[948] La lliçó permanent de Moreno Cabrera

Aprendre llengües sent admiració pel discurs del catedràtic de lingüística general de la Universidad Autónoma de Madrid Juan Carlos Moreno Cabrera, del qual hem parlat en diverses ocasions (llegiu-ne les entrades al blog). Amb motiu de la recent publicació de Los dominios del español: guía del imperialismo lingüístico panhispánico, La 2 li va fer una entrevista (programa "Para todos la 2"), ara fa un mes, que no té rebuig. No té rebuig per les preguntes de la periodista i per les respostes de Moreno Cabrera. Les preguntes són l'essència del prejudici lingüístic i les respostes l'essència de l'educació plurilingüe que necessitem. És una autèntica llàstima que la veu de Moreno sigui una prèdica en el desert hispànic. La periodista parla de "la lengua que nos une" i de seguida fa servir la fal·làcia del nombre (el nombre de parlants d'espanyol la fa una llengua útil), a continuació planteja (sic) si un idioma que parla tanta gent (l'espanyol) és que és fàcil d'aprendre i, per tant, més útil. Més endavant, es pregunta si les bondats del multilingüisme es confirmen en el cas de persones que saben quítxua o guaraní i castellà... Encara més avall insinua que amb les llengües vernàcules o minoritàries és possible comunicar-se i, pensant-se que la pregunta és retòrica, demana a Moreno Cabrera si és més útil saber anglès o català. La mirada de Moreno, impressionant, és la seva habitual: les llengües (com l'espanyol) s'han expandit i són poderoses, sí, però a costa de l'arraconament i la marginació d'altres llengües (a la península i fora); sota l'homogeneïtat dels 400 milions ("l'espanyol") hi ha una enorme diversitat; tots els multilingüismes són interessants, totes les cultures i les llengües són riques (el guaraní, que tan exòtic sembla a la presentadora, té, a més, uns quants milions de parlants); totes les llengües són de comunicació. I, per reblar el clau, Moreno afirma sense vacil·lar que "es posible entendernos en toda España en catalán", i que "el catalán podría ser tan útil para comunicarse como el castellano en todos sitios", encara que no sigui així de facto. La mala educació lingüística és la responsable que a l'Estat hi hagi persones "sordes", incapaces d'atendre i entendre altres llengües com el català o el gallec. Moreno, que defensa el fet d'aprendre a entendre les llengües pròximes (amb la lògica de la intercomprensió) no té cap dubte a afirmar, davant la mirada i el cervell atònits de la presentadora, que en el reino de España "Hoy por hoy el catalán es más útil que el inglés para buscar trabajo". Un Moreno Cabrera un cop més, impressionant, exposant en deu minuts les bases de l'educació lingüística que volem. Mentrestant, sense ni tan sols poder-se arribar a plantejar si "boig" (de "Boig per tu") té relació amb "bojos" (de "boixos nois"), el sòrdid etnocentrisme estigmatitza la cantant Shakira, que ha gosat cantar una lletra en català.

