Aquest divendres farem una sessió al Servei de Llengües de la UAB sobre competències comunicatives i gèneres discursius (vegeu-ne la informació completa en aquest bloc) amb el professor de l'EHU Joseba Ezeiza. Fa exactament un any, precisament, que a Euskadi vaig poder sentir Daniel Cassany en una conferència sobre la metodologia d'ensenyament dels gèneres discursius, en la qual vaig trobar molts elements d'interès que ara, tot preparant la jornada de divendres i amb l'objectiu de compartir i dialogar amb els companys que hi estan interessats, em sembla adient recordar (consulteu el powerpoint de la intervenció a l'EHU). Cassany definia en aquella conferència les comunitats discursives com aquelles en què els membres tenen identitats, rols i estatus aconseguits per mitjà de l'ús dels textos i que es defineixen per la coneixença imprescindible d'una constel·lació de gèneres discursius i l'existència d'uns sistemes comuns de producció i representació del coneixement. Pel que fa al concepte de gènere discursiu (un article científic d'una determinada disciplina, per exemple), en subratllava trets com el dinamisme, el fet que es troben situats, el fet que imposen exigències de forma i contingut, el fet que construeixen i reprodueixen estructures socials i, també, que delimiten les comunitats discursives. Cassany indicava també en la seva intervenció que els gèneres discursius exercien tres funcions: la cognitiva, la interpersonal i la social o gremial. El punt clau de la seva conferència feia referència a la metodologia d'ensenyament d'aquests gèneres. Com s'ensenyen i s'aprenen, en un àmbit, l'universitari, que podem dir que no comunica formalment si no és per mitjà d'aquests gèneres? Quin paper tenen en aquest afer, podríem afegir-hi, uns serveis lingüístics que, tot i que hi tenen una enorme experiència acumulada (des dels àmbits d'assessorament, formació o autoaprenentatge, per exemple) no gosen, no poden o no saben assumir el repte d'ensenyar-los? Cassany apuntava a la conferència diversos consells per al docent disposat a contribuir en la inserció del seu alumnat en la comunitat discursiva de la seva disciplina. Indicava que l'ensenyant havia de “Enmarcar los contenidos de la asignatura en textos, en ejemplos de los géneros nucleares del ámbito”; “basar el trabajo en clase en la lectura, el comentario y la escritura de estos géneros”; “organizar el trabajo del curso en proyectos cooperativos, contextualizados, que exijan leer y escribir y un producto final: simulaciones, estudios de caso, solución de problemas, presentaciones orales, etc.”. I repassava, també, en la seva conferència, els tipus de cursos de llenguatge d'especialitat que es poden orientar a aquesta mena de discursos i els recursos disponibles per dominar-los. Entre les conclusions, l'autor destacava que “Para formar parte de una comunidad de conocimiento hay que aprender a usar sus géneros, sus prácticas letradas” i també que “los géneros discursivos construyen el conocimiento, las identidades y el poder en una disciplina”. Coneixement, identitat, poder en una disciplina... Els serveis lingüístics tenen la responsabilitat de posar els cursos, els recursos i una imaginació sense límits perquè cap estudiant no quedi orfe del discurs que el fa pertànyer a la seva comunitat científica, que li permetrà, el dia de demà, ser un professional del seu àmbit.