[904] Intercanvi lingüístic amb el Quebec

Aquests dies visc de prop aquesta excel·lent iniciativa del Departament d'Ensenyament, l'intercanvi de nois i noies que han completat el tercer d'ESO i el grau equivalent quebequès i volen estudiar una part del quart d'ESO al Quebec o a Catalunya respectivament, en forma d'un intercanvi que preveu que els estudiants quebequesos estiguin en primer lloc amb la família d'acollida catalana i que després els estudiants catalans vagin al Quebec. Es tracta que tres mesos del curs es puguin fer en immersió lingüística en l'altre context i els estudiants han de participar plenament de la vida del centre educatiu de la societat d'acollida, amb alguna adaptació curricular. El programa engega aquest any, amb gairebé una trentena d'aparellaments (curiosament, o no tant, un 95 % dels casos són noies) i estic segur que serà un veritable èxit. L'aprenentatge de les noies catalanes, com es recordava fa un parell de dies en l'acte que donava el tret de sortida al programa serà integral: aprendran francès, lògicament, ràpid i bé (el francès quebequès: una experiència de lleugera diversitat respecte al model ensenyat i après aquí). Aprendran a comunicar-se més enllà del francès, activant tots els recursos de què disposin, aprendran competència intercultural, la gran assignatura pendent que la vida amb exposició a altres realitats contribueix a fer créixer. Aprendran el que l'escola tantes vegades, amb la millor de les intencions, només pot explicar. Enhorabona, doncs, al Departament, per la iniciativa. Insereixo les diapositives de la presentació que Neus Lorenzo (Departament d'Ensenyament) feia a les famílies sobre el programa:

Intercanvi Catalunya-Quebec (famílies catalanes) from Neus Lorenzo

[843] Trobada de francès llengua estrangera

He estat a la 7e Recontre de Français Langue Étrangère (FLE), organitzat per les Editions Maison des langues amb l'Institut Francès de Barcelona, que ha tingut lloc aquests darrers dies a la seu d'aquesta darrera entitat. Les comunitats d'ensenyants de llengües (professorat, institucions, món editorial) són espais amb unes dinàmiques pròpies, en les quals de tant en tant és interessant immergir-se, tot i no pertànyer al gremi concret, per conèixer línies de treball o de possible expansió de les llengües en qüestió i fins i tot per veure si algunes de les pràctiques arrelades en unes comunitats d'ensenyants poden ser exportables a altres llengües. He estat darrerament en alguna jornada de professorat d'espanyol, o d'anglès ja fa més temps, i crec que l'observació d'aquestes comunitats aporta experiència interessant als responsables de la formació en centres d'idiomes multilingües. La qualitat dels tallers a què he pogut assistir aquests dos dies ha estat elevada (reflexió sobre la pissarra interactiva, reflexió sobre l'autonomia i la interacció en l'àmbit de l'aprenentatge amb digitalitat: le numérique, en francès). Ha estat excel·lent, també, la conferència de Marion Tellier sobre el llenguatge no verbal, entès no pas en el sentit més tradicional amb què se sol tractar aquesta qüestió i que tants prestatges omple a les llibreries, sinó amb perspectives innovadores. M'ha semblat molt interessant la seva reflexió sobre els gestos coverbals (espontanis, inconscients), generats en coordinació i en bloc amb la paraula i el pensament. Per què produïm els gestos coverbals? Quina relació real (d'impacte, d'adaptació) tenen amb el nostre interlocutor? Tellier també ha parlat del gest a la classe de llengua des del punt de vista de l'ensenyant (quina és la gestualitat de l'ensenyant?) i de l'aprenent i ha fet referència, igualment, al tema més conegut de la gestualitat segons les cultures. La conferència de Tellier, fonamentada en una àmplia base de recerca i farcida d'exemples significatius presentats en vídeo (d'alumnes i fins d'algun personatge polític rellevant) ha estat veritablement apassionant. M'hauria agradat sentir-la a parlar, també, d'un aspecte que quedava fora del seu objectiu, l'avaluació del gest. Si bé és cert que la llengua oral des de fa uns anys ja s'ensenya, després de molt de temps de ser el parent pobre en l'ensenyament de la llengua, i que unànimement es reconeix que la gestualitat en forma part, no és gens evident que s'avaluï i, sobretot, que s'avaluï bé aquest aspecte crucial de tota producció oral.