[665] Spanish is different

Parlar de Juan Carlos Moreno Cabrera és portar bons records a la memòria. Aviat farà tres anys que el vam convidar a Sant Cugat (i, l'endemà, a la universitat) i que vaig tenir la sort de fer-li d'amfitrió i de compartir-hi una tarda inoblidable en un cafè, tot fent temps, escoltant les seves idees i gaudint de la seva cordialitat. Un dels primers apunts d'aquest bloc parlava d'aquesta experiència. És un plaer, ara, haver llegit el seu llibre Spanish is different (Castalia, 2010). El trobo francament interessant. Es tracta d'una obra que situa la llengua castellana en relació amb altres llengües pel que fa a determinats fenòmens i que ens ajuda a entendre millor, doncs, com es produeix l'aprenentatge del castellà des del coneixement d'altres idiomes. El text repassa les diferències pel que fa a lletres i sons, la frase nominal i la frase verbal i l'oració. Un dels capítols de l'obra aborda la qüestió clàssica dels falsos amics del castellà amb altres llengües, a partir d'una breu selecció de mots (ir y venir, constipado, acordarse, largo, grande y ancho, esperar, mesa y tabla, etc.). Una altra secció de l'obra es concentra a establir algunes de les diferències més característiques entre determinades llengües i el castellà (diferències que són considerades innovadores o conservadores): anglès, rus, àrab estàndard, turc, xinès i japonès; deu diferències per llengua. Especialment interessant des del meu punt de vista és el darrer capítol del text, que conté una reflexió amb tota mena d'exemples sobre la llengua col·loquial, la naturalesa de la qual sovint no es té en compte quan s'ensenya llengua a estrangers, sota la influència absoluta de la llengua escrita normativa. Aquesta darrera, segons Moreno Cabrera, no ha de ser l'únic model que s'ensenya i el professorat té la responsabilitat d'ajudar l'alumnat a moure's sense por per la llengua col·loquial, massa sovint estigmatitzada d'incorrecta i poc compresa com una varietat amb unes regles pròpies. Recomano, doncs, el text de Moreno Cabrera als ensenyants d'ELE, i també als de català per a estrangers. Vertebra tota l'obra la reflexió sobre les diferències entre llengües, aspecte sens dubte rellevant en unes aules d'idiomes cada cop més diverses.

[53] Amics de J. Carlos Moreno Cabrera (i 2)

Per què amics de Juan Carlos Moreno Cabrera? Perquè quan se li pregunta en una entrevista a El Periódico “Señale un error de los catalanes al plantear su defensa de la lengua”, respon: “Les reprocho que no hayan sido más intransigentes en su uso. Deberían hablarlo en Madrid. En el Congreso. En las entrevistas.” O perquè pot afirmar sense manies, en una entrevista a Noticias de Guipuzkoa que “Hay una educación ancestral que mantiene que existe una única lengua, el castellano, y que todo lo demás son anécdotas o cuestiones más o menos folclóricas. Esa educación se sigue manteniendo hoy en día, la teoría sigue siendo la misma: que vivimos en un Estado monolingüe y mononacional.” O perquè pot dir sense embuts a Público.es que a l'Estat no hi ha partits polítics d'àmbit espanyol que siguin veritablement plurilingües. O perquè és un fervent defensor del plurilingüisme passiu, com ho declara amb entusiasme en aquesta altra entrevista, o perquè desmunta tots els prejudicis lingüístics i afirma que “todas [las lenguas] son exactamente igual”. Amics de Juan Carlos Moreno Cabrera, també, perquè afirma que somia en castellà, però que de vegades ho ha fet en euskera, en rus o en anglès.

[52] Amics de Juan Carlos Moreno Cabrera (1)

J. C. Moreno Cabrera (1956) és, per a nosaltres, una figura imprescindible. Per això celebrem que obri el curs del Servei de Llengües de la UAB el dia 26 de setembre a les 10 del matí amb una conferència. És doctor en filosofia i lletres i catedràtic de lingüística general a la Universitat Autònoma de Madrid, una personalitat destacada en l'àmbit de la lingüística a l'Estat i una de les rares veus espanyoles significades que defensen obertament i amb convicció la diversitat lingüística i el multilingüisme a l'Estat, i que, alhora, fan una severa crítica a la política lingüística que aquest aplica. El seu darrer llibre, El nacionalismo lingüístico: una ideología destructiva (2008) n'és un clar exponent. Els interessos de Moreno Cabrera són molt amplis. En destaquen els estudis relacionats amb la tipologia, la classificació, la situació, l'expansió i la desaparició de les llengües del món. Ha publicat entre altres obres: Lenguas del mundo (1990), La dignidad e igualdad de las lenguas (2000), El universo de las lenguas (2003), Las lenguas y sus escrituras (2005); De Babel a Pentecostés [Manifiesto Plurilingüista] (2006). O també: Lógica Formal y Lingüística (1987), Fundamentos de Sintaxis General (1987), La lingüística teórico-tipológica (1995), Diccionario de lingüística neológico y multilingüe (1998), Curso universitario de lingüística general (2a ed. 2000), Semántica y gramática (2003) i Introducción a la lingüística (2a ed. 2004). Volem destacar, també, que ha dirigit l'adaptació a l'espanyol de The Cambridge Encyclopedia of Language, de David Crystal (Madrid, Taurus, 1994), que ha estat membre del comitè científic de l'Informe sobre les llengües del món promogut per UNESCO ETXEA i que és membre del comitè científic de LINGUAMÓN-CASA DE LES LLENGÜES.

