Que l’ensenyament i l’aprenentatge de les llengües estan experimentant canvis radicals és un dels motius de l'existència d’aquest bloc. Que servir (o autoservir-se) llengües als usuaris és una experiència radicalment nova és un fet, perquè les lògiques d’aprenentatge s’estan modificant vertiginosament. L'únic que impedeix el progrés són ja la inèrcia i els interessos creats. Fa un parell d’anys que seguim el fenomen dels MOOC, els cursos massius gratuïts llançats des de plataformes com ara la ben popular Coursera, que ja té més de dos milions i mig d'estudiants. Com ja es podia preveure, també l’àmbit de les llengües ha aparegut dins aquestes noves formes de formació, encara que lentament. Trobo a la plataforma de MOOC Miríada X, per exemple, diversos cursos gratuïts com per exemple un curs d’anglès professional de dotze setmanes de duració (m’hi acabo d’inscriure), o un altre d’iniciació al lèxic anglès o també un altre d’alemany per a hispanoparlants (nocions fonamentals) que no requereix coneixements previs i que introdueix als aspectes clau de la llengua alemanya. Cal projectar damunt aquests nous sistemes formatius una mirada hipercrítica, naturalment, de base pedagògica (com no pot ser d’altra manera). I entendre que rere aquesta mena de cursos (com rere les estratègies de materials oberts) hi ha mòbils de màrqueting, estratègies de venda. Però alhora es fa imprescindible entendre que l’autoservei de les llengües no depèn ja de la geografia i que, sense públics captius, la qualitat ha d’esdevenir el criteri bàsic per a la decisió dels aprenents. El curs d’anglès professional a què m’acabo d’inscriure comença demà. Mirarem quina arquitectura té i què s’hi pot aprendre. [Agrairé tota mena de comentaris de persones amb experiència d'haver participat en MOOC de llengües.]