[835] Apps per a estudiants de mobilitat

Trobem ja a l'Apple store i a Google play una versió de les guies de conversa català-anglès i anglès-català, català-francès i francès-català i català-castellà i castellà-català elaborades pels Serveis lingüístics de la UB amb el suport de la Generalitat de Catalunya. No hi ha encara ressenyes dels usuaris disponibles als dos magatzems d'apps però ja podem considerar aquesta iniciativa un encert. El projecte s'anuncia al portal Intercat, espai amb recursos electrònics per aprendre la llengua i la cultura catalanes especialment pensats per a estudiants universitaris de mobilitat. L'aplicació és gratuïta, fet que s'agraeix especialment quan justament aquesta setmana s'ha difós la notícia de l'encariment general de les aplicacions d'Apple. No hi ha dubte que la proliferació de dispositius mòbils intel·ligents fa pensar molt seriosament en noves formes de servir els continguts de sempre. Les guies de conversa dels Serveis lingüístics de la UB són un bon exemple de progressiva adaptació dels productes elaborats pels serveis lingüístics universitaris als sistemes de distribució més oportuns a cada moment: van sorgir en format de paper, les vam tenir a l'abast en format per a web i comencem a poder-hi operar també en forma d'aquesta app per a dispositius mòbils que inclou les tres guies indicades. Que s'ha d'incorporar la dinàmica de treball amb apps als serveis lingüístics em sembla molt clar: un servei sempre ha d'anar a trobar el seu usuari i els estudiants de mobilitat van cada vegada més equipats amb eines que els permeten l'm-learning i l'u-learning. Si voleu donar un cop d'ull a la reflexió que fèiem amb una companya a la UAB sobre l'oportunitat d'incorporar les apps a l'ensenyament aprenentatge en el context dels centres de llengües universitaris, podeu mirar el vídeo breu que vam produir fa uns mesos. Aprendre llengües ha donat i anirà donant notícia, d'altra banda, d'apps que poden ser útils en l'aprenentatge lingüístic dins o fora l'aula i, més en general, en l'acollida lingüística.

[827] Llatinitat

Catalunya fa molt de temps que mira cap al Quebec, un territori de característiques relativament similars (en el qual, per cert, ja s'han fet sense cap tragèdia dues consultes sobiranistes aquests darrers anys) on la llengua francesa lluita per sobreviure davant el puixant i omnipresent anglès americà. És des d'aquell país que l'Office québécquois de la langue française, juntament amb la xarxa Realiter, han elaborat el Vocabulari panllatí de la bicicleta, una obra multilingüe amb lèxic comú i en bona part també específic de la bicicleta que em sembla una autèntica delícia. L'obra presenta els termes en català (amb participació del TERMCAT), castellà, francès, italià, romanès, gallec, portuguès i també anglès. Cada iniciativa conjunta que té en compte les llengües neollatines és una aventura estimulant. Cada publicació, estudi, jornada o projecte que considera alhora aquestes llengües tan lligades al nostre origen ens obre enormement els horitzons i ens retorna al nostre àmbit lingüístic natural, a la nostra essència. Un àmbit que no té res de resclosit, precisament, perquè la família de les llengües romàniques ens obre la porta de la comunicació amb mig món. Tots els ciutadans de la Catalunya del futur han de sentir com a pròpies les llengües romàniques, si més no des del punt de vista receptiu. Catalunya no pot viure més temps en l'estèril dialèctica lingüística del català i el castellà, sota el foc incendiari de qui vol fer creure obsessivament que s'exclou el castellà del sistema educatiu. La hispanitat castissa de sempre ens sembla ja completament reduccionista i provinciana. És moment de trobar continents que ens acullin; la llatinitat és una pàtria que no exclou, sinó que eixampla.