[35] Interaccions multilingües

Les interaccions multilingües, actes de comunicació en què cada persona utilitza la seva llengua, són cada cop més freqüents, tot i que per a moltes persones són actes relativament forçats: el fet que els interlocutors no hi tendeixin a la convergència fa percebre aquests actes com a problemàtics. Mirat des del punt de vista de la pragmàtica, aplicant-hi el “principi de cooperació” de Grice (1975), aquestes interaccions podrien vulnerar la quarta i darrera de les màximes d'aquest autor que regulen la cooperació comunicativa entre els parlants, la que estableix que cal “ser clar” i “evitar l'obscuritat de l'expressió”. Mirat des de les aportacions d'altres autors destacats de l'àmbit de la pragmàtica, que han reflexionat sobre la “cortesia lingüística” entesa com una estratègia al servei de les relacions socials amb l'objectiu de mitigar els conflictes i les tensions i conservar la imatge pública, podríem considerar que les interaccions multilingües podrien, veritablement, fer-la perillar. R. Lakoff (1973) formulava, per exemple, entre les seves regles de “cortesia lingüística”, la que dictava: “sigues clar”. Seguint, d'altra banda, els plantejaments de G. N. Leech (1983) també sobre la cortesia lingüística, aquesta s'entendria a partir del cost o el benefici que l'acte comunicatiu genera en l'emissor o el receptor. L'acte descortès seria el que comportaria costos al receptor i beneficis a l'emissor. Estem convençuts que les interaccions multilingües poden ser un magnífic escenari per al respecte, la cortesia i l'assoliment de beneficis (l'enriquiment lingüístic i cultural) per a tots els interlocutors que hi prenen part a canvi, només, d'un cost molt baix, el d'una certa incomprensió que cal saber gestionar i superar sense angoixa. Llegim, a continuació, unes paraules de Juan Carlos Moreno Cabrera, lingüista que es mostra partidari de les interaccions multilingües (La dignidad e igualdad de las lenguas, 2000: p. 256).

[1] J. C. Moreno Cabrera a la UAB

Enceto aquest bloc ressenyant una iniciativa que fa una especial il·lusió: el 26 de setembre, a les 10 hores, el professor de la UAM Juan Carlos Moreno Cabrera farà la conferència inaugural del curs del Servei de Llengües. Què es pot dir de Moreno Cabrera? Qui més qui menys ha gaudit de les seves obres. Per exemple: La dignidad e igualdad de las lenguas (2000), Introducción a la lingüística (2004), Las lenguas y sus escrituras (2005) o la darrera, El nacionalismo lingüístico (2008), polèmica i intel·ligent, en la qual l'autor qüestiona que l'Estat espanyol doni veritablement suport al multilingüisme. Serà un plaer, doncs, sentir-lo. Farà una reflexió sobre: "El multilingüismo y la globalización cultural del siglo XXI". Diu: "Intentaré poner de manifiesto [en la conferencia] que es falsa la idea de que la globalización económica e informativa del mundo actual lleva indefectiblemente a la homogeneización lingüística y al predominio de las llamadas grandes lenguas internacionales. Pondré ejemplos extraídos de diversas partes del mundo y de las nuevas tecnologías de comunicación; entre ellas, internet." No ens ho podem perdre. Adjunto un enllaç a les seves opinions sobre el manifest a favor del castellà aparegut darrerament.