Una de les diferències clau entre les produccions textuals en què predomina la funció poètica i aquelles en què ho fa la funció referencial o denotativa és que a les primeres el missatge crida l'atenció sobre si mateix i a les segones el missatge té una cura extraordinària, precisament, a no cridar l'atenció sobre si mateix, perquè vol transcendir-se. Opacitat (penetrable: el plaer estètic) davant transparència. La funció poètica, com va explicar Roman Jakobson, es basa en un recurs que és la reiteració, el paral·lelisme, la repetició a tots nivells (fònic, lèxic, de sentit): d'aquí que sedueixin les anàfores, les al·literacions, les redundàncies de sentit dins els textos amb finalitat literària. O les rimes, que són un dels paral·lelismes més bàsics, sobretot en la poesia. La rima no es tolera, en canvi, en textos de finalitat no literària: imagineu un presentador d'un noticiari televisiu o radiofònic que diu "La política del govern ha estat tot un infern"; o algú que fa un rodolí involuntari tot parlant... situació no desitjable, de la qual s'ha d'excusar dient de seguida: "en vers i tot". Cercar rimes no és una activitat freqüent en la nostra activitat lingüística diària (més aviat esquivem rimes), però sempre és una bona notícia veure que hi ha eines que en faciliten la cerca, que ens pot convenir per usos literaris o publicitaris (funció poètica, al capdavall) o vinculats a la sana activitat ludolingüística humana. L'eina que vull presentar és Write rhymes, i funciona per a l'anglès (tot s'estén, però, frenèticament, a la xarxa, i aviat una eina com aquesta pot arribar per al català, l'èuscar, el gallec, l'aranès o altres llengües). Write rhymes ens permet escriure textos i fer clic (mentre es prem la tecla Alt) damunt la paraula per a la qual volem aconseguir una rima: es mostren, aleshores, els mots que rimen amb el seleccionat, i es pot escollir el que es vulgui i incorporar-lo al text. Veig que aquesta aplicació dóna l'opció de copiar, desar i imprimir el text creat. Llàstima que no hi hagi la possibilitat d'incrustar-lo, en un bloc per exemple, com permeten moltes aplicacions de l'anomenat web 2.0 amb els productes creats. Faig algunes proves i em sembla una eina divertida, que es pot dur a classe, sens dubte, amb garanties d'èxit.