[461] Salvar la llengua

L'any 2004 Bernard Pivot, presentador del popular programa literari de televisió Apostrophes, va publicar el llibre 100 mots à sauver, recull de cent paraules arcaiques de la llengua francesa que proposava recuperar. Un any després Pau Vidal publicava En perill d'extinció: 100 paraules per salvar (Barcelona: Empúries, 2005), que no tenia per objectiu defensar paraules d'un passat remot sinó més aviat paraules col·loquials desaparegudes de les converses per la pressió de castellanismes o per haver estat rellevades per sinònims més senzills. Es tractava de paraules com: queviures, rai, recança, pítima, penjaments (dir penjaments d'algú), peixar, nyicris, murri, murga, jeia, xampany, girar-se feina, fer salat, fato, feredat, esbarriar, balder, badoc... o cabòria. Faig la prova a classe, a la Facultat, i trobo que els alumnes desconeixen bona part de les paraules que recull Pau Vidal. Una finalitat similar hi ha rere iniciatives com la Reserva de paraules (promoguda per l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès i basada en la col·laboració popular) i el Rodamots. Ara veig que un dels polítics filòlegs del govern català, el vicepresident Carod-Rovira, publica una obra de plantejament similar al de Pau Vidal, 113 paraules per salvar (n'informa La Vanguardia d'avui) entre les quals hi ha capsigrany, escurar, fadrí, jan, llescar, guaitar, nòlits, nyap, poliol, rai, rebregar, sacsó, sofraja, xalar o xona, entre altres. L'operació de rescat dels mots té alguna cosa de fascinant, és clar, però no s'han de perdre de vista els límits de la maniobra: que els quelcoms, àdhucs, suares i nogensmenys són, com aquell qui diu, irrecuperables, ens ho demostren fets com el tractament paròdic (una paradoxal recuperació) que en fa el Polònia, que posa aquests mots en boca d'algú, tot un president, amb una llengua vacil·lant a tots nivells. Hi queda al descobert, així, l'intent ridícul de provar de donar una pàtina de genuïnitat, per mitjà de l'encastament d'un reguitzell de mots arcaics, a una llengua sense solta ni volta. Perquè salvar el lèxic és una part, però no pas la més important, en l'àrdua operació de salvar una llengua.

[445] La pressió de l'anglès

M'arriba informació de l'entrevista recent de 7 jours sur la planète al conegut lingüista i poliglot francès d'origen tunisià Claude Hagège i la reprodueixo al bloc perquè reflecteix un posicionament latent que no sempre veig formulat d'una manera tan clara (tan poc evitativa, si voleu). La radicalitat de les afirmacions d'Hagège convida, certament, al debat, a la generació de saludable controvèrsia i a la necessària aparició dels matisos. És difícil quedar-hi indiferent. Aquest autor fa una denúncia molt dura del que ell anomena la pressió enorme i insuportable de l'anglès damunt les altres llengües, com el francès. Una pressió generada, segons ell, per una simple qüestió de moda i esnobisme. L'anglès, segons Hagège, amenaça seriosament la diversitat lingüística. Sembla prometre un gran futur a les persones que en realitat no és tal, o s'implanta a les empreses franceses excessivament, de manera innecessària. El lingüista lamenta, igualment, que llengües com el francès hagin de suportar una gran allau de manlleus angloamericans. És curiós que Hagège, en un moment de l'entrevista, arriba a carregar a la pressió de l'anglès fins i tot el renaixement entendridor actual de les llengües regionals com ara el català! Hagège no s'està de reconèixer, amb tot (i això fa bo de sentir-ho), la cruel persecució històrica de la República damunt les seves llengües altres que el francès, com ara el català, el basc, l'occità o el bretó, per exemple. Deixo aquí l'entrevista, sis minuts d'uns plantejaments ideològics radicals que estem acostumats a llegir entre línies, per pura correcció política, i que aquí s'expressen sense embuts. ¿Hi ha una pressió insuportable de l'anglès damunt les altres llengües que posa en perill el bé preuat de la diversitat lingüística?

