüístiques que segueixen les directrius del programa de Voluntaris per la llengua i que semblen satisfetes de l'experiència, per totes dues parts. Observem aquest testimoni:

[45] Voluntaris lingüístics (1)

Quan el 1996 al Gabinet de Llengua Catalana de la UAB es va crear el voluntariat lingüístic (una idea que es va treure del magí el company J. Pujol Nadal en el context d'una extraordinària comunitat d'amics en plena efervescència d'idees, projectes i realitzacions), poc es podia pensar aleshores que el moviment tindria continuïtat a la UAB i que s'estendria més o menys ràpidament a altres universitats catalanes per mitjà dels seus serveis lingüístics. A banda la UAB, els voluntaris lingüístics van prendre cos i es van estendre a la UPC, a la UJI, de Castelló, a la UV, a València, a la URV, a Tarragona, a la UdL, a Lleida, o a d'altres universitats del Principat. Els voluntaris lingüístics van arribar també ben aviat a les Illes (a la UIB) i, més recentment, s'han estès a les universitats gallegues (Universitat de Santiago de Compostel·la). Les finalitats o els objectius dels diversos voluntariats universitaris són lleugerament diferents: sempre preveuen com una de les seves activitats principals el suport a l'acollida lingüística i cultural d'estudiants nouvinguts, però també tenen altres objectius vinculats amb les activitats de dinamització de la llengua a les universitats. La Universitat Autònoma de Barcelona, d'altra banda, ben aviat va començar a articular un programa de formació dels voluntaris i voluntàries (vegeu, per exemple, el programa de l'XI Curs de Formació del Voluntariat Lingüístic), amb xerrades sobre el voluntariat, sobre diversos productes per a l'aprenentatge de la llengua, sobre aspectes sociolingüístics, sobre metodologia per a la seva intervenció com a voluntaris lingüístics, etc. Recordo que vaig intervenir directament en un dels primers cursos de formació donant pautes als voluntaris sobre els productes formatius per a l'aprenentatge de llengua i l'acollida lingüística. També les altres universitats s'han sumat a la formació del voluntariat, que considero del tot imprescindible. A la UAB, des de fa uns anys, es fa servir per a aquesta formació una de les unitats del programa Argumenta, la d'acollida d'estudiants nouvinguts, concebuda amb aquesta finalitat en dissenyar el material.

[39] Pla de llengües de la UAB: chapeau!

La Universitat Autònoma de Barcelona va aprovar a mitjan juliol el seu flamant Pla de llengües: una aposta estratègica pel multilingüisme, una realització que té la singularitat d'haver-se plantejat sota la forma d'un procés participatiu adreçat a tota la comunitat universitària (chapeau!), però que ha tingut uns noms propis al darrere, imprescindibles: els de la Marta Estella i la Sílvia Amblàs, del servei lingüístic. Elles mateixes han explicat l'experiència de l'elaboració en un article recent a la revista Llengua i Ús. El Pla... no té rebuig: es desglossa en diversos àmbits i línies de treball (institucional i de gestió, docència, acollida lingüística i cultural, recerca), concreta en actuacions, proposa un calendari d'execució i no oblida els aspectes d'avaluació. Tot un exemple de treball de qualitat en una dotzena de pàgines (només!) que presenten una claredat fulgurant. Termes com els de “seguretat lingüística” (lligat al de “transparència informativa”), “gestió del multilingüisme”, “competència pluricultural i plurilingüe”, “accessibilitat universal”, “diversitat lingüística i cultural del campus”, “competència intercultural”, “internacionalització a casa”, “escala de multilingüisme”, etc. són usats amb justesa i amb una visió penetrant de cap on han d'anar les coses en uns campus universitaris europeus cada cop més complexos pel que fa als usos lingüístics. La concreció (realista) del Pla... és un dels seus aspectes més destacats, acostumats com estem als pronunciaments plens de vaguetats sobre la promoció del multilingüisme, a tots nivells, que acaben conduint a paper mullat sobre paper mullat. Un altre aspecte general rellevant, des del meu punt de vista, és la reivindicació de la UAB com una institució amb el multilingüisme al seu codi genètic, que “reconeix i valora el capital lingüístic de la comunitat universitària” i que defensa amb un cert orgull la vivència d'aquest multilingüisme. ¿Us imagineu una universitat que pogués atraure estudiants de fora perquè s'hi viu una experiència de multilingüisme inusual, enriquidora, que contribueix tant o més a l'educació integral preconitzada per Bolonya que la millor de les assignatures del millor dels màsters europeus?

