Dono breu notícia, avui, del número que la revista Escola Catalana ha dedicat a les xarxes socials en l'educació. Aprofito per recordar que Escola Catalana acaba de renovar la seva direcció i el consell de redacció: Joan Badia ha rellevat Carme Alcoverro en la màxima responsabilitat. Esperem que en aquesta nova etapa Escola Catalana continuï sent un vehicle incansable de les inquietuds que es generen en el context de l'ensenyament. El número a què faig referència, al qual es pot accedir a la xarxa, inclou articles que proven de respondre les preguntes següents: "Les xarxes socials (Facebook, Twitter, Ning, Hi5, Linkedn...) són presents al nostre entorn: sembla que no ens en podem escapar. Te’n parlen, i si no n’estàs al cas, sovint tens la sensació que t’has perdut alguna cosa important. Pensem-hi una mica, però... Segur que ho són, d’importants? I segur que ho són per a l’educació i per a la formació dels nostres alumnes? Fins a quin punt els ensenyants de casa nostra estan al cas d’aquest fenomen? I fins a quin punt hi participen? I els nostres alumnes... hi estan tots al cas, d’aquestes xarxes? Com i per què? Hi aprenen o simplement és una nova versió de l’amistat adolescent?". En destaco els textos de Ramon Barlam, que fa un recorregut des de les primeres "xarxes socials" a Catalunya i que, en un altre text, explica el projecte Espurn@; la notícia de les Illes sobre la qüestió de Margalida Barceló i Manuel Rivera, l'explicació de la història d'Espiral (a la darrera jornada de la qual va participar Aprendre llengües) i la notícia de la metodologia Webquest a càrrec de Carme Barba i Sebastià Capella, entre altres col·laboracions. Es tracta d'apunts breus, sintètics, que configuren el calidoscopi d'un país que fa temps que aprofita el potencial de les tecnologies en l'educació.