[420] Busuu.com: comunitat per aprendre llengua a la xarxa

A Aprendre llengües hem parlat de diversos espais a la xarxa per a l'aprenentatge de llengües (consulteu l'etiqueta intercanvi lingüístic). Vull donar una breu notícia, ara, de Busuu.com (llegiu-ne informació a la Viquipèdia), espai que pren el nom d'una llengua en vies d'extinció del Camerun, el busuu. Es tracta d'una xarxa social espanyola llançada el 2008, amb contingut propi elaborat per especialistes, en la qual els usuaris poden aprendre quatre idiomes diferents (anglès, espanyol, alemany i francès). Els materials didàctics es basen en el MECR (de l'A1 al B2). S'ofereixen a l'aprenent unitats didàctiques sobre temes de la vida quotidiana (més de 150) i exercicis de vocabulari, diàlegs, material en podcast i documents descarregables amb els continguts treballats. Un dels aspectes clau de Busuu és que permet constituir una comunitat d'aprenentatge: els aprenents hi poden buscar parlants nadius de la llengua que aprenen i conversar-hi per mitjà de la prestació de videoconferència i xat que ofereix l'espai: qualsevol aprenent pot esdevenir mestre d'algú altre. Busuu té una oferta bàsica gratuïta i una altra de premium, pagant, a un preu mòdic. Tot i que l'arrencada de Busuu va ser lenta, al cap d'un any de vida tenia ja més de 100.000 usuaris en més de 200 països. La campanya de promoció que va fer, associada a la preservació d'un llenguatge amb poca presència a la xarxa, el silbo de Gomera, va ser poc menys que una genialitat. Busuu ha rebut en la seva breu singladura diverses distincions de relleu. Deixo al peu d'aquestes ratlles un vídeo explicatiu d'aquesta comunitat per aprendre llengües:

[394] La malaltia catalana

El nom de moltes malalties és un compost d'un substantiu i un complement. És curiós: català no sembla entrar en el joc. L'adjectiu català forma part de grups com burro català, obertura catalana (la famosa jugada d'escacs), raça catalana (animal), venjança catalana, etc., però no veig una afecció etiquetada com a catalana. No sé si caldria preocupar-se. El cas és que l'elenc de les malalties (i encara més la llista de les denominacions populars, més enllà dels noms científics convencionals) és ple de referències locals geogràfiques: tenim la febre de Malta, la síndrome d'Estocolm, el virus del Nil occidental i fins i tot una malaltia dels que van d'aquí cap allà, la síndrome de la classe turista. Si no ens movem del nostre veïnat, francesos i espanyols tenen l'adjectiu nacional, també, posat a alguna malaltia (no pas per ells mateixos!). La sífilis, arribada d'Amèrica, va ser coneguda com el mal francès des d'Itàlia, mentre que des de França es parlava... del mal napolità. Durant molt de temps a Catalunya se l'ha designat col·loquialment com a mal francès. I tenim també les grips, les fatídiques grips, que els darrers anys en les seves múltiples formes hem vist anomenades del pollastre o porcina (encolomant el mort als animals) i ara, amb una gran asèpsia, grip nova o, amb més rigor, grip A. No oblidem, però, que la cruel pandèmia de grip que els anys 1918 i 1919 va devastar Europa va ser anomenada des de França la grippe espagnole. Aquesta era la denominació habitual a l'època, la que trobem en llibres d'història, memòries o correspondències. Entre els milions de morts que va ocasionar la grippe espagnole (doneu un cop d'ull a les imatges de Google sobre la debacle) hi va haver personalitats cèlebres com el poeta cubista Guillaume Apollinaire o el dramaturg Edmond Rostand. Espanya no queda lliure, doncs, de donar nom a una malaltia... o més: també la sífilis, si tornem a l'exemple precedent, va ser coneguda com la enfermedad de la española... Catalunya, pel que sembla, no té malaltia, potser perquè des de fora ni se la veu ni se la considera. No té ni malaltia ni, sobretot, remei.

