[297] L'empresa enxarxada

"A tot s'hi val perquè encara s'ha d'inventar tot". Acabo de llegir l'article d'Enrique Dans a Vincles (revista de la Cambra de Comerç de Barcelona), "L'empresa enxarxada", d'on extrec aquesta frase llibertària i esperançadora, una divisa per tenir present. No puc deixar de fer un breu comentari d'aquest article ara que Aprendre llengües, que forma part del vast concepte de què parla Dans i que neix al cor de la dinàmica d'un servei lingüístic universitari, s'acosta a l'any de vida, fet que convida a plantejar-se el sentit de l'eina. Enrique Dans adverteix de la importància que han anat adquirint les xarxes socials fora de l'empresa (no ser-hi pot voler dir ser un individu "parasocial") i a l'empresa, i, també, del fet que s'han fet servir i es fan servir (ben naturalment) abans que se'n regulin clarament els protocols d'ús. Dans constata que les xarxes socials no són ni bones ni dolentes: simplement són i seran. I ataca de manera fulminant, a l'article, les empreses que en viuen al marge, les quals titlla d'"irresponsables" (empreses retrògrades i cegues que impedeixen, per exemple, que els seus empleats utilitzin el Facebook en hores de feina). L'empresa, indica Dans, hauria de plantejar-se i planificar seriosament la presència a les xarxes socials, marcar-se objectius i controlar rigorosament les mètriques associades a la presència en aquestes xarxes. I són els professionals de l'empresa, ben sovint (les persones), els que saben on hi ha els públics, els aliats potencials, les complicitats imprescindibles per tirar endavant els projectes, els clients (diu Dans: "En aquests temes, no hi ha res com la sensibilitat del treballador local: ells seran els millors aliats a l’hora de dir a quines xarxes locals hi ha la majoria dels seus amics o el públic objectiu"). Els serveis lingüístics universitaris, que han tingut una activitat excepcionalment dinàmica, ben sovint empesa des de les bases, i que han estat exemple de treball en xarxa al llarg d'aquests darrers vint anys, no poden permetre's ara veure-les passar, ni haurien de considerar excentricitats juvenils i autocomplaents de professionals desvagats les presències als facebooks, les piulades als twitters, la gestió de blocs amb continguts o l'ús de tantes i tantes eines socials que generen i consoliden, dia a dia, xarxes de professionals connectats. La recepta és molt senzilla: es tracta de fer un pla estratègic sobre la qüestió, i, després, com diu Dans, "l’única cosa important és que es plantegi que, si es tindrà presència a les xarxes socials, s’ha de fer bé: dedicar-hi recursos, no «ser-hi pel simple fet de ser-hi» i intentar assabentar-se de tot, per no semblar «un pop en un garatge»". Mentrestant, toca gaudir de la llibertat ("a tot s'hi val, perquè encara s'ha d'inventar tot"). Una llibertat que generen els temps d'incertesa i que, penso, ja és una conquesta sense retorn.