[397] Voluntariat lingüístic universitari

Ara fa tretze anys que al servei lingüístic (l'aleshores Gabinet de Llengua Catalana) de la Universitat Autònoma de Barcelona es va inventar el voluntariat lingüístic. Un company de feina, en Jordi Pujol Nadal, es va treure del barret el nom del programa i el seu sentit primigeni. Al cap d'un temps la idea es va estendre a altres universitats, lentament i amb dinàmiques diferenciades, pròpies, i posteriorment va sorgir la iniciativa institucional Voluntaris per la llengua (Generalitat), que ha tingut un gran èxit a la societat catalana. La Universitat de València organitza del 27 al 29 de novembre la Trobada del Voluntariat Lingüístic Universitari, amb el suport de la Generalitat de Catalunya, la Xarxa Vives d'Universitats i la Plataforma per la Llengua. La Trobada trindrà lloc a Cabrera de Mar. Veig (consulteu el programa) que hi intervindran el secretari de política lingüística, Bernat Joan, la incombustible companya Teresa Casals, i Ferran Suay, Dolors Gimeno, el company David Casals (UB), Marc Biosca i David Vila als tallers. El paper dels voluntaris lingüístics és clau, sens dubte, en un context com l'universitari, encara més en determinades zones del domini lingüístic on la presència social del català és baixa i es va reduint cada cop més. Necessitem, doncs, la seva intervenció. Una intervenció fent conèixer la llengua catalana i acollint els estudiants nouvinguts, sens dubte, però també fent emergir el caràcter profundament multilingüe dels campus universitaris (en parlàvem en un post recent), sepultat sota la llosa feixuga del trilingüisme oficial.

[396] Acollida lingüística: un recurs més

La Plataforma per la Llengua ha editat la guia De cara a la ciutadania, de cara al català, amb la col·laboració de la Fundació Lluís Carulla, una eina que s'adreça sobretot a totes les persones que treballen a les administracions públiques i a les que ho fan en entitats prestadores de serveis públics a Catalunya. Se n'han editat 4.000 exemplars en paper, que es distribuiran als ajuntaments, diputacions, consells comarcals i entitats de serveis públics. Es troba disponible, també, la versió en pdf. Es tracta d'un recurs útil, que vol mostrar que el català és una eina d'inclusió social, més enllà de l'origen de les persones, i que la societat d'acollida i, inexcusablement, les seves institucions, s'han d'adaptar a les característiques i els condicionants d'una societat com la catalana, diversa i complexa com mai, en la qual l'actuació irreflexiva en matèria lingüística no és cap bona recepta. La guia té per objectiu fomentar a les administracions pràctiques que permetin garantir els drets lingüístics dels ciutadans i, alhora, apropar la llengua catalana a tothom. Formalment s'estructura en blocs d'informació clara i contundent que permeten conèixer la realitat lingüística i sociolingüística i que donen criteris per actuar evitant prejudicis o seguint els tòpics habituals que solen conduir a la defecció lingüística. L'obra desplega un bon conjunt d'estratègies que poden aplicar les persones que treballen a les administracions en la comunicació oral i escrita, estratègies que haurien de permetre conjugar l'eficàcia comunicativa i l'objectiu integrador. De cara a la ciutadania, de cara al català dedica una part del seu discurs, igualment, a donar consells a les persones usuàries de l'administració i forneix, al final del text, un conjunt de recursos lingüístics i uns annexos sobre legislació lingüística. Celebrem aquesta nova iniciativa en el terreny de l'acollida lingüística, un dels àmbits on es juga el futur del català.