[384] Portal lingüístic del Canadà

Vull donar notícia, avui, del Portail linguistique du Canada, una iniciativa que va néixer el 8 d'octubre, que es presenta (en anglès i en francès) com una “vitrine de l'expertise canadienne dans le domaine langagier” i que anuncia que “fait connaître à ses lecteurs les ressources élaborées au pays qui traitent de différents aspects de la langue”. El web desenvolupa l'estratègia del govern de promoure les llengües oficials del Canadà que figuren la Feuille de route pour la dualité linguistique canadienne. Els objectius d'aquest portal són fer difusió dels productes lingüístics elaborats al Canadà, fer valdre l'expertesa canadenca en matèria lingüística i contribuir a ajudar els canadencs a comunicar en les dues llengües oficials, l'anglès i el francès (el portal conté també àmplia informació sobre les llengües autòctones, com el cri, l'inuktikut o el lanskapi). El web permet accedir a programes de llengua, exercicis o consells per a la redacció (hi ha una secció sobre comunicació clara i efectiva i a enllaços de tota mena relacionats amb la llengua, les professions lingüístiques o la formació lingüística). Entre els recursos, destaca la secció de diccionaris i publicacions, que conté “hyperliens à des ressources et outils de qualité, tous produits au Canada. Ceux-ci comprennent des bases de données, des lexiques, vocabulaires et dictionnaires, des outils d'aide à la rédaction, à la traduction, des didacticiels et une bibliographie d'ouvrages non disponibles en ligne.” Un portal, doncs, que posa a les nostres mans una bona colla de recursos per aprendre les llengües canadenques i que permet tenir una noció de la producció lingüística del país El Canadà, on el francès lluita per sobreviure, no és pas una bassa d'oli pel que fa a la situació de les llengües (recordem la situació resistencial del Quebec o la de les llengües autòctones). Eines com el Portail ajuden, amb tot, a visualitzar un país divers i orgullós del seu patrimoni lingüístic.

[226] Estratègies per a l'aprenentatge de llengües

Després de triar i remenar per la xarxa dono notícia, avui, d'un text recent (2008) que considero un excel·lent recurs per a l'autoaprenentatge de llengües, des de l'angle dels formadors o gestors de la formació, però també, sobretot, dels aprenents. Es tracta d'una part d'una interessant publicació del departament d'Educació del govern de l'Estat canadenc d'Alberta adreçada a l'ensenyament del francès (primera llengua de set milions de canadencs i oficial al Canadà com l'anglès), idioma amb el qual el govern d'Alberta explicita un fort i lúcid compromís. No em sé estar de citar aquestes paraules de la publicació, ara que tot sembla abocar a promoure les llengües més grans: “Learning French has long been considered important to the education of Alberta students [...]. Alberta students who are linguistically and culturally competent in French can work toward the promotion of cultural understanding and respect for diversity by breaking down cultural barriers and fostering good will and mutual respect. They can also use the intercultural skills that they have developed through the learning of French to enhance our province’s influence and competitiveness abroad, helping them to become better global citizens. In addition, the study of French can reinforce learning in other subject areas such as English Language Arts and Social Studies, where skills such as critical thinking and strategic learning are further developed. Students who learn another language tend to be risk takers, tolerate the unknown and are more flexible and adaptable to new situations—skills needed in an ever-changing world.” La publicació a què em refereixo és The French as a second language nine-year program of studies. Guide to implementation. Grade 10 to grade 12. I vull focalitzar, en concret, en un dels apèndixs d'aquesta obra, el que porta per títol “Suggested Language Learning Strategies”, que conté una llista d'estratègies per a l'aprenentatge de llengües veritablement interessant, de formulació impecable i aplicable a l'aprenentatge de qualsevol llengua. Les estratègies es relacionen amb diversos aspectes: “The list provided in this appendix is divided into various categories: communication strategies, vocabulary development strategies, general language learning strategies and metacognitive strategies. These strategies support the Communication Acts and Repertoire components.” Aquestes estratègies tenen en compte l'abans, el durant i el després dels actes lingüístics, i presten una especial atenció als aspectes metacognitius. Vull destacar, en particular, les estratègies per desenvolupar el vocabulari i també la secció de “General Learning Strategies to Support Language Learning, Sociocultural Interactions, Sociolinguistic Awareness and Accessing and Sharing Information”. Recomano tenir-les molt presents als centres d'autoaprenentatge.