[35] Interaccions multilingües

Les interaccions multilingües, actes de comunicació en què cada persona utilitza la seva llengua, són cada cop més freqüents, tot i que per a moltes persones són actes relativament forçats: el fet que els interlocutors no hi tendeixin a la convergència fa percebre aquests actes com a problemàtics. Mirat des del punt de vista de la pragmàtica, aplicant-hi el “principi de cooperació” de Grice (1975), aquestes interaccions podrien vulnerar la quarta i darrera de les màximes d'aquest autor que regulen la cooperació comunicativa entre els parlants, la que estableix que cal “ser clar” i “evitar l'obscuritat de l'expressió”. Mirat des de les aportacions d'altres autors destacats de l'àmbit de la pragmàtica, que han reflexionat sobre la “cortesia lingüística” entesa com una estratègia al servei de les relacions socials amb l'objectiu de mitigar els conflictes i les tensions i conservar la imatge pública, podríem considerar que les interaccions multilingües podrien, veritablement, fer-la perillar. R. Lakoff (1973) formulava, per exemple, entre les seves regles de “cortesia lingüística”, la que dictava: “sigues clar”. Seguint, d'altra banda, els plantejaments de G. N. Leech (1983) també sobre la cortesia lingüística, aquesta s'entendria a partir del cost o el benefici que l'acte comunicatiu genera en l'emissor o el receptor. L'acte descortès seria el que comportaria costos al receptor i beneficis a l'emissor. Estem convençuts que les interaccions multilingües poden ser un magnífic escenari per al respecte, la cortesia i l'assoliment de beneficis (l'enriquiment lingüístic i cultural) per a tots els interlocutors que hi prenen part a canvi, només, d'un cost molt baix, el d'una certa incomprensió que cal saber gestionar i superar sense angoixa. Llegim, a continuació, unes paraules de Juan Carlos Moreno Cabrera, lingüista que es mostra partidari de les interaccions multilingües (La dignidad e igualdad de las lenguas, 2000: p. 256).

[31] Intercomprensió (2)

Dies enrere vam anotar diversos recursos per a la intercomprensió de llengües romàniques. Un apunt, ara, de l'ideal a què es podria aspirar. Umberto Eco el sintetitza a la seva obra En busca de la lengua perfecta (1994): “El problema de la cultura europea del futuro no está sin duda en el triunfo del poliglotismo total (quien supiera hablar todas las lenguas sería como el Funes el Memorioso de Borges, con la mente ocupada por infinitas imágenes), sino en una comunidad de personas que puedan captar el espíritu, el perfume, la atmósfera de un habla distinta. Una Europa de políglotas no es una Europa de personas que hablan con facilidad muchas lenguas, sino, en el mejor de los casos, de personas que pueden encontrarse hablando cada uno su propia lengua y entendiendo la del otro, que no sabrían hablar de manera fluida, pero que, al entenderla, aunque fuera con dificultades, entenderían el "genio", el universo cultural que cada uno expresa cuando habla la lengua de sus antepasados y de su propia tradición.” És això.

[23] Multilingüisme de grup

És suggestiva la idea que les competències lingüístiques no vagin sempre associades estrictament als individus, sinó que es puguin plantejar competències lingüístiques grupals. Imaginem, per exemple, en l'ordre laboral, un equip de treball de tres persones a què l'organització no exigís el coneixement d'una mateixa lingua franca estrangera a tots els seus membres, sinó que hi hagués una distribució de les competències lingüístiques necessàries per al grup: en lloc de tenir tres persones que sabrien anglès, n'hi podria haver una que sabés anglès, una altra que sabés francès i una altra que sabés xinès. Com a equip de treball, òbviament, seria molt més competent. Aquesta idea ja s'aplica a la vida real, és clar, fent de la necessitat virtut. Quantes vegades no hem viatjat en grup i algú ha estat el responsable de la comunicació en passar per un país, algú altre en passar per un altre, segons els coneixements lingüístics de cadascú? Jesús Tuson va imaginar un cas extrem de poliglotisme d’equip, amb un component de planificació que s’ha de considerar poc menys que utòpic. Deia, en un dels seus textos (Patrimoni natural, 2004) : “I allà on no pugui arribar un individu sol podrà arribar-hi un grup. Imaginem cinc persones ben avingudes, amb ganes de veure món, que decideixen planificar un viatge a quatre o sis anys vista. Calculem, a més, que entre totes cinc ja s’han fet propietàries de tres llengües, potser quatre, i que prenen la decisió de convertir-se en “equip de poliglots”. En els anys en què estarà vigent el projecte de futur, cadascuna d’aquestes persones es compromet a adquirir dues llengües més, totes diferents (una fita ben fàcil d’assolir en els anys previstos, sobretot si l’equip està constituït per gent jove). Aquest grup, a més, no està gens disposat a reincidir en les llengües habituals, les de l’oferta típica (anglès, francès, alemany, que potser ja coneixen), i comencen, coratjosos, l’aventura del suec, l’àrab, el berber, el rus, el xinès, el suahili, el japonès... De cop, se’ls obren possibilitats immenses d’anar pel món amb la comoditat de poder tractar tot de pobles en la llengua de cada lloc, perquè l’equip de poliglots, cinc persones, han arribat a adquirir més d’una dotzena de llengües.” (p. 98-99)