[183] Aprendre a representar

Els estudiants universitaris que saben llengua (o llengües, cada cop més) sovint no són bons comunicadors. Podria citar aquí una colla d'aspectes que condicionen els actes comunicatius i que se situen més enllà del domini estricte dels codis lingüístics. En vull seleccionar un, al qual rarament es dedica el temps i l'atenció suficients als cursos de destreses comunicatives. Es tracta del domini dels recursos semiòtics, dels elements que ens permeten representar les nostres idees gràficament, els quals solen acompanyar les produccions purament verbals. Ben mirat, bona part dels textos universitaris són una barreja de recursos verbals i de recursos com els indicats, que recullen i visibilitzen aspectes fonamentals del discurs. Aquestes maneres de representar no estrictament verbals solen anar lligades al tipus de discurs i a l'especialitat en què es genera la comunicació. Qui ensenya sistemàticament a escollir entre aquests recursos? Qui n'explica suficientment la naturalesa? Com es pot saber si és oportuna en cada cas una taula o és millor un esquema o un diagrama de barres o un formatge de percentatges? Com es fa un mapa mental, i per a què serveix? Com ha de ser la llengua que es fa servir en aquests recursos complementaris (però tan decisius!) del nostre discurs? Quina execució formal és adequada per a un esquema de claudàtors o per a un diagrama de flux? Quines opcions resultarien poc efectives? Sembla que la universitat hauria de respondre a aquesta necessitat formativa dels seus estudiants. I encara a d'altres que hi estan relacionades: quin programari permet realitzar aquests recursos amb senzillesa i efectivitat (després d'un procés d'autoaprenentatge en l'eina, per exemple)? Els nostres estudiants necessiten llengües, però necessiten també ser destres a comunicar en els textos propis de l'àmbit acadèmic i professional, que són farcits de recursos de representació no verbal. On són les eines institucionals que els apropin a fer-ho? És un imperatiu, en aquest moment de valoració de les competències transversals (les instrumentals, per començar) que els estudiants universitaris puguin adquirir les destreses de llengua i comunicació relacionades amb els discursos de la seva especialitat en totes les seves dimensions. Qui posarà a la seva disposició els recursos que els calen per aprendre o autoaprendre aquestes qüestions? Ens hi posem?