[148] Més francès a Catalunya

Aquesta setmana hem sabut per La Vanguardia (reproduïm la nota de premsa de la USTEC que hi fa referència: “El Gobierno de Sarkozy y Educació impulsan un plan de extensión de la lengua gala en las escuelas catalanas”) que el Departament d'Educació i el govern Sarkozy, per mitjà de l'ambaixador francès, han signat un acord pel qual 16 centres escolars han engegat un pla experimental de llengües estrangeres en francès (algunes assignatures s'imparteixen en francès). La reculada del francès aquests darrers anys a Catalunya ha estat manifesta, i iniciatives d'aquesta mena, sobretot si s'estenen, poden contribuir a pal·liar el retrocés del coneixement d'una llengua que per la seva importància i pel seu veïnatge hauria de ser coneguda o no considerada aliena pels joves catalans. A Catalunya hi ha en aquest moment unes 80.000 persones d'origen francès i l'oferta de les diverses escoles privades franceses és insuficient, fet que durà a reforçar-les i a ampliar les places en oferta els pròxims anys. Joan Badia, diector general d'Innovació i Educació, explica, a la font d'aquesta entrada, que parlar francès no és tan sols una qüestió cultural, sinó també una aposta estratègica des de l'angle econòmic: "Las empresas buscan a gente que sepa hablar francés y no la encuentran", indica Badia. Sembla que és madura, també, la creació d'un títol de grau universitari en Llengua i Literatura Francesa que impartirien la UB i la UAB, en substitució de la Filologia Francesa.

[128] Eines amb valor per a l'autoaprenentatge

L'University Language Centre de la Universitat de Manchester, del qual vam parlar ahir, ens ofereix, a la seva secció de recursos, unes eines molt valuoses per a l'autoaprenentatge, que possiblement coneixeu. Vull destacar-ne dos: la Learning Guide, d'una banda, i els Internet links for language learning, d'una altra banda. La Learning Guide ofereix l'oportunitat als aprenents de desenvolupar les seves destreses d'aprenentatge autònom. Conté tres seccions, la guide to independenty language learning, la guia developing your skills (receptive and productive skills) i la secció Exploiting ressources. En aquestes diverses pàgines hi ha tota mena d'eines de foment de l'aprenentatge autònom (graelles, consells, recursos). Pel que fa als Internet links for language learning, hi ha centenars d'enllaços per aprendre les 18 llengües que s'ensenyen a l'University Language Centre (recursos generals, premsa, podcast, recursos per a la traducció, etc.). Les llengües del Servei de Llengües de la UAB hi tenen una bona colla de recursos a disposició (italià, francès, japonès. espanyol, alemany).

