Les interaccions multilingües, actes de comunicació en què cada persona utilitza la seva llengua, són cada cop més freqüents, tot i que per a moltes persones són actes relativament forçats: el fet que els interlocutors no hi tendeixin a la convergència fa percebre aquests actes com a problemàtics. Mirat des del punt de vista de la pragmàtica, aplicant-hi el “principi de cooperació” de Grice (1975), aquestes interaccions podrien vulnerar la quarta i darrera de les màximes d'aquest autor que regulen la cooperació comunicativa entre els parlants, la que estableix que cal “ser clar” i “evitar l'obscuritat de l'expressió”. Mirat des de les aportacions d'altres autors destacats de l'àmbit de la pragmàtica, que han reflexionat sobre la “cortesia lingüística” entesa com una estratègia al servei de les relacions socials amb l'objectiu de mitigar els conflictes i les tensions i conservar la imatge pública, podríem considerar que les interaccions multilingües podrien, veritablement, fer-la perillar. R. Lakoff (1973) formulava, per exemple, entre les seves regles de “cortesia lingüística”, la que dictava: “sigues clar”. Seguint, d'altra banda, els plantejaments de G. N. Leech (1983) també sobre la cortesia lingüística, aquesta s'entendria a partir del cost o el benefici que l'acte comunicatiu genera en l'emissor o el receptor. L'acte descortès seria el que comportaria costos al receptor i beneficis a l'emissor. Estem convençuts que les interaccions multilingües poden ser un magnífic escenari per al respecte, la cortesia i l'assoliment de beneficis (l'enriquiment lingüístic i cultural) per a tots els interlocutors que hi prenen part a canvi, només, d'un cost molt baix, el d'una certa incomprensió que cal saber gestionar i superar sense angoixa. Llegim, a continuació, unes paraules de Juan Carlos Moreno Cabrera, lingüista que es mostra partidari de les interaccions multilingües (La dignidad e igualdad de las lenguas, 2000: p. 256).
