[909] Tres visions sobre els materials

La hiperabundància de recursos i de materials per aprendre llengües es pot mirar des de molts angles. Hi ha un angle positiu: hi ha molts materials fets i tenim moltes possibilitats de poder utilitzar el que algú altre ha fet (i potser ha penjat desinteressadament a la xarxa) i els aspectes que entre tots anem cobrint són cada vegada més amplis. Si busquem materials per fer treballar els pronoms febles en català tenim des d'apps fins a presentacions dipositades a Slideshare fins a vídeos. Aquesta és una mirada positiva sobre la qüestió: entre tots estem cobrint (com si es tractés de la Via Catalana) tots els racons de la geografia de l'ensenyament-aprenentatge de llengües. Un segon angle d'observació ens fa veure que la hiperabundància ens exigeix una enorme capacitat de selecció, si volem dur algun dels materials o recursos al nostre entorn virtual d'aprenentatge. Aquí el docent (o l'alumne directament) tenen la responsabilitat de posar a la pràctica la competència informacional i digital i triar i triar bé, tot cercant la qualitat... i alguna cosa més. Alguna cosa més, perquè hi ha un tercer angle d'observació de la qüestió, a parer meu, que és el que em sembla més extraordinari. El fet que ja hi hagi moltes explicacions, per exemple, dels pronoms febles aquí i allà, en el món digital, a disposició de qui vulgui, exigeix al mestre no tan sols la capacitat de selecció i ús, sinó també d'aportació pròpia completament creativa i original. No té cap sentit, en efecte, fer una explicació dels pronoms febles en vídeo que segueixi el patró d'altres que ja existeixin en altres recursos lliures. És, senzillament, absurd. Mai repetir no havia estat una activitat tan sobrera. El moment és veritablement apassionant: el concepte de plagi s'eixampla i es redefineix. Fer en i amb els nous mitjans el que, a grans trets, ja està fet, té el delicte de no tenir cap valor, d'afegir soroll al món digital. El moment és apassionant, deia, perquè és l'hora dels mestres, és a dir, de les persones capaces d'aportar sempre una visió nova, única, singular, particular, no redundant, a l'explicació de qualsevol cosa. L'exigència és, doncs, extrema. Allò que caracteritza un mestre (i que farà que el seu vídeo a la xarxa sobre els pronoms febles no sigui una inútil reiteració) és una mirada irrepetible, un filtre sobre els fenòmens que explica que, agradi o no, aporta un valor afegit. El moment és extraordinari perquè ja res no té valor si no és altament sorprenent, creatiu, original, no obvi. Només sobrepassarà l'abundor el que sigui radicalment nou.

[711] Emergència professional

L'Atlàntida ufanosa que hem petjat aquests darrers anys cada dia amb menys esperança s'ensorra als nostres peus. El sistema que coneixíem se'n va per portes. No pot resistir més temps ni la salvatge endogàmia; ni el blindatge tenaç de la incompetència; ni els abusos dels poders; ni la protecció a ultrança de qualsevol signe d'ineficiència com a garantia d'inalterabilitat de la imprescindible inèrcia; ni la persecució implacable del més petit embrió impertinent d'innovació; ni el consentiment de la indefinible barra d'aquells que mai no han aportat ni aportaran res a la millora contínua de res; ni el manteniment a tort i a dret dels status quo; ni tampoc els pirotècnics gestos 2.0 esdevinguts tristament acomodaticis. Tot un continent d'autoproclamada excel·lència s'ensorra visiblement als nostres peus. Només aquesta ensulsiada, una veritable hora zero, ens pot rescabalar de l'incalculable deute moral contret. La resposta professional a l'esfondrament, amb tot, fa molt de temps que s'articula, a redós, sobretot, de les eines del moment. Fa anys que emergeixen aquí i allà, tímidament però fermament, illots per a la regeneració en tots els àmbits de la vida social. És moment d'emergències i de formes noves i radicalment diferents de residència professional. Deixeu-me passar del general al concret i posar l'exemple d'un d'aquests illots, que correspon precisament a l'àmbit de reflexió d'aquest bloc: l'aprenentatge de llengües. Uns amics van decidir fa mesos obrir un espai a la xarxa per a l'aprenentatge de l'anglès (Ejercicio de inglés), amb ambició i un esforç tenaç, sense barreres mentals ni limitacions territorials, amb visió de mercat i capacitat de trobar el que tradicionalment s'anomena un nínxol. Aquests amics em van obrir les portes, aleshores, a publicar-hi, de tant en tant, un escrit de reflexió sobre l'aprenentatge de llengües. Hi he escrit fins ara una vintena de textos senzills (la majoria dels quals també han aparegut en català a Aprendre llengües) i he sentit que donava gust treballar en aquell indefinible espai contemporani. Aquest illot i mil altres a la xarxa (llocs, espais col·laboratius, persones a punt de donar un cop de mà, individus que creuen en la solidaritat, el sharisme i la millora radical del sistema) són ja els espais lliures des d'on s'exerceixen i s'exerciran les professions emergents. Les minúscules terres fermes des d'on es veurà nítidament com tot un continent s'enfonsa.