[124] DELF i DALF

Les certificacions DELF (diplôme d'études en langue française) i DALF (diplôme approfondi de langue française) permeten que qualsevol persona de nacionalitat no francesa que vulgui valorar la seva competència en francès per motius personals o professionals pugui presentar-se a un examen que li permet obtenir, si el supera, un reconeixement oficial. La llei estableix que fins i tot alguns ciutadans francesos no francòfons poden ser autoritzats a presentar-se a les proves DELF i DALF. Aquests certificats són els únics diplomes oficials de francès com a llengua estrangera, i els atorga el ministeri francès d'educació nacional per mitjà del CIEP. Són reconeguts internacionalment, i hi ha més de 1.000 centres examinadors distribuïts arreu del món. Els estudiants de francès cada vegada es preocupen més de veure reconegut l'aprenentatge fet, i és molt habitual que quan es volen inscriure als cursos dels serveis lingüístics mostrin interès per saber si se'ls prepara per als exàmens que donen lloc a les certificacions DELF i DALF. Els cursos d'aquests centres, que solen estar ajustats al MECR, com les proves DELF i DALF, donen ben sovint una formació adequada per optar a superar els diversos nivells establerts. Es tracta dels nivells A1, A2, B1, B2, C1, C2. Si voleu consultar les característiques dels exàmens de cada nivell, podeu accedir-hi a partir dels enllaços següents: DELF A1, DELF A2, DELF B1, DELF B2, DALF C1, DALF C2. Si voleu fer una prova per determinar el vostre nivell de francès, el CIEP (membre d'ALTE) en facilita una de solvent, el TCF (Test de connaissance de français).

[116] Recursos per a l'aprenentatge de llengües

M'agrada el Bloc de Lletres de la UB, per l'austeritat, el criteri que demostra i els continguts que difon. Vull destacar-ne, ara, una sèrie que conté relacionada amb l'aprenentatge d'idiomes. Es tracta de diverses pàgines del bloc que donen accés a recursos per a l'aprenentatge de l'italià, el basc, el portuguès, el català, el castellà, l'anglès i el francès. La tria és acurada i em consta que els docents i els aprenents o els autoaprenents d'aquestes llengües hi troben eines molt útils per treballar diversos aspectes de la llengua. Centrant-me en l'anglès, vull destacar-ne una secció de recursos dedicats a la preparació d'exàmens (FCE, CPE, CAE, TOEFL, TOEIC, etc.).

[102] Multilingüisme: pont o barrera?

El 10 de setembre el comissari europeu per al multilingüisme, Leonard Orban, pronunciava a Brussel·les un discurs d'esperança per al multilingüisme en el marc del diàleg intercultural: “El multilingüisme, un pont per al diàleg intercultural o un obstacle?” (consulteu-ne la versió francesa o la versió romanesa). Hi defensava la diversitat lingüística europea com a riquesa, font de cohesió social contra la intolerància i l'extremisme i factor de prosperitat i s'hi mostrava partidari de la necessitat de superar els conflictes que genera. Orban s'hi declarava contrari a la reducció dràstica de llengües per al contacte intercultural (“Je ne suis pas convaincu par les arguments de ceux qui ne proposent qu’une ou deux langues comme seul moyen d’échange interculturel. Cette manière de procéder n’aurait pas seulement pour conséquence d’appauvrir notre société, elle serait aussi en contradiction avec la philosophie même du projet européen.”). I parlava també al discurs de la llengua com a eina d'integració de la immigració, i de la necessitat que les empreses fomentessin les competències lingüístiques. Recomano els vídeos següents (versions portuguesa, italiana, alemanya, francesa), en què s'entrevista Leonard Orban sobre la qüestió.

Versió portuguesa:



Versió italiana:



Versió alemanya:



Versió francesa:

[96] Conversors de text a veu

Els conversors de text a veu que hi ha a la xarxa poden ser molt útils per als docents d'idiomes o, encara més, per als autoaprenents. Les llengües que són susceptibles de la conversió de text a veu són cada vegada més nombroses. Un bon recurs és l'Oddcast TTS (que incorpora el català) i un altre l'Acapela. Entre tots dos queden representades moltes llengües: anglès, basc, català, xinès, txec, danès, neerlandès, francès, gallec, alemany, grec, italià, japonès, coreà, noruec, polonès, portuguès, rus, espanyol, suec, turc, àrab, finès. Fins i tot, si es vol, en un dels dos recursos indicats es pot sentir la varietat occidental valenciana del català. Sovint es pot triar entre sentir un personatge masculí o femení.

