A mesura que el finançament per a
l'ensenyament de la llengua catalana als nouvinguts ha anat davallant
dràsticament aquests darrers anys en l'àmbit de l'acollida
lingüística universitària, es fa més necessària que mai la
reflexió sobre les primeres hores d'aprenentatge lingüístic,
sociocultural i intercultural dels nouvinguts, aquelles amb què s'ha
d'atendre els acabats d'arribar si no es vol liquidar tota
possibilitat d'acollida al país. Les primeres quinze hores són ara com ara fonamentals i no hi ha marge d'error. És per això
que els serveis lingüístics ben aviat començarem a treballar en un
disseny formatiu per a aquestes hores inicials. Caldrà tenir en
compte, naturalment, les experiències que ja es duen a terme des de
fa molts anys en formació lingüística per a nouvinguts als diversos centres de l'àmbit
universitari i els productes i metodologies existents i també
experiències d'altres països o llengües. Un dels documents que
tinc entre mans aquests dies és precisament el llibre Español como nueva
lengua. Orientaciones del Instituto Cervantes para un curso de
emergencia destinado a inmigrantes, de Fuenciscla Isabel Sanz
(Madrid, Santillana: 2005) amb una programació que cobreix les primeres trenta hores
d'un nouvingut alfabetitzat. El text situa l'aprenentatge en àmbits
públics i professionals i respon a la necessitat dels estudiants
d'aprendre amb urgència el castellà amb finalitats socials i
laborals. Cadascun dels àmbits en què es vertebren les unitats del
text (nou) es desglossa en funcions, gramàtica, lèxic, aspectes
socioculturals, tipus de text i estratègies interculturals. El text
conté també unes
especificacions metodològiques, una reflexió sobre l'ensenyament de
la llengua, sobre el paper del professorat i una explicació de les
activitats proposades i dels procediments i les dinàmiques de
treball i els criteris per a l'avaluació. Si la Direcció General de
Política Lingüística ens ha lliurat darrerament un nou programa del nivell inicial (2011), és imprescindible també un cop d'ull a
les propostes que ens vénen d'altres llengües que ho tenen tot regalat, perquè els recursos econòmics són en el cas del castellà
d'una magnitud extraordinàriament superior a la del català.