Writing Across the Curriculum és un moviment pedagògic que va començar a la dècada dels vuitanta i que té un interès màxim per a nosaltres, en el context de l'ensenyament de llengües a la universitat. Es desplega en dos enfocaments, un que s'anomena Escriure per aprendre (Writing To Learn) i un altre que podem anomenar Escriure a les Disciplines (el que tradicionalment s'anomena Writing In The Disciplines). El primer, Writing To Learn, es basa en un fet que experimentem sovint i que intentem que visquin els nostres alumnes: escrivint (i, més en general, comunicant) s'aprèn. Sembla una obvietat, però no ho és. Aquest enfocament fa assumir als docents de qualsevol disciplina l'elaboració de tasques o microtasques reflexives que, per mitjà de l'escriptura, ajuden els estudiants a aprendre. L'altre plantejament, el de l'escriptura a les disciplines, és el que ens interessa més aquí. Aquesta línia de treball és basa en la idea indiscutida que a cada parcel·la de coneixement es comunica d'una determinada manera: per mitjà de determinats trets de llengua, de determinades convencions, de determinats gèneres discursius que en una altra disciplina tenen altres concrecions, o cap ni una. La universitat és l'espai per excel·lència de l'escriptura en les disciplines acadèmiques, que ara com mai, en el context de l'EEES, els estudiants han de dominar en forma de competències bàsiques o específiques. La raó de ser de la majoria dels centres de llengua de les universitats nord-americanes és, precisament, formar autoaprenents capaços de fer servir la llengua amb solvència a la seva especialitat per ser, ras i curt, uns (bons) professionals. Tot i que les fronteres entre les disciplines no són ben bé idèntiques a països diferents, i que hi ha tradicions, usos i convencions diversos segons països i cultures, i variacions retòriques significatives entre llengües, és saludable un cop d'ull als centres universitaris de suport a la llengua a les disciplines, de llarga tradició, que forneixen els estudiants i el professorat dels recursos adequats per comunicar com a membres de les diverses comunitats acadèmiques. Per ser un sociòleg, un veterinari o un biòleg és condició indispensable escriure i parlar com un sociòleg, un veterinari o un biòleg. No n'hi ha prou de saber la llengua pròpia, el castellà i l'anglès.