[88] Intercompréhension (1)

LaDepêche.fr parlava abans-d'ahir d'aprenentatge de llengües: constatava que l'anglès arrasa a França i que el castellà ocupa el segon lloc de llengües més apreses. L'alemany, el rus i llengües “antigues” com grec i llatí clàssic van clarament de baixa. I, en canvi, “Les langues dites «rares» ont le vent en poupe. Le chinois en particulier qui, considéré comme un «excellent vecteur de promotion » bénéficie d'une attention toute particulière de la part de l'administration scolaire...” El pretext de LaDepêche per parlar de llengües era la trobada (I Encontre Euromania) que hi havia el 30 de setembre i l'1 d'octubre a Tolosa de Llenguadoc promoguda per l'Institut Universitaire de Formation des Maîtres (l'IUFM) amb l'objectiu de traçar camins "pour une nécessaire éducation bi/plurilingue en contexte scolaire". Una notícia encoratjadora relacionada amb aquesta trobada i el centre que l'acollia és la presentació d'un manual escolar per a la intercomprensió romànica en sis llengües: “Un manuel scolaire d'apprentissage des langues à usage non pas national mais européen, et destiné précisément à une première initiation à six langues romanes” (occità, francès, italià, castellà, portuguès i romanès), un “outil pédagogique véritablement révolutionnaire”, concebut per Pierre Escudé i dirigit per l'IUFM en col·laboració amb la Universitat de Valladolid, l'Institut Politècnic de Leiria, el Ciid de Roma i l'editorial escolar romanesa Humanitas. La iniciativa ha estat un projecte Sòcrates Lingua 2, i ha estat finançat per la Comissió Europea. El pla del manual és senzill: “tout en respectant les programmes nationaux, nous souhaitons mettre en évidence les rapports qui existent entre toutes ces langues. De façon à ce que les élèves, en repérant des mots et leur sens, établissent entre elles autant de ponts et de passerelles”. No hem d'oblidar que les llengües romàniques són parlades per un 42 % d'europeus i per mil milions de persones al món. Darrere l'interès que els francesos demostren amb aquesta i altres iniciatives i posicionaments que estimulen (algun dia en comentarem alguns) la intercomprensió hi ha, sens dubte, una fórmula enginyosa de defensa de la francofonia davant un anglès cada cop més fort i percebut com una potent amenaça. No deixa de ser curiós que un Estat com el francès que ha asfixiat durant segles l'occità o el català ara encoratgi indirectament, amb les iniciatives per la intercomprensió, una certa renaixença d'aquestes llengües. El manual porta per títol Euromania. Tinc dos amics que llegeixen assíduament aquest bloc i van a París aquest cap de setmana...

[28] Programes i programacions de llengües

La Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya té a l'abast de qualsevol persona a Internet els programes dels nivells inicial (A1), bàsic (A2), elemental (B1), intermedi (B2) i de suficiència (C1) de llengua catalana i prepara, actualment, el de nivell superior i revisa el de nivell intermedi. El web de la SPL també dóna accés a algunes programacions (de nivell bàsic, elemental, intermedi i de suficiència (juliol 2009)). D'altra banda, el Departament d'Educació té també unes versions provisionals dels programes d'ensenyament d'idiomes, en tres nivells: bàsic (A2) [2 cursos de 130 hores], intermedi (B1) [1 curs de 130 hores] i avançat (B2) [2 cursos de 130 hores] i les seves respectives concrecions, pel que fa a la competència lingüística comunicativa en diversos idiomes: català (bàsic, intermedi, avançat); alemany (bàsic, intermedi, avançat); anglès (bàsic, intermedi, avançat), espanyol (bàsic, intermedi, avançat), italià (bàsic, intermedi, avançat), japonès (bàsic, intermedi, avançat), francès (bàsic, intermedi, avançat), etc. Darrere de tot plegat, és clar, el Marc europeu comú de referència del Consell d'Europa.