[178] Virtualitat i autoaprenentatge: cercant un model

Fa uns dies exposàvem en una entrada d'aquest bloc que l'ensenyament de l'ortografia amb els recursos tecnològics per mitjà d'eines a la xarxa no semblava haver introduït canvis substancials que afavorissin els objectius formatius dels aprenents. Vull recomanar, avui, un escrit que, des d'una mirada molt més general, apunta en la mateixa línia. Es tracta de l'article de Lourdes Guàrdia (UOC) al número 43 de la revista Llengua i Ús, "L'autoaprenentatge en un context virtual; reptes i oportunitats per construir un model innovador". Guàrdia hi afirma que l'ensenyament-aprenentatge amb les TIC no ha arribat fins on calia esperar, perquè no s'ha posat prou èmfasi en les estratègies didàctiques, en el disseny pedagògic de la formació (aspecte fonamental!) i en la preparació i el canvi d'actitud d'uns formadors (i també d'altres agents de la formació, com els aprenents), que han de ser capaços de fer servir amb coherència i adequació l'ús de les TIC a l'educació. És realment preocupant que s'estiguin aplicant els sistemes més tradicionals d'aprenentatge tot fent servir les TIC, com assenyalen diversos dels autors indicats per Guàrdia, i també que no s'hagi explorat prou encara el concepte d'autoaprenentatge associat a les TIC. Un dels aspectes comentats al text és la desviació de moltes institucions a enfocar-se cap a la tecnologia més que no cap a allò fonamental, l'aprenentatge. Estem d'acord amb l'autora, també, a destacar que un dels aspectes clau és "el rol que desenvolupa el docent envers l'estudiant", aspecte que pot marcar la diferència de qualitat entre accions formatives diverses. Guàrdia destaca, també, la necessitat de crear entorns on la interacció, la comunicació, tingui un paper rellevant (fonamental en l'ensenyament-aprenentatge de llengües). Després de destacar les iniciatives que s'han produït els darrers anys d'aplicació de la tecnologia a l'ensenyament del català, explora diversos dels elements que apunten cap a la visualització d'un nou model (vegeu la imatge que encapçala aquesta entrada). Guàrdia opina també que les possibilitats que donen les tecnologies actualment són moltes, i que el disseny tecnopedagògic hauria d'aprofitar aquest escenari tan ric. Caldrà, amb tot, segons l'autora, no centrar-se tant en l'adquisició de tecnologia i en l'elaboració de continguts (els objectes d'aprenentatge són sovint usats sense context, gratuïtament, pervertint la idea de reusabilitat que porten associada). És l'hora, doncs, del disseny pedagògic amb totes les seves implicacions.