Acabo de llegir un llibre fantàstic
per als nostres estudiants universitaris que se les heuen amb la
producció de textos científics, o que en practiquen la correcta
elaboració. Es tracta del text d'Anne E. Greene Writing Science in
Plain English (The University of Chicago Press, 2013). El text és en anglès i aplicat a
l'anglès, però qualsevol estudiant universitari hauria de poder
traslladar les explicacions pertinents, mutatis mutandis, a la
llengua catalana o a aquella en què es disposi a escriure un text de
caràcter científic. Si destaco aquesta publicació és perquè la
considero molt adequada al públic que indicava més amunt, i també a un públic més ampli, el d'aquells que ja comuniquen regularment la ciència. El text,
després d'una introducció en què defensa el plain English també en l'àmbit científic, s'articula en diversos capítols que
constitueixen una llista de suggeriments clau a l'hora de produir un
text millor (a list surprisingly simple, segons l'autora). Es tracta
de consells que sempre aporten exemples il·lustratius (antimodels i
models) molt clars, i que van seguits de diverses activitats
plantejades al lector-aprenent, molt útils, la solució de les quals
es pot trobar a l'apèndix de l'obra. El plantejament del llibre és
molt general i tot el que s'hi diu és vàlid per a les diverses
disciplines científiques. Els punts principals que tracta el text
són: com ajustar-se a l'audiència, com ajustar-se al registre
adequat (informal, popular, convencional, abstracte), com trobar el
to adequat; com construir una història per explicar la ciència (amb
subjectes concrets, verbs forts, verbs actius, posant juntes les
paraules que hi han d'anar); per què i quan fer servir la veu
activa; com escollir el lèxic (ús de paraules breus, control de
les paraules d'origen llatí, estalvi de sinònims, separació dels
sintagmes massa complexos i confusionaris, elecció acurada dels
termes tècnics); omissió de les paraules innecessàries; control de
les redundàncies i dels mots de transició; control de les
modalitats negativa i afirmativa; control de la col·locació al
discurs de la informació vella i la informació nova; control dels
elements paral·lels que hi ha en els textos; estímul de la varietat
de llargades de les frases dels textos; nocions de disseny dels paràgrafs;
tècniques per a la construcció dels paràgrafs. Les receptes de
Greene, molt ben argumentades i justificades, conformen un volum
d'altíssima utilitat a les aules universitàries. Tot en l'obra
escau a la capacitació per a la comunicació de la ciència dels que
fan les primeres armes en aquest terreny.