[577] Contra la innovació agònica

Amb companys de l'àmbit de l'ensenyament de les llengües parlem de manera recurrent de la innovació, de les transformacions a què la tecnologia ens ha empès aquests darrers anys, de les enormes diferències entre el món professional de fa set o vuit anys i l'actual. Més enllà de reconèixer les infinites possibilitats que la revolució tecnològica posa a les mans de docents i aprenents avui dia, per a un ús pedagògicament adequat, estem d'acord, amb els col·legues, en una altra qüestió. Abans provar d'innovar era per al docent un plany constant, una lluita contra tot. Contra els qui manaven, per començar, que actuaven amb lògiques del tot alienes a la innovació. Abans provar d'innovar era lluitar contra aixetes de recursos que es tancaven, contra bastons interposats permanentment a les rodes. Abans provar d'innovar era constantment dependre. Si una cosa caracteritza els nous temps, en canvi, és la independència del treballador del coneixement. La xarxa, quasi gratuïta; la imaginació dels docents, inacabable; la passió dels professionals, impossible de deturar, converteixen l'impuls innovador en una aventura independent, que ja no té res d'agònica perquè no s'orienta a cap rival (vet aquí la simplicitat de la continuïtat de L'internauta: "Ho fem perquè podem"). Una companya feia servir fa uns dies la imatge del salmó contra el corrent per expressar el concepte de la innovació. Això era abans: ara els professionals innovadors no remunten els corrents absurdament esgotadors. Els nous professionals van on troben la febre de la innovació per compartir i, ben naturalment, s'hi sumen. Bancs de peixos que neden a l'aigua plàcida de qualsevol entusiasme.

[415] Per la creativitat i la innovació

Acabo de llegir el Manifest per la Creativitat i la Innovació a Europa, fruit de l'Any Europeu de la Creativitat i la Innovació 2009, que ahir va ser lliurat pels ambaixadors de l'Any a Jose Manuel Barroso. Consta de set punts i set línies d'acció, entre els quals retrobo alguns dels elements que molts professionals dels serveis lingüístics tenim per divisa i als quals no sabríem renunciar. Vull destacar quatre dels set punts, des d'aquesta òptica. El manifest parla de “Cultivar la creativitat en un procés d’aprenentatge permanent en el qual teoria i pràctica es desenvolupin paral·lelament”, de “Convertir les escoles i les universitats en llocs on estudiants i professors es comprometin amb el pensament creatiu i l’aprenentatge per mitjà de la pràctica”, de “Transformar els llocs de treball en centres d’aprenentatge” (quina formulació més extraordinària!), de “Fomentar processos, pensaments i instruments creatius que tinguin en compte les necessitats, les emocions i les aspiracions o habilitats dels usuaris”. Entre les línies d'acció, resulta imprescindible per a nosaltres la segona, “reinventar l'educació”, que és la nostra professió actual: “Professors i estudiants han de reinventar junts les escoles i les universitats perquè l’educació prepari les persones per a la societat del coneixement. Formar de nou els professors i comprometre els pares de manera que puguin contribuir en la formació d’un sistema educatiu que desenvolupi els coneixements, les habilitats i les actituds necessàries per al diàleg intercultural, el pensament crític, la resolució de problemes i els projectes creatius. Posar un fort èmfasi en el disseny en l’educació a diferents nivells. Establir, a escala europea, un important esforç d’investigació i desenvolupament en educació per tal de millorar la qualitat i la creativitat en tots els nivells”. Altres línies d'acció del Manifest són “premiar la iniciativa” i “donar suport a la cultura” (“L’enfortiment de l’àmbit cultural s’ha de fomentar mitjançant programes i mecanismes nacionals i europeus dirigits a donar suport a la diversitat cultural, la independència i el diàleg intercultural”). Som aquí, amics, en els topants de la creativitat i la innovació. Observant com els professionals que ens envolten troben cada dia fórmules noves per fomentar-les i imaginant les maneres d'estendre aquests valors i estimular-los entre els companys i